Via verda del Chicharra

La via verda del Chicharra (en valencià, Xixarra) és un camí que discorre per l'itinerari d'un antic tren en base en Villena (Alacant) i que circulava entre Cieza (Múrcia) i Mur d'Alcoy (Alacant). L'empresa propietària era la Companyia dels Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoy i Yecla. El tren es coneixia de forma abreviada com VAY.

Oficialment, la via verda és el trayecte de 15 quilómetros que va des de Les Virtuts fins a Biar (Alacant). En març de l'any 2021, el restant del recorregut no està acondicionat. No obstant, en la Regió de Múrcia, s'estan realisant les obres necessàries per a acondicionar la traça fins al llímit en la Comunitat Valenciana.

Història

Erro al crear miniatura:

Via verda del Chicharra, entre Villena i Les Virtuts.

A mitan d'el XIX en Alcoy buscaven una forma ràpida d'exportar els seus productes, principalment de l'indústria textil i paperera, aixina com assegurar el suministrament del carbó necessari per a la maquinària. Per això, varen existir diversos proyectes de trens cap a les llínees de ferrocarrils principals i en direcció a la costa i els seus ports.

En l'any 1882 es va otorgar la concessió per a construir i gestionar un ferrocarril de via estreta que conectava Alcoy en Villena, més dos ramals que anaven fins a Alcudia de Crespins per un extrem i Yecla per l'atre. L'iniciativa contava en un primer proyecte de 1865, encara que no va aplegar a realisar-se per complet.

L'empresa concessionària va inaugurar en l'any 1884 el seu primer tram entre Villena i Banyeres. Un any despuix, es va ampliar la ruta fins a Bocairent i en 1887 es va completar l'itinerari des de Villena fins a Yecla. En aquell moment, la ruta tenia el seu ramal sur finalisat i 31 km fets en el seu ramal nort cap a Alcoy.

Pese a lo anterior, l'empresa va sofrir greus problemes econòmics en els anys següents i en 1899 va terminar perdent la concessió. Més vesprada, ya en 1902, uns nous propietaris varen recuperar eixa concessió, modificant el servici a prestar. Es va abandonar l'idea d'aplegar fins a Alcudia de Crespins, per a enllaçar en la llínea a Valéncia, i es va decidir terminar la ruta en Mur d'Alcoy. Allí es conectava en la costa gràcies a la llínea Alcoy-Gandia, que s'havia posat en marcha en l'any 1893 i passava per la localitat. En este propòsit, en l'any 1906 es va inaugurar el tram Bocairent-Agres i en 1909 la via va aplegar fins a Mur d'Alcoy.

Pel ramal sur de la llínea, es va pensar en ampliar el servici per a afegir al negoci el transport de vi. Aixina, en 1905 la ruta es va ampliar fins a Jumilla. Posteriorment, ya en 1921, el tren va aplegar fins a Cieza, encara que este últim tram era en arrendament a l'empresa Ferrocarrils Secundaris del Sud d'Espanya.

Despuix de la guerra civil espanyola, el tren VAY va aplegar a quedar-se en els servicis Alcoy-Cieza i Villena-Gandia. L'empresa va ser lliurant tots els obstàculs en el seu devindre en dificultats econòmiques. No obstant, la merma en la contractació del transport i la competència creixent de la carretera, no varen ajudar. En l'any 1965 el ferrocarril va passar a gestionar-se per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta, Feve, l'entitat creada a efectes de nacionalisar els trens de via estreta. Despuix d'un temps de supervivència, el tren va ser tancat definitivament l'1 de juliol de 1969, i poc despuix es varen desmantellar les vies i els ponts metàlics.

En l'any 2004, la Diputació d'Alacant escomença a eixecutar l'obra de la via verda, els 15 km de recorregut entre Les Virtuts i Biar.

Recorregut

Erro al crear miniatura:

Antiga Estació de Jumilla

La sendera, ya que el trayecte fins a Alcoy es troba desaparegut en la seua major part, es comença en Cocentaina, en la rotonda d'Alcudia. Es travessen unes naus industrials per a internar-se despuix en un camp d'oliveras i cañizares. En 4 km. s'aplega a Mur d'Alcoy, en el caixco urbà del qual es troba l'antiga estació, continua per un polígon industrial i s'adinsa en la umbría de la Serra de Mariola. Esta és la part més frondosa del recorregut, ya que la sendera està rodejada de pis i carrascas. Es va eixamplant la vall segons s'acosta l'estació d'Agres, a on es feyen els transbordos de la llínea Alcoy-Xàtiva. A l'esquerra, dalt en la montanya, queda Agres, pero la sendera continua cap a Alfafara, a uns 5 km. A partir d'ací, l'espai es va eixamplant camí de Bocairent, el caixco antic del qual medieval és ben visible des del camí. Allí, en haver desaparegut part del traçat, cal prendre la via de servici de la carretera CV-81 fins a les rodalies de Banyeres. L'estació d'esta població està en una ampla avinguda, al costat d'una antiga fàbrica paperera. La sendera continua, travessant El Salse, cap a Benejama, l'estació del qual es troba alguna cosa apartada del caixco urbà, al costat d'una antiga indústria licorera. El paisage a partir d'este punt es compon de camps de frutals, olvios i vinyas. Se seguix fins a Biar, a on es troba el pont més impressionant de tot el camí, de quatre pilastres de pedra sobre un barranc agrest. Ací la sendera coincidix en un tram del Camí de Santiago del Surest. La següent població és Villena, a l'estació de la qual, encara en funcionament, s'aplega despuix de travessar part del caixco urbà. Des de Villena, en la carretera CV-813, es repren/reprén l'antic trayecte del ferrocarril que continua travessant vinyes cap a Les Virtuts i des d'allí continua fins a Yecla, en l'estació de les quals termina la sendera.

Vore també

• Anex:Vies verdes d'Espanya

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Via verda del Chicharra.