Vetus Llatina
Vetus Llatina és el nom colectiu dau als texts bíblics en llatí que varen ser traduïts a partir del II des de la llengua grega (Septuaginta o Versió dels Setanta per a la majoria dels llibres del Antic Testament, aixina com per als originals grecs per als llibres del Nou Testament) ans que la traducció Vulgata de sant Jerónimo, filòlec trilingüe (coneixia el llatí i el grec, i va marchar a Judea per a deprendre hebreu) es convertira en el text oficial o estàndart de la Bíblia per als cristians latinohablantes en Occident. La frase Vetus Llatina significa "Llatina vella" en llatí, i la Vetus Llatina a voltes és coneguda com la Antiga Bíblia Llatina.
Text
No existix una única Bíblia Vetus Llatina, puix hi ha una gran colecció de texts bíblics en forma de manuscrits que contenen testimonis de traduccions al llatí de passages bíblics anteriors a Jerónimo. Despuix de comparar el text del capítul 24, versículs 4-5 del evangeli de Lucas en manuscrits de la Vetus Llatina, Bruce M. Metzger va contar "no menys de 27 llectures distintes".[1]
Davant este testimoni de traduccions prèvies, molts estudiosos agreguen freqüentment cites a passages bíblics que apareixen en els treballs dels Pares Llatins, alguns dels quals són idèntics a certs grups de manuscrits. Per tant, moltes de les "versions" Vetus Llatina no varen anar generalment promulgades com a traduccions de la Bíblia per a ser usades en l'Iglésia sancera, sino preparats específicament per a l'us local de comunitats cristianes, o per a ilustrar atres discursos cristians o sermones.
Hi ha alguns texts que segons pareix varen ser duts a un més alt valor, com alguns manuscrits dels evangelis en llatí que contenen els quatre evangelios canònics, encara que diferixen substancialment uns d'uns atres en la traducció. Atres passages bíblics, no obstant, diferixen només en certs fragments.
El llenguage de les traduccions Vetus llatina té molt mala calitat, com Agustín d'Hipona llamentava en De Doctrina Christiana (2,16). Abunden els solecismes gramaticals i alguns reproduïxen el grec o l'hebreu lliteralment, tal com apareixen en la Septuaginta. Igualment, vàries traduccions Vetus llatina reflectixen algunes de les versions circulants de la Septuaginta, com per eixemple els manuscrits africans (com el Codex Bobiensis) que preserven fragments del estil de text occidental, mentres que alguns manuscrits europeus estan propencs al estil de text bizantí. Hi ha moltes característiques gramaticals que vénen de l'us de formes gramaticals del Llatí vulgar en el text.
Per eixemple, la següent cita del Salteri Galicano és un vers que ha segut freqüentment salmodiado en el Llibre dels Salms (Salms 122:6, 121:6 en atres versions) : Rogate quae ad pacem sunt Ierusalem, és dir, "pregueu als que estan per la pau de Jerusalem". La Bíblia de Jerusalem traduïx el mateix text com "Oreu per la pau en Jerusalem". En la frase en qüestió, que és traducció lliteral de la Septuaginta, l'antecedent elíptic del pronom relatiu neutre plural quae (que) és complement directe del verp principal rogate ("pregueu, supliqueu"), a l'hora que el pronom al que antecedix fa les voltes de subjecte de l'oració subordinada, el verp de la qual és sunt ("són, estan"). Per una atra part, el traductor es val de l'expressió ad pacem (lliteralment, "cap a la pau") en lloc de la més idiomàtica in pastura, aixina com del topònim Ierusalem, que apareix en l'oració com un nom propi indeclinable la funció gramatical del qual deu inferirse del context. La seua traducció més plausible seria, segons el sentit de la frase, la del nom en genitiu ("... de Jerusalem"), encara que tampoc és desdeñable el seu anàlisis com datiu o, inclús, locatiu. La versió de la Vetus Llatina procura respectar l'orde i l'us de les paraules de l'original grec de la Septuaginta i en fer-ho aixina està creant un peculiar estil de llatí. Per contrast, Sant Jerónimo, en versió posterior sobre texts originals hebreus, traduïx el vers de la cita com rogate pacem Ierusalem, és dir, "pregueu per la pau de Jerusalem".
Substitució per la Vulgata
En la publicació de la Vulgata de sant Jerónimo, que oferia un text en llatí únic i consistent estilísticamente des de les llengües originals, la Vetus Llatina va caure en desús gradualment.
Jerónimo, en una carta, diu que la seua nova versió no va anar inicialment del gust dels cristians que estaven familiarizados en el fraseo de les traduccions antigues. No obstant, ya que no era freqüent trobar còpies completes de la Bíblia, les traduccions Vetus llatina de varis llibres de la Bíblia varen ser copiades en manuscrits junt en les traduccions de la Vulgata, en lo que inevitablement s'intercanviaven alguns texts. Traduccions en llatí antic de llibres senzills pot trobar-se en manuscrits fins al XIII. No obstant, en l'autoritat d'un filòlec i sant canonizado darrere d'ella, la Vulgata generalment va desplaçar a la Vetus Llatina i va ser reconeguda com a text bíblic oficial de l'Iglésia catòlica en el Concilie de Trento.
A continuació es mostra una comparació entre el text de Lucas 6:1-4 del Còdex Bezae, de tipo Vetus llatina i la Vulgata:
| Vetus Llatina[2] | Latin Vulgate[3][4][5] |
|---|---|
| Et factum est eum in Sabbato secundoprimo abire per segetes discipuli autem illius coeperunt vellere spicas et fricantes manibus | Factum est autem in sabbato secunde, primer, cum transíret per sata, vellebant discípuli eius spicas, et manducabant confricantes manibus. |
| manducabant. Quidam autem de farisaeis dicebant ei, Ecce quid faciunt discipuli tui sabbatis | Quidam autem pharisæorum, dicebant illis : Quid facitis quod senar licet in sabbatis ? |
| quod senar licet ? Respondens autem IHS dixit ad eos, Numquam hoc legistis quod fecit David quando esurit ipse et qui cum eo erat ? | Et respondens Jesus ad eos, dixit : Nec hoc legistis quod fecit David, cum esurisset ipse, et qui cum illo erant ? |
| Intro ibit in domum Dei et pans propositionis manducavit et dedit et qui cum erant quibus senar licebat manducare si senar solis sacerdotibus ? | quomodo intravit in domum Dei, et pans propositionis sumpsit, et manducavit, et dedit his qui cum ipso erant : quos senar licet manducare nisi tantum sacerdotibus ? |
Els texts Vetus llatina sobreviuen encara en la llitúrgia, com en el següent text (Lucas 2:14):
| Vetus Llatina | Latin Vulgate[6] |
|---|---|
| Gloria in excelsis Deo, et in terra pax hominibus bonae voluntatis | Gloria in altissimis Deo, et in terra pax in hominibus bonæ voluntatis |
Salms
Els antics Salms llatins constituïxen un cas especial. Ací, la llitúrgia llatina de l'Iglésia catòlica havia usat texts del Salteri Romà, que és una versió dels Salms de la Vetus Llatina, lleument revisada per sant Jerónimo ans que començara a preparar la seua traducció Vulgata.
Estos Salms ya havien aplegat a ser àmpliament usats en la llitúrgia, i la seua fraseo era familiar al dels adoradores a pesar de les seues ocasionals divergències sobre l'us del llatí clàssic.
Jerónimo també va traduir els Salms de l'original hebreu; el nou Salteri de Jerónimo es va cridar Iuxta Hebraea, pero esta nova versió no va poder desplaçar al Salteri Galicano o al Romà en l'us llitúrgic i, al final, el Galicano es va usar com el salteri de la Vulgata en époques posteriors al concilie de Trento.
El Galicano és el salteri que és cantat en el vora gregoriano i usat en la música clàssica. En 1979, l'Iglésia catòlica va publicar una versió dels Salms, la Nova Vulgata, i la va autorisar per a us llitúrgic; per a llavors, les llitúrgies llatines eren poc usades, i la Nova Vulgata ha tingut poc impacte.
Referències
- ↑ Metzger, Bruce (2005). The Text of the New Testament: Its Transmission, Corruption, and Restoration, 4to edició, Oxford University Press, p. 101. ISBN 9780195166675.
- ↑ Text pres de archive. org/web/20090107060716/http://www-user. uni-bremen. de/~wie/Rennes/ Codex Bezae and the Dona Vinci Code, A textcritical look at the Rennes-li-Chateau hoax, Wieland Willker, 2005
- ↑ I Wordsworth, H. I. White, H. F. D. Sparks, Novum Testamentum Domini Nostri Jesu Christi Latine secundum editione S. Hieronymi, Oxonii 1889-1954
- ↑ Stuttgart Vulgate, Bíblia Sacra iuxta Vulgatam versionem, adiuvantibus Bonifatio Fischer OSB, Iohanne Gribomont OSB, H. F. D. Sparks, W. Thiele, recensuit et brevi apparatu instruxit Robertus Weber OSB, editio tertia emendata quam paravit Bonifatius Fischer OSB cum sociis H. I. Frede, Iohanne Gribomont OSB, H. F. D. Sparks, W. Thiele, 1983
- ↑ Punctuation taken from Bíblia sacra Vulgatae editionis, Michael Hetzenauer, 1922
- ↑ Nestle-Aland, Novum Testamentum Latine, Novam Vulgatam Bibliorum Sacrorum Editionem secuti apparatibus titulisque additis ediderunt Kurt Aland et Barbara Aland una cum Instituo studiorum textus Novi Testamenti Monasteriensi (Westphalia), Deutsche Bibelgesellschaft, 1884-1998, Lc 2,14, cita a Wordsworth, supra, and Stuttgart, supra
Enllaços externs
- vetuslatina. org/ Vetus Llatina - Recursos per a l'estudi de l'Antiga Bíblia Llatina (en anglés, alemà i llatí)
- bnf. fr/ark:/12148/btv1b8442902q/f1. item. zoom Bíblia nou testament vetus llatina en llínea.
- archive. org/web/20080331185333/http://www. erzabtei-beuron. de/kultur/vetus_latina. php El Vetus Llatina Institut, Beuron/Alemània
- archive. org/web/20060504160937/http://www. uni-mainz. de/FB/Philologie-III/KlassPhil/NTTF. htm The old Latin Acts of the Apostles - Sobre l'edició de les versions llatines del llibre dels Fets dels Apòstols (alemà)
- info Text en hebreu i la vetus llatina
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vetus Latina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.