Vertumno i Pomona (Melzi)

Vertumno i Pomona (Melzi)

Vertumno i Pomona és una pintura de Francesco Melzi datada cap a 1518-1522. Representa al deu romà de les estacions Vertumno disfrassat d'una vella que intenta cortejar a Pomona, deesa romana de la fruta. Es troba en la colecció de la Gemäldegalerie dels Museus Estatals de Berlín.

Anàlisis

Vertumno i Pomona està pintada en l'estil típic dels Leonardeschi o “leonardescos” (artistes seguidors de l'estil de Leonardo dona Vinci), utilisant el característic tipo facial femení de Leonardo, en els ulls baixos i un somriure tens, la seua tècnica del sfumato i les representacions geològiques i botàniques pròpies del seu estil. La pintura també es basa en composicions conegudes de Leonardo d'abans de 1513: per eixemple, la pintura de Melzi té el mateix esquema de color que La Verge, el Chiquet Jesús i Santa Ana de Leonardo, que es conserva en el Museu del Louvre. Les altes montanyes en el fondo, especialment el pont estovat a l'esquerra, estan presos del fondo de La Gioconda. Ademés, la pose de Pomona està estretament relacionada en la pose de la Verge Maria en el dibuix de Leonardo cridat Cartó de Burlington House de la National Gallery de Londres.

Leonardo dona Vinci, Cartó de Burlington House, cap a 1500. Carbó i tiza blanca sobre paper montat sobre llenç, 141,5 x 104,6 cm. National Gallery, Londres (NG6337).

Gran part de l'interpretació de la pintura prové del simbolisme de les plantes que rodegen les figures, un simbolisme que hauria segut fàcilment entés pels espectadors dels sigles XVI i XVII. El principal d'ells és la presència del om i la vinya en el centre de la composició. La pintura representa una escena del llibre XIV de Les metamorfosis d'Ovidio, que descriu a Vertumno tractant de seduir a Pomona usant la paràbola de l'om i la vinya. Freqüentment s'usaven oms podats com a soports per a les vinyes, per lo que els autors llatins a sovint els varen prendre junts com un símbol de matrimoni. En l'immediat primer pla pot vore's una planta coneguda com aguileña, un símbol de fertilitat que també es destaca prominentement en un atre quadro de Melzi, la Flora que es conserva en el Museu del Hermitage de San Petersburgo (Rússia).

Atribució

Pel seu estil pictòric i per la seua calitat el quadro de Vertumno i Pomona ha segut confòs vàries voltes en les verdaderes obres de Leonardo dona Vinci, com va ocórrer durant el XVIII, mentres estava en la colecció del rei de Prusia Federico el Gran, en el Palau de Sanssouci. No obstant, la pintura té també una llarga atribució, encara que discutida, a Francesco Melzi. El primer en atribuir la pintura a Melzi va ser el historiador d'art Pierre-Jean Mariette (1694–1774). Una atribució primerenca pero incerta a Melzi va vindre del historiador d'art Giovanni Morelli en 1877. En 1905, Wilhelm von Bode també va defendre l'autoria de Melzi, atribuint-li aixina mateix la Flora del Museu del Hermitage de Sant Petersburc. En discutir l'atribució de Morelli, Marrion Wilcox va argumentar en 1919 que Melzi és l'únic autor possible ya que l'única alternativa seria Giampietrino. Per a Wilcox, el treball de Giampietrino mai va conseguir la "distinció" vista en Vertumno i Pomona. En 1929, Wilhelm Sudia també va atribuir la pintura a Melzi basant-se en la relació estilística en Leonardo.

També hi ha hagut detractors de l'atribució a Melzi. Georg Hirth i Richard Muther varen argumentar en 1889 que Melzi no va poder haver-la pintat perque hi ha poca evidència del propi XVI que sugerira que Melzi fora alguna cosa més que un "diletante en pintura". Rodman Henry va reconéixer en 1959 que esta pintura i la Flora del Museu del Hermitage compartien un estil similar, pero va coincidir que hi havia molt poca evidència per a sugerir que Melzi fora un artiste en actiu, escrivint: "No hi ha proves de cap classe que puguen sugerir que Melzi va deixar ni una sola pintura". Va senyalar que, a pesar de que Melzi va estar en Leonardo fins a la mort del mestre en 1519 en el castell de Clos-Lucé en França, Leonardo mai va escriure sobre Melzi com a artiste.

Restants de la firma de Melzi varen ser descoberts en 1995. Estos restants sobreviuen com les lletres gregues S i H en una roca prop del peu de Vertumno. Açò coincidix en les primeres descripcions conservades del quadro, gràcies a les quals coneixem que la pintura va mantindre la firma a lo manco fins al XVIII. La firma provablement es va eliminar per a que la pintura es poguera vendre com a obra de Leonardo.