Leonardeschi

Leonardeschi és la denominació historiográfica que es dona als pintors lombardos^[3] de començos de el XVI que es consideren seguidors de la maniera vaig donar Leonardo o maniera leonardesca, és dir, del estil artístic de Leonardo dona Vinci. També es denomina "leonardescos" a atres pintors italians i no italians que, o be varen ser discípuls de Leonardo, o be es varen vore fortament influïts per la seua obra.

La prolongada estància de Leonardo en Milà va fer que en eixa ciutat quedara un bon número de discípuls directes i indirectes (en una carta de 1496 Leonardo es queixa de que està ensenyant a sis aprenents al mateix temps), formant-se una certa uniformisació del gust en el Ducado de Milà. Els elements clau d'eixe gust o estil són el recurs al sfumato, l'allumenament difusa, la bellea melancòlica dels personages i l'ambigüitat dels rostres.

Abans de la revalorisació del Manierisme, se solia considerar que estos artistes, independentment de la seua pròpia capacitat, havien renunciat a la superació o inclús a l'igualació del geni del seu precursor, cristalizando el seu estil;^[4] i que el seu major mèrit va ser difondre tal estil pels seus viages (Giovanni Agostino dona Lodi per Venècia, Bernardino Luini per Suïssa o Cessara dona Sesto per Roma i Itàlia meridional.^[5]

Leonardeschi italians

Francesco Melzi (discípul directe)
Gian Giacomo Caprotti, cridat Salaì (discípul directe)
Ambrogio de Predis (colaborador directe)
Bernardino Luini
Giovanni Antonio Boltraffio
Cessara dona Sesto
Andrea Solario
Giampietrino
Giovanni Agostino dona Lodi
Francesco Galli, cridat Francesco Napoletano^[7]
Marque d'Oggiono
Giovanni Antonio Bazzi, cridat il Sodoma

La Verge en el Chiquet i Sant Juanito, per distints seguidors de Leonardo: Salaì, Cessara dona Sesto, Fernando Yáñez de la Almedina i un mestre anònim.

Escola de Leonardo

Un cert número d'obres de l'entorn leonardesco l'autoria del qual no pot identificar-se en seguritat, s'atribuïxen a la escola de Leonardo. Ademés de les pintures, hi ha entre elles escultures, com un Bust de Flora del que es debat si és una obra de l'entorn de Leonardo o una falsificació de el XIX (Skulpturensammlung und Museum für Byzantinische Kunst, Berlín)^[8] i una estatuilla eqüestre de bronze (Guerrero a cavall, ca. 1506-08, Museu de Belles arts de Budapest^[9]

Obra	Datació	Museu	Ciutat
Salvator Mundi	ca. 1503-04	Colecció privada	Nova York
Baco	ca. 1510-15	Museu del Louvre	París
Vista del Castell de Amboise^[10]	ca. 1517	Royal Library	Windsor

Verge del huso, o de la rueca

De la Madonna dei fusi ("verge del huso", també cridada "de la rueca"), realisada per Leonardo cap a 1501, i que no es conserva, es coneixen distints grups de rèpliques, versions o còpies, l'autoria de les quals no pot atribuir-se en seguritat a cap membre del seu taller:

Leda i el cisne

Artícul principal → Leda i el cisne (Leonardo).

Referències

↑ Stefano Zuffi, Il Cinquecento, font citada en Madonna del Roseto (Luini)
↑ AA.VV., La Pinacoteca del Castello Sforzesco a Milano, Skira, Milano 2005. ISBN 88-7624-260-0. Font citada en Madonna Lia
↑ Vore escoles italianes de pintura
↑ Zuffi, cit., pag. 189.
↑ De Vecchi-Cerchiari, cit., pag. 219.
↑ Bryan's Dictionary of Painters and Engravers. Font citada en Andrea del Brescianino
↑ M.T. Fiorio, Francesco Napoletano (i Pseudo Francesco Napoletano) in I Leonardeschi, l'eredità vaig donar Leonardo in Lombardia, Milano 1998, font citada en Francesco Napoletano
↑ Craddock, Paul (2009). Scientific investigation of copies, fakes and forgeries. Butterworth-Heinemann. pp. 432–434. ISBN 978-0-7506-4205-7. Font citada en Richard Cockle Lucas#The "Flora" bust, Bucholz, op. cit., font citada en Popiersie Flory. Per al museu, vegen-se les seues pàgines web, fonts citada en de:Skulpturensammlung und Museum für Byzantinische Kunst
↑ Ficha en el Museu de Belles arts de Budapest)
↑ Buchholz, op. cit., font citada en Zamek w Amboise (rysunek szkołi Leonarda dona Vinci)

Este artícul conté una traducció derivada de «Leonardeschi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Stefano Zuffi, Il Cinquecento, font citada en Madonna del Roseto (Luini)

[2] AA.VV., La Pinacoteca del Castello Sforzesco a Milano, Skira, Milano 2005. ISBN 88-7624-260-0. Font citada en Madonna Lia

[3] Vore escoles italianes de pintura

[ZC189-4] Zuffi, cit., pag. 189.

[DVC219-5] De Vecchi-Cerchiari, cit., pag. 219.

[6] Bryan's Dictionary of Painters and Engravers. Font citada en Andrea del Brescianino

[7] M.T. Fiorio, Francesco Napoletano (i Pseudo Francesco Napoletano) in I Leonardeschi, l'eredità vaig donar Leonardo in Lombardia, Milano 1998, font citada en Francesco Napoletano

[8] Craddock, Paul (2009). Scientific investigation of copies, fakes and forgeries. Butterworth-Heinemann. pp. 432–434. ISBN 978-0-7506-4205-7. Font citada en Richard Cockle Lucas#The "Flora" bust, Bucholz, op. cit., font citada en Popiersie Flory. Per al museu, vegen-se les seues pàgines web, fonts citada en de:Skulpturensammlung und Museum für Byzantinische Kunst

[9] Ficha en el Museu de Belles arts de Budapest)

[10] Buchholz, op. cit., font citada en Zamek w Amboise (rysunek szkołi Leonarda dona Vinci)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]