Leonardeschi
Leonardeschi és la denominació historiográfica que es dona als pintors lombardos[3] de començos de el XVI que es consideren seguidors de la maniera vaig donar Leonardo o maniera leonardesca, és dir, del estil artístic de Leonardo dona Vinci. També es denomina "leonardescos" a atres pintors italians i no italians que, o be varen ser discípuls de Leonardo, o be es varen vore fortament influïts per la seua obra.
La prolongada estància de Leonardo en Milà va fer que en eixa ciutat quedara un bon número de discípuls directes i indirectes (en una carta de 1496 Leonardo es queixa de que està ensenyant a sis aprenents al mateix temps), formant-se una certa uniformización del gust en el Ducado de Milà. Els elements clau d'eixe gust o estil són el recurs al sfumato, l'allumenament difusa, la bellea melancòlica dels personages i l'ambigüitat dels rostres.
Abans de la revalorisació del Manierisme, se solia considerar que estos artistes, independentment de la seua pròpia capacitat, havien renunciat a la superació o inclús a l'igualació del geni del seu precursor, cristalizando el seu estil;[4] i que el seu major mèrit va ser difondre tal estil pels seus viages (Giovanni Agostino dona Lodi per Venècia, Bernardino Luini per Suïssa o Cessara dona Sesto per Roma i Itàlia meridional.[5]
Leonardeschi italians
[editar | editar còdic]
- Francesco Melzi (discípul directe)
- Gian Giacomo Caprotti, cridat Salaì (discípul directe)
- Ambrogio de Predis (colaborador directe)
- Bernardino Luini
- Giovanni Antonio Boltraffio
- Cessara dona Sesto
- Andrea Solario
- Giampietrino
- Giovanni Agostino dona Lodi
- Francesco Galli, cridat Francesco Napoletano[7]
- Marque d'Oggiono
- Giovanni Antonio Bazzi, cridat il Sodoma
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Escola de Leonardo
[editar | editar còdic]Un cert número d'obres de l'entorn leonardesco l'autoria del qual no pot identificar-se en seguritat, s'atribuïxen a la escola de Leonardo. Ademés de les pintures, hi ha entre elles escultures, com un Bust de Flora del que es debat si és una obra de l'entorn de Leonardo o una falsificació de el XIX (Skulpturensammlung und Museum für Byzantinische Kunst, Berlín)[8] i una estatuilla ecuestre de bronze (Guerrero a cavall, ca. 1506-08, Museu de Belles arts de Budapest[9]
| Obra | Datació | Museu | Ciutat |
|---|---|---|---|
| ca. 1503-04 | Colecció privada | Nova York | |
| ca. 1510-15 | Museu del Louvre | París | |
| ca. 1517 | Royal Library | Windsor |
Verge del huso, o de la rueca
[editar | editar còdic]De la Madonna dei fusi ("verge del huso", també cridada "de la rueca"), realisada per Leonardo cap a 1501, i que no es conserva, es coneixen distints grups de rèpliques, versions o còpies, l'autoria de les quals no pot atribuir-se en seguritat a cap membre del seu taller:
_after_Leonardo_da_Vinci.jpg){kind=link}
Leda i el cisne
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Leda i el cisne (Leonardo).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Stefano Zuffi, Il Cinquecento, font citada en Madonna del Roseto (Luini)
- ↑ AA.VV., La Pinacoteca del Castello Sforzesco a Milano, Skira, Milano 2005. ISBN 88-7624-260-0. Font citada en Madonna Lia
- ↑ Vore escoles italianes de pintura
- ↑ Zuffi, cit., pag. 189.
- ↑ De Vecchi-Cerchiari, cit., pag. 219.
- ↑ Bryan's Dictionary of Painters and Engravers. Font citada en Andrea del Brescianino
- ↑ M.T. Fiorio, Francesco Napoletano (i Pseudo Francesco Napoletano) in I Leonardeschi, l'eredità vaig donar Leonardo in Lombardia, Milano 1998, font citada en Francesco Napoletano
- ↑ Craddock, Paul (2009). Scientific investigation of copies, fakes and forgeries. Butterworth-Heinemann. pp. 432–434. ISBN 978-0-7506-4205-7. Font citada en Richard Cockle Lucas#The "Flora" bust, Bucholz, op. cit., font citada en Popiersie Flory. Per al museu, vegen-se les seues pàgines web, fonts citada en de:Skulpturensammlung und Museum für Byzantinische Kunst
- ↑ Ficha en el Museu de Belles arts de Budapest)
- ↑ Buchholz, op. cit., font citada en Zamek w Amboise (rysunek szkołi Leonarda dona Vinci)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leonardeschi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.