Anar al contingut

VentureStar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
VentureStar

VentureStar va ser un proyecte d'un sistema d'una llançadora espacial d'una sola etapa a òrbita reusable propost per l'empresa Lockheed Martin i finançat pel govern d'Estats Units. El seu objectiu era reemplaçar al Space Shuttle per mig del desenroll d'un avió espacial reusable que poguera posar en òrbita satèlits a costs menors. Encara que el requeriment era d'un sistema no pilotat, es va pensar que el mateix podria dur passagers com a càrrega.

L'objectiu era que VentureStar fora un vehícul comercial de d'una sola etapa a orbita que desapegara en forma vertical i retornara a la Terra com un avió. Els vols hagueren segut contractats per la NASA d'acort a les seues necessitats. La finançació del proyecte va ser cancelada en el 2001 després de que s'observaren falles en el vehícul d'ensaig de demostració de tecnologia a escala reduïda X-33.

Ventages sobre el Space Shuttle

El VentureStar haguera segut uns 17 m més curt que el Space Shuttle.

Estava previst que l'ingenieria i disseny del VentureStar tinguera numeroses ventages comparat en el Space Shuttle, lo que ajudaria a reduir els costs i temps de fabricació i manteniment, com també a aumentar els nivells de seguritat.[1] S'havia evaluat que VentureStar haguera permés reduir en un 90% el cost de llançament dels satèlits comparat en el cost d'usar el Space Shuttle.

El aprestamiento de vol del VentureStar haguera segut molt diferent de l'aprestamiento del Space Shuttle. A diferència del orbitador del transbordador espacial, que devia ser issat i ensamblado en varis atres components pesats (un gran tanc de combustible extern, i dos eixides sòlides), VentureStar solament haguera requerit l'inspecció en un hangar, en forma similar a l'inspecció d'un avió.[1]

A diferència del Space Shuttle, VentureStar no utilisaria eixides de combustible sòlit, que degueren ser recuperats de l'oceà i reacondicionados després de cada llançament.[1] No solament això, les especificacions de disseny indicaven l'us de motors llineals aerospike que mantenen la seua eficiència d'espente independentment de l'altitut. En canvi el Shuttle utilisava motors de tovera convencionals en els quals l'eficiència màxima varia en gran mida en l'altitut.[1]

VentureStar també haguera utilisat un nou sistema de protecció tèrmic metàlic, més segur i econòmic de mantindre que el ceràmic que utilisa el Space Shuttle. L'escut metàlic del VentureStar haguera permés prescindir de les 17 000 hores de manteniment entre vols que són necessàries per a inspeccionar i reemplaçar si fora necessari els mils de tejuelas ceràmiques resistents a la calor que formen la coberta exterior del Shuttle.[1]

L'intenció era que VentureStar fora més segur que la majoria de les eixides modernes.[1] Mentres que la majoria de les eixides modernes fallen de manera catastròfica quan falla un motor en vol, VentureStar tindria una reserva d'impuls disponible en cada motor per a poder fer front a una eventual emergència durant el vol.[1] Per eixemple, davant la falla d'un motor del VentureStar durant la fase d'ascens cap a l'òrbita, el motor opost a aquell que va fallar s'haguera apagat per a balancejar l'espente total sobre la nau, i s'haguera aumentat la potència de cada u dels atres motors per a poder continuar la missió de manera segura.[1]


VentureStar haguera tingut un impacte ambiental menor.[1] A diferència del Space Shuttle, les eixides del qual de combustible sòlit lliberaven residus químics durant l'envolament, en canvi el gas d'escape del VentureStar era sol vapor d'aigua, ya que els combustibles del VentureStar eren hidrogen líquit i oxigen líquit.[1] El disseny del VentureStar no haguera utilisat propelentes hipergólicos ni decorreguts hidràulics, en canvi estava pensat usara potència elèctrica per als controls de vol, portes i trens d'aterrisage.[1]

Pel seu disseny més llauger, VentureStar haguera segut capaç d'aterrisar en casi qualsevol aeroport gran en cas d'emergència,[1] mentres que el Space Shuttle necessita de pistes més llargues que les disponibles en la majoria dels aeroports públics.

Cancelació del programa

El programa VentureStar va ser cancelat per un increment dels costs de desenroll, sumat a problemes tècnics i falles del programa SSTO1___, un programa l'objectiu del qual era servir de prova de concepte d'algunes de les tecnologies crítiques que es pensaven utilisar en el VentureStar. La falla durant proves de el SSTO2___ d'un dels complexos tancs de hidrogen criogènic multilóbulo d'estructura composta va ser una de les raons principals per a la cancelació dels programes de el SSTO3___ i del VentureStar. En resum, el programa VentureStar requeria de numerosos alvanços tècnics molt costosos.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «SP-4220 Wingless Flight: The Lifting Body Story (Chapter 9)». R. Dona-li Reed (SSTO0___ Dryden Flight Research Center, Aerospace and Contract Engineer). NASA (agost de 1997). Consultat el 21 de giner de 2010.


Referències