Anar al contingut

Skylon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul es troba desactualisadao.
L'informació suministrada ha quedat obsoleta o és insuficient. Pots actualisar-lo usant referencies que apareguen en una publicació acreditada, com revistes especialisades, monografíes, prensa diaria o pàgines d'internet fidedignes.
Uso de esta plantilla: {{sust:Desactualizado|tema de l'artículo}}


Skylon és un disseny per a un avió espacial no tripulat, realisat per la companyia britànica Reaction Engines Limited (REL). Utilisa SABRE un motor d'eixida de cicle combinat, en ingestió d'aire per a aplegar a òrbita en una sola etapa.[1] Està prevista una flota de vehículs; el disseny apunta a un factor de reutilisació de 200 voltes. D'acort als estudis i anàlisis realisats els costs per quilogram de càrrega útil s'espera que baixarà dels actuals £15,000/kg a £650/kg (a partir del 2011),[2] incloent els costs d'investigació i desenroll (IR&D), s'espera que els costs descendixquen encara més en el temps despuix que s'hagen amortisat les despeses inicials.[3] El cost del programa ha segut estimat pel desenrollador a uns $12 mil millons.[4]

El disseny es basa en un avió impulsat per hidrogen que desapegaria d'una pista d'aterrisage convencional, i acceleraria a Mach 5.4 a 26 quilómetros utilisant l'aire atmosfèric abans d'encendre els motors per a utilisar l'oxigen líquit dels seus tancs de combustible interns per a dur-ho a l'òrbita.[1] Després lliberaria la seua càrrega útil, que pot pesar fins a 15 tonellades, i tornaria a entrar en l'atmòsfera. El vehícul està dissenyat per a ser no tripulat, pero certificat per al transport de persones, i la càrrega seria transportada en un contenidor de càrrega estàndar o un compartiment de passagers.

Durant el reingrés el vehícul que seria relativament llauger, tornaria a volar a través de l'atmòsfera i aterrisaria en la pista, en el seu exterior protegit per un compost de ceràmica. Després, se sometria a l'inspecció i el manteniment necessari, i, sí es conseguix l'objectiu del disseny serà capaç de volar novament al cap de dos dies. El treball d'investigació i el desenroll del motor SABRE s'està portant a terme per mig d'un chicotet subsidi de l'Agència Espacial Europea. En giner de 2011, REL va presentar una proposta al Govern Britànic per a solicitar els fondos adicionals per al proyecte Skylon.

Fins al 2012, només una chicoteta part de la finançació necessària per a desenrollar i construir Skylon havia segut assegurada. El treball d'investigació i desenroll en el disseny del motor SABRE es realisa baix una chicoteta subvenció de l'Agència Espacial Europea (ESA). En giner de 2011, REL va presentar una proposta al Govern britànic per a solicitar finançament adicional per al proyecte Skylon i en abril REL va anunciar que havia assegurat $ 350 millons de finançament contingent sobre una prova de la tecnologia del motor preenfriador siga exitosa. Proves de les tecnologies clau es varen completar en èxit en novembre de 2012, lo que va permetre al disseny del Skylon alvançar a la fase final[5][6]


Si tot haguera anat segons lo previst, els primers vols de prova podrien haver succeït en 2019, i Skylon podria haver visitat l'Estació Espacial Internacional per a l'any 2022. Podria transportar 15 tonellades de càrrega a una òrbita equatorial de 300 quilómetros d'altura en cada viage, i fins a 11 tonellades a l'Estació Espacial Internacional, casi un 45% més que la capacitat del vehícul ATV de l'Agència Espacial Europea.[7]

Programa d'investigació i desenroll

Antecedents i primers treballs

Skylon es basa en un proyecte anterior d' Alan Bond, que es coneix com HOTOL[8] El programa de desenroll de HOTOL va començar en 1982, un moment quan la tecnologia espacial es movia cap a un sistema de llançament reutilisable, com l'americà Space Shuttle[8] junt en British Aerospace i Rolls Royce, va sorgir un prometedor disseny, al que el Govern britànic va contribuir en £ 2 millons per a continuar el proyecte.[8] No obstant, en 1988, el govern conservador va retirar els fondos i el programa de desenroll va terminar.[8] a raïl d'este important revés, Alan Bond va decidir crear la seua pròpia companyia, Reaction Engines Limited, en l'esperança de continuar el desenroll en finançació privada.[8]

El Skylon va ser desenrollat a partir del proyecte britànic HOTOL.

Despuix de l'obtenció de fondos, el disseny de la nau va ser revisitado, sent rigorosament redissenyat en gran part de la década de 1990.[8] En l'última década, Reaction Engines ha estat treballant en l'Universitat de Bristol per a desenrollar els motors vitals per a l'èxit de Skylon. Els motors STRICT / STERN produïts per este programa es consideren un gran èxit.[9] La següent etapa del desenroll és la construcció d'un prototip de tamany complet del motor de SABRE treballant.[10]


Les diferències entre Skylon i el seu antecessor són numeroses. Per eixemple, HOTOL devia haver segut llançat des d'un trineu eixida (per a aforrar pes), mentres que Skylon utilisa un tren d'aterrisage convencional retràctil.[8] Skylon també utilisa un disseny de motor diferent.; el motor SABRE s'espera que oferixca un major rendiment.[11][12] Una atra qüestió que el disseny Skylon pretén eludir la pobra intrínseca estabilitat de HOTOL.[8] El pes del motor montat arrere hauria tendit a fer que el vehícul HOTOL es donara el regrés en ple vol degut a que el centre de massa estava darrere del centre de pressió aerodinàmic[8] intents de solucionar este problema va terminar sacrificant gran part de la càrrega potencial que el vehícul HOTOL podia dur, i açò va contribuir al fracàs del proyecte.[8] Skylon resoldria açò colocant els motors en l'extrem de les ales més prop del centre del vehícul i per lo tant moure el centre de massa cap a avant, davant del centre d' arrastre.

Especificacions (Skylon C2)

Un dibuix de 3 vistes del Skylon
Un dibuix de 3 vistes del Skylon


Diàmetro del fuselage: 6,75 m.
Impuls específic: 3500 s (35 kN · s/kg) (34 km/s) atmosfèric, 450 s (4,5 kN · s/kg) (4.4 km/s) exoatmosférica.[13]
Motor de SABRE espente / pes: fins a 14 atmosfèric.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Hempsell and Longstaff (2009). Skylon User Manual, p. 5.
  2. ↑ Skylon FAQ". Frequently Asked Questions. Reaction Engines Limited. 2010. «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 2 de juny de 2015. Consultat el 29 de setembre de 2010.. Retrieved 2011-01-25.
  3. ↑ Background "Skylon Test Dona't". UK Parliament. 2011. https://www.webarchive.org.uk/wayback/archive/20110130014206/http://www.publications.parliament.uk/pa/cm201011/cmselect/cmbis/writev/735/73522.htm#Technological Background. Retrieved 2011-01-27
  4. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada sf20110125
  5. ↑ «Skylon spaceplane engine concept achieves key milestone». BBC (28 de novembre de 2012). Consultat el 28 de novembre de 2012.
  6. ↑ «Hypersonic Flight ‘Breakthrough’ Could Have Us in Tòquio by Lunch». Wired (30 de novembre de 2012). Consultat el 1 de decembre de 2012.
  7. ↑ Clark, Stuart. «Sabre rocket engine could open up access to space as never before», The Guardian(Londres), 17 de juliol de 2013.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 «Reaction Engines Ltd : Company Background». Reaction Engines Limited. Archivat des de l'original, el 8 d'agost de 2010. Consultat el 25 de setembre de 2010.
  9. ↑ «Reaction Engines Ltd : Projects STERN and STRICT». Reaction Engines Limited. Archivat des de l'original, el 14 d'agost de 2010. Consultat el 25 de setembre de 2010.
  10. ↑ «Reaction Engines Limited :: Technology Demonstration Programme». Reaction Engines Limited. Archivat des de l'original, el 16 de febrer de 2010. Consultat el 25 de setembre de 2010.
  11. ↑ Hempsell and Longstaff (2009). Skylon User Manual, p. 4.
  12. ↑ «SABRE engine». The Sabre Engine. Reaction Engines Limited (2010). Consultat el 25 de giner de 2011.
  13. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada hl3

Vore també

SABRE (motor d'eixida)
Sistema de llançament reutilisable

Enllaços externs

http://www.youtube.com/watch?v=3bkjiGGy0gc Nau espacial Skylon: Animació de la missió.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Skylon&oldid=1396145»