Venetia
Venetia (nom complet: Venetia et Histria) va ser una regió romana del nort d'Itàlia, situada entre els Alps i la vora del mar Adriático, fins a la desembocadura del riu Padus (Po), al sur, i el riu Aesontium (Isonzo), a l'est. A l'oest llimitava en el territori dels cenómanos, pero el llímit no està ben definit (segons Tito Livio, l'última ciutat dels vénetos era Verona). La regió va formar part de l'ex província de la Gàlia Cisalina, fins al 42 a. C., quan esta última va deixar d'existir com a província i va anar definitivament anexada, de iure, al territori de l'Itàlia romana,[1] dins del com Venetia va constituir, junt en Istria, una de les seues regions, en temps d'Augusto, incloent també a les ciutats de Brixia, Cremona i Bergomun, a l'oest de Verona, i provablement va tindre el seu llímit en el riu Adda.
Estava habitada pels vénetos, els quals ocupaven el territori comprés entre la ciutat de Tergeste i el riu Timavus, a l'est, i el llac Iseo, a l'oest.
Des de la vall del Save, el pas dels Alps Julianos deixava obert el camí cap a Venetia i els invasores ho podien utilisar. Aixina va ser el cas d'Atila en 452, que va aplegar davant de Aquileia, la va sitiar i la va destruir, igual que les ciutats de Iulia Concòrdia, Altinum, Patavium, Vicentia, Verona, Brixia i Bergomum. Els habitants d'estes ciutats es varen refugiar en els estanys, fundant un parell de ciutats en mig de l'aigua, a on abans solament vivien peixcadors: els fugits de Aquilea varen fundar Grau, mentres, els de atres ciutats (principalment Patavium), varen fundar Venècia.
Els principals rius del territori són el Athesis (Adige), el Medacus (Brenta) en el seu afluent, el Medacus Minor (Bacchiglione), el Silis (Sile), el Plavis (Piave), el Liquentia (Livenza), el Romantinus (Lemene), el Tilavemptus (Tagliamento), el Varanus i el Annassus (referits per Plinio, provablement el Stellaiel i el seu afluent Cormor), i el Alsa (Ausa). Atres rius de certa envergadura a l'est són el Turrus (Torre), el Natiso (Natisone) i el Aesontium (Isonzo), este últim en el seu afluent Fluvius Frigidus (Wippach o Vipao); i finalment el Timavus i el Formio (Risano), que marcava el llímit en Istria.
Les ciutats principals varen ser: Verona, Vicentia, Patavium, Ateste (Este), Altinum, Concòrdia, Opitergium (Oderzo) Tarvisium (Tarvisio), Acelum (Assole), Centa, Feltria (Feltre), Bellunum (Belluno), Aquileia, Forum Julii, Vedinum (Údine), Julium Carnicum, Tergeste (Trieste), Flamonia (Flaggona), Osopum (Osopo), Glemona (Gemona), Artemia (Artegna), Cormonis (Cormons ) i Duinum (Duino).
Vore també
Referències
- ↑ «Università Ca' Foscari vaig donar Venezia: La Gallia Cisalpina, dalla morte vaig donar Cessara alle lotte triumvrali. (Lex Roscia del 49 a.C. - Annessione all'Itàlia romana 42 a.C.)». Archivat des de l'original, el 13 de decembre de 2024. Consultat el 17 de setembre de 2021.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venetia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.