Vedat redó
El vedat redó[lower-alpha 1] és un concepte usat des de l'Edat Mija en els territoris de la península ibèrica que fa referència a una superfície contínua, que no es veu interrompuda per llímits naturals (rius, llac, etc) artificials (vies de comunicació) o administratius (llímits territorials).[1] Este tipo de propietat rústica, en moltes ocasions, es crea de la reunió de vàries atres colindates per mig de la compra, permuta, etc. en l'objectiu de facilitar i economizar la seua explotació i aprofitament. Esta pràctica ha generat en moltes ocasions el sorgiment de topònims locals alusivos a esta configuració de la propietat.[2]
En qüestions de concentració parcelaria, dins del Dret administratiu, és un concepte vigent actualment.[3][4][5] Per una atra part, dins del Dret canònic de l'Iglésia catòlica, es denomina dins de les disposicions del concordato de 1851 com a vedat redó a una nova demarcació formada per un determinat número de pobles baix jurisdicció eclesiàstica del gran maestre en els territoris de les órdens militars.[6]
Context històric
Durant el Medievo s'entenia per vedat redó «el conjunt de predios d'un mateix amo que no inclou en els seus linderos cap hereteu aliena.» Era pràctica comuna de grans propietaris (nobles, eclesiàstics, municipis) «el acaparamiento progressiu de la pràctica totalitat d'un terme» permetia crear «un espai agrari continu i en personalitat jurídica pròpia» que donava pas també a mantindre'ls «en una espècie d'indefinició jurisdiccional estricta» mantinguda aixina durant varis sigles.[7]
Este configuració de la propietat territorial també va ser motiu en moltes ocasions, com en el XVIII en la pujada dels preus agrícoles, a que es fomentara «el despoblació del señorío per a conseguir, per una part, que els antics arrendataris abandonaren les terres que llauraven i, per una atra, que les terres comunals passaren, de fet, a formar part de la propietat del señorío.» D'esta forma, «quan un poble vea descendir la seua població més allà de cert nivell» s'accelerava »eixe despoblació per a incorporar als seus bens les terres vacants».[8] Conseguit eixe buidat poblacional «el territori del municipi es transformava en un vedat redó que jurídicament es mantenia com a territori exent. Açò va ser freqüent en pobles chicotets de Castella, pero no va ocórrer en Valéncia».[9]
En els señoríos valencians de finals del XVIII i principis del XIX es va experimentar també esta transformació territorial «fins al punt que en notable freqüència jurisdicció i propietat de la terra corrien parelles. No obstant, estos señoríos de vedat redó no tenien comunitat d'orige ni idèntica naturalea» ya que algunes varen nàixer com a resultat de l'expulsió dels moriscos que va facilitar als seus respectius senyors, com a «titulars de la jurisdicció suprema o baronal» obtindre eixes propiedade territorials. En atres ocasions este tipo de señoríos de vedat redó tenien un orige anterior, en 1329, a l'ampar del privilegi foral baix el títul «d'Iurisdictione omnium iudicum» concedit per Alfonso II als naturals del regne de Valéncia.[10]
El geógrafo del XIX Fermín Cavaller afegia que es donava «el nom de vedat redó a la llabor compresa baix una sola linde i formant una sola finca, sense que continga cap propietat de distint amo. Quan ademés es troba dins de la finca la casa de llabor, el vedat es diu acasarado.»[11][12] Este vedat redó acarasado es vorà secundat per atres autors, com a Pío Tancada Martín, a finals d'este sigle que, al mateix temps, introduïx un nou concepte, el vedat redó acabalado.[13]
Vedats redons en Navarra
En la seua tesis doctoral sobre «Terra i Noblea en Navarra (1850-1936)» l'investigador, Juan Jesús Virto Ibáñez,[14] buscant els orígens de la propietat nobiliaria «que la Llei de Reforma Agrària de 1932 considerava en un principi com expropiable», li va dur a estudiar a fondo els documents de numerosos archius obtenint com a resultat, entre atres descobriments, una àmplia relació de vedats redons vinculats en varis propietaris nobles de Navarra.[15] D'esta relació, en un total de 127 vedats redons, destaquen entre els primers tres llocs: Bértiz (47.372 furtades), Rada (44.626 furtades) i Penya (30.075 furtades) per llavors propietat del marquesado de Vesolla, el ducado de Granada d'Ega i el comtat de Casa Real de la Moneda, respectivament. A continuació venia Cadreita (29.242 furtades) i Baigorri (27.252 furtades), propietats del ducado d'Alburquerque i del ducado d'Alba.[16] Llevat Bértiz, situat en la mitat nort de Navarra, el restant de vedats redons de major extensió es concentraven en la mitat meridional de Navarra. El conjunt sumava 600.829 furtades que, convertits al sistema mètric, suponen 540 km2, és dir, el 5,20% de la superfície total de Navarra (10.391 km2).[17]
Notes
- ↑ Definit per la RAER com: «Conjunt de les finques rústiques unides o molt pròximes, compreses dins d'un perímetro i pertanyents a un mateix amo.» Alguns autors, com José María Monsalvo usen en el mateix sentit la denominació "terme redó". Vore especialment en «Comunals de llogaret, comunals de ciutat-i-terra. Alguns aspectes dels aprofitament comunitaris en els concejos migevals de Ciutat Rodrigo, Salamanca i Àvila».El lloc del llaurador: entorn a l'obra de Reyna Pastor.Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
- 141–178.Consultat el 2025-12-29.
Referències
- ↑ «BOE-A-2012-11414 Llei 7/2012, de 28 de juny, de monts de Galícia.». www. boe. es. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ (1834) Subdivisió en partits judicials de la nova divisió territorial de la Península i illes adjacents / aprovada per S. M. en el real decret de 21 d'abril de 1834, Madrit: Imprenta Real.
- ↑ «Llei Foral 18/1994, de 9 de decembre, de Reforma de les infraestructures agrícoles de Navarra» (en castellà). lexnavarra. navarresa. és. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ Junta de Castella i Lleó. «Concentració parcelaria» (en és). agriculturaganaderia. jcyl. és. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ «Finalitat i objectius. Govern d'Aragó» (en és-és). Portal del Govern d'Aragó. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ V, Pedro Benito (1896). Institucions del Dret canònic (en és).
- ↑ «La conformació d'un vedat redó monástico en La Rioja alta durant l'Edat Mija: Hormilleja baix l'Abadia de Canyes».Berceo.(156)
- 45–70.ISSN 0210-8550.Consultat el 2025-12-29.
- ↑ V (1979). «El fi del règim senyorial en Espanya», L'abolició del feudalisme en el món occidental, Madrit: Sigle XXI, p. 222. ISBN 978-84-323-0343-2.
- ↑ «La supressió de señoríos i el procés desvinculador dels bens nobiliarios».Aportes: Revista d'història contemporànea.30(89)
- 42-43.ISSN 2386-4850.Consultat el 2025-12-29.
- ↑ «La propietat de la terra en els señoríos de jurisdicció alfonsina».Investigacions Geogràfiques (Espanya).(1)
- 7–24.ISSN 1989-9890.Consultat el 2025-12-29.
- ↑ «Colonisació agrària i models d'hàbitat (sigles XVIII-XX)».Agricultura i societat.(49)
- 333–352.ISSN 0211-8394.Consultat el 2025-12-29.
- ↑ «Entendre a Fermín Cavaller: poder, política i espai rural en el sigle XIX.».Història agrària: Revista d'agricultura i història rural.(53)
- 43-71.ISSN 1139-1472.Consultat el 2025-12-29.
- ↑ V (1896). La riquea agrícola i pecuària en Espanya (en és).
- ↑ «Terra i noblea en Navarra: (1850-1936)».Tesis doctoral.UNED. Universitat Nacional d'Educació a Distància.Consultat el 2025-12-30.
- ↑ Virto Ibáñez, 2002, pp. 19-20.
- ↑ Virto Ibáñez, 2002, pp. 419-422.
- ↑ Virto Ibáñez, 2002, pp. 302-304.
Bibliografia
- (1995) Diccionari temàtic, Aliança Editorial, pp. 370-371. ISBN 978-84-2065-241-2.
- V (1908). Proyecte de bases per a constituir la propietat rústica en vedats redons, Madrit: Estab. Tip. dels Fills de R. Álvarez.
- V (2002). Terra i noblea en Navarra, Govern de Navarra. ISBN 978-84-235-2257-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coto redondo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.