Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels proyectes més ambiciosos de la Segona República perque pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la mitat sur d'Espanya, puix junt als latifundis, propietat d'uns mils de famílies, casi dos millons de jornaleros sense terres vivien en condicions miserables. El método que finalment es va triar per a resoldre el problema va ser l'expropiació en indemnisació d'una part dels latifundis que serien entregats en menuts lots de terra als jornaleros.
Antecedents
[editar | editar còdic]En 1930 la població activa del sector primari era per primera volta en la seua història inferior al 50 %, pero encara representava el 45,5 %, per lo que la terra seguia sent la font principal de la riquea nacional i el control de la mateixa és lo que determinava la posició social de la majoria de la població.[1]
Per a solucionar la difícil situació dels jornaleros, des del primer govern provisional es varen prendre unes mides en els cridats "Decrets agraris" de Llarc Cavaller:
Es prohibia als propietaris de terres que tiraren als llauradors que arrendaven les terres. S'aplicava també als jornaleros la jornada de 8 hores ya conseguida pels obrers industrials. S'obligava a contractar per al treball de les terres a jornaleros del propi municipi. S'obligava als propietaris a cultivar les terres baix amenaça de confisc per a evitar que els terratinents boicotejaren a la república deixant les terres sense cultivar.
El debat parlamentari
[editar | editar còdic]Al mateix temps que es promulgaven els "decrets agraris", una Comissió Tècnica Agrària creada el 21 de maig de 1931 (presidida pel lliberal Felipe Sánchez Román i en la que figuraven economistes i ingeniers agrònoms com Antonio Flores de Lemus, Juan Díaz del Moral i Pascual Carrión) havia començat a preparar un anteproyecte de Llei de Reforma Agrària d'acort en la promesa feta en el punt 5° de l'Estatut jurídic del Govern Provisional.[2]
Més alvance en els preàmbuls dels Decrets de 20 d'abril i de 20 de maig, es dia que la "reforma jurídica agrària... que orientada cap als principis de justícia i utilitat social, renove el règim de la propietat de la terra i el dels contractes agraris" es deixarà per a que siga tractada per les Corts Constituents, "en la finalitat de que anara rodejada de tota l'autoritat que per la seua transcendència requerix".
El 20 de juliol de 1931, només una semana despuix de l'obertura de les Corts Constituents, la Comissió Tècnica Agrària va presentar l'anteproyecte que li havia encarregat el Govern Provisional. Els punts fonamentals del mateix era que es prevea la “ocupació temporal” (encara que sense data de finalisació) d'aquelles propietats que excediren les 10 hectàrees en regadiu i les 300 de seca per famílies de jornaleros sense terres a un ritme de 60.000 a 75.000 per any, que les explotarien en règim de cooperativa, a les que l'Estat els proporcionaria els mijos necessaris. La reforma es finançaria per mig d'un impost especial progressiu sobre els latifundis i un Institut de Reforma Agrària seria l'encarregat de la seua aplicació. Es prevea que en uns 15 anys es podria solucionar el problema dels llauradors sense terra. Pero la proposta va ser rebujada pels representants dels propietaris rurals, que varen fundar una associació per a defendre els seus interessos (Agrupació Nacional de Propietaris de Finques Rústiques), i també pels socialistes (i molt més per la CNT) que la consideraven massa moderada, ya que no contemplava l'expropiació dels latifundis i el traspàs de la propietat als nous colon.[3]
Rebujada la proposta de la Comissió Tècnica Agrària, una Comissió del Ministeri d'Agricultura va elaborar un nou proyecte que va presentar a les Corts Constituents el 25 d'agost de 1931. El principi de la nova proposta era l'expropiació en indemnisació, lo que satisfea als propietaris rurals, de les terres de “orige senyorial”, les finques que superaren la quinta part del terme municipal i de les que estigueren “notòriament abandonades”. El text de nou va ser molt criticat pels socialistes, i va caldre refer-ho. Per fi es va presentar en març de 1932 un últim proyecte elaborat per l'equip del Ministeri d'Agricultura de Marcelino Dumenge.[4]
Pero el debat d'este últim proyecte de Llei de Reforma Agrària va ser molt llent. El motiu, ademés de l'oposició (i de l'obstrucció parlamentària) dels grups de la dreta en les Corts que arreplegaven els punts de vista dels propietaris (especialment la Minoria Agrària), va anar que entre la coalició republicà-socialista existien importants diferències sobre el método i l'alcanç de la reforma (en realitat el proyecte del ministre Marcelino Dumenge era més moderat que el de la Comissió Tècnica Agrària ya que suprimia l'impost sobre els latifundis, mantenia les indemnisacions i renunciava a l'expropiació per Decret). I la discussió s'hauria prolongat encara més de no haver-se produït l'intent de colp d'Estat encapçalat pel general Sanjurjo del 10 d'agost de 1932, que en ser derrotat va donar al govern l'impuls definitiu per a l'aprovació de la Llei (el fracàs del colp de Sanjurjo també desatascó el debat sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya).[5]
La Llei de Bases de la Reforma Agrària va ser aprovada el 9 de setembre de 1932 per 318 vots a favor i 19 en contra (120 diputats, entre ells José Ortega i Gasset o Juan Díaz del Moral es varen abstindre). Prèviament una Llei de 24 d'agost havia expropiat sense indemnisació les terres cultivades propietat dels antics grans d'Espanya, grans propietaris de terres, acusats d'haver finançat la Sanjurjada (es tractava de més de mig milló d'hectàrees, fins a llavors propietat de només 65 aristócrates).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Casanova, Julián (2007). República i Guerra Civil. Vol. 8 de l'Història d'Espanya, dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, Barcelona: Crítica/Marcial Pons, p. 49. ISBN 978-84-8432-878-0.
- ↑ Gil Pecharromán, Juliol (1997). La Segona República. Esperances i frustracions, Madrit: Història 16. ISBN 84-7679-319-7.
- ↑ Gil Pecharromán, Juliol (1997). Ibid., pp. 53.
- ↑ Gil Pecharromán, Juliol (1997). Ibid., pp. 54.
- ↑ 5,0 5,1 Casanova, Julián (2007). Ibid., pp. 51.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de Reforma Agraria de España de 1932» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.