Anar al contingut

Valle del Tajuña en Torrecuadrada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Valle del Tajuña en Torrecuadrada

La Vall del Tajuña en Torrecuadrada és un espai natural inclós en la Ret Natura 2000 com Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Zona d'Especial Conservació (ZEC), situat en la ribera del riu Tajuña al seu pas per la zona de Torrecuadrada de les Valls (Guadalajara, Espanya). Alcança una extensió total de 2876,81 ha, distribuïdes en 194,62 ha en el terme municipal de Abánades; 2101,48 ha en els térmens municipals de Renals i Torrecuadrada de les Valls, inclosos en el municipi de Torremocha del Camp; i 580,71 ha en el municipi de Torrecuadradilla. Tots ells localitatés de la província de Guadalajara, comunitat de Castella-la Mancha.

Descripció

[editar | editar còdic]
ZEC - ES4240015.
ZEPA - ES0000392.
Mínima: 970 m.
Mija: 1.064 m.
Màxima: 1.149 m.
Llongitut: W 2º 32' 6".
Latitut: N 40º 52' 59".

Característiques

[editar | editar còdic]

La vall del Tajuña, entre Abánades i la coa del embassament de la Tajera, en Torrecuadrada de les Valls, està excavat sobre depòsits terciarios (margas, calcarenitas, conglomerats i calcàreas) i secundaris (calcàrees i dolomías), formant una hoz, sobre estos últims materials, en escarpes i ales en una forta pendent.

La vegetació predominant és el quejigar, en un 35% d'extensió, en superfícies menors d'encinares, un 9%. En les pendents rocoses, predomina la xara de sabina negral i ginebrera, en un 3%.

Els quejigares (Cephalanthero rubrae-Quercetum faginae), són extensos i altament representatius, trobant-se ben estructurats i sent un bon eixemple de quejigar alcarreño de zona freda. Per la continentalidad del clima, apareixen aliagares i salviares (espliego (Lli differentis-Salvietum lavandifoliae), tomello, etc), acompanyats de cambronales, (Lli appresi-Genistetum rigidissimae) en pasturages associats, de tomillar-praderia, (Festucetum hystricis, Paronychio-Artemisietum pedemontanae) i comunitats terofíticas (Blupero baldensis-Arenarietum ciliaris).

Les ales i escarpes rocosos, estan ocupats per un sabinar negral (Juniperus phoenicea) obert (Rhamno-Juniperetum phoeniceae), mesclat en alguns llocs en sabina albar (Juniperetum phoeniceo-thuriferae).

En les zones més freqüentades pel ganado desenrollen comunitats típiques (Poo bulbosae-Astragaletum sesamei).

La galeria fluvial, està ben conservada, encara que la estrechez de la vall impedix un gran esgambi, està formada per alamedas i saucedas blanques (Rubio-Populetum albae) i saucedas iberolevantinas (Salicetum discoloro-angustifoliae).

Els farallones rocosos posseïxen comunitats rupícoles calcicolas supramediterráneas típiques (Antirrhino pulverulenti-Rhamnetum pumili) i espeleuncícolas (Chaenorhino-Sarcocapnetum enneaphyllae).

Àguila real jovenil.

El riu Tajuña, ací sense regular i escassament contaminat, és un hàbitat d'excelent calitat per a la llúdria, (Lutra lutra) i espècies de peixos autòctons com la voga (Chondrostoma polylepis), el barp (Barbus bocagei), la bermejuela (Rutilus arcasii) la trucha (Salm trutta), el bagre (Leuciscus cephalus) i la colmilleja (Cobitis paludica); aixina com, el blauet (Alcedo atthis), la garza real (Ardea cinerea), el musgaño de Cabrera (Neomys anomalus), la rata d'aigua (Arvicola sapidus) i la merla aquàtica (Cinclus cinclus).

La Hoz de Torrecuadrada és, a pesar del seu chicotet tamany, una zona de nidificación per a un ampli conjunt d'espècies d'aus rupícoles, com la chova piquiroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax), el buitre leonado (Gyps fulvus), l'àguila real (Aquila chrysaetos), el alimoche (Neophron percnopterus) o el falcó pelegrí (Falco peregrinus).


En els quejigares i carrascares, resulten hàbitat importants per a aus, com el azor (Accipiter gentilis), gavilà (Accipiter nisus), chotacabras pardo (Caprimulgus ruficollis), totovía (Lullula arborea), mamífers com, el gat montés (Felis silvestris), el teixó (Meles meles), la garduña (Dimarts foina) i un ampli número d'espècies de vertebrats forestals.

El lloc inclou la denominada Cova de la Raposa, que és habitada regularment per cinc espècies de quiròpters, de les espècies, el rat penat gran de ferradura Rhinolophus ferrumequinum, el rat penat chicotet de ferradura Rhinolophus hipposideros, el rat penat mediterràneu de ferradura Rhinolophus euryale, el rat penat de cova Miniopterus schreibersii, el rat penat ratonero gran Myotis myotis i el rat penat ratonero pardo Myotis emarginatus, que apareixen en la Directiva.


Referències

[editar | editar còdic]