Valle de Tempe
Tempe (en griego: Τέμπη, pronunciació clàssica: Témpē; moderna: Témbi) és una vall de Grècia situat en la regió de Tesalia, uns 35 quilómetros al noreste de Larisa. Es troba entre els monts Olimp —al nort— i Orsoa —al sur— emmarcat en un coll per a on discorre la conca inferior del riu Peneo.[1]
La denominació de Tempe tradicionalment designa la secció inferior de la vall, d'uns 10 km[2] en a on el Peneo antigament formava un estany i en l'actualitat forma un chicotet delta abans de desembocar en el golf Termaico del mar Egeo. Entre les principals localitats de la vall destaquen Gonni i Omolio.
La chicoteta vall encara manté el seu notable atractiu paisagístic, al que s'afig un important centre religiós: l'iglésia de Agia Paraskevi (santa Parasceva de Roma), situada al costat d'una chicoteta cova i pròxima a dos manantiales, a la qual acodixen molts peregrins principalment en la data del 26 de juliol.[3]
En l'actualitat el Tempe és creuat per la ruta nacional grega n.º 1 (Eurorruta 75)[4] i, per mig d'un important túnel construït en l'any 2004, per la llínea de ferrocarril que comunica Salónica en Atenes.
Modernamente se li crida Licóstomo (boca de llop).[5]
Història
Durant la segona guerra mèdica (480 a. C.), davant l'inminencia de l'invasió de Jerjes, els grecs varen enviar una força per a defendre el pas de Tempe i bloquejar l'entrada en Tesalia, pero en enterar-se de que els perses podien utilisar un atre pas montanyós distint per a efectuar la seua entrada, varen decidir tornar i bloquejar el pas de les Termópilas, situat a l'eixida de Tesalia.[6]
La vall del Tempe era el principal pas entre Macedònia i la Grècia meridional raó per la qual el rei Perseo ho va fer guarnir en fortificacions en el 171 a. C.[7] Aixina, estava defés en quatre llocs: en Gonos, en Còndil, en Carax i en la zona més estreta de la vall.[8]
Mitologia
La génesis o orografia de la vall del Tempe era atribuïda pels antics grecs a un moviment sísmic provocat per Poseidón.[9] No obstant donada la seua especial fertilitat la vall estava consagrada al deu Apolo i a les musas, motiu pel qual els habitants de Delfos arreplegaven en esta vall els llorers —considerats sagrats— per a realisar les «láureas» o coronas que es donaven als triumfadors en els jocs Píticos.[10] Per una atra part, la mitologia grega, ademés de considerar que Apolo va ser a Tempe per a perseguir a la serp Pitón o per a purificar-se de la seua mort,[11] ubicava en Tempe el mit d'Aristeo i Eurídice.[12]
Referències
- ↑ Estrabón, Geografia, IX, 5, 2.
- ↑ Estrabón, Geografia: llibres VIII-X, p. 345, nota 569 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
- ↑ «Agia Paraskevi – Tempe: La consagració miraculosa i la gran celebració de l'Ortodòxia», artícul en diaforetiko.gr (en grec)
- ↑ la-vall-de-tempe «Els túnels en la vall del Tempe», artícul en és.euronews.com
- ↑ «Tesauro. Història antiga i mitologia». Consultat el 13 de febrer de 2023.
- ↑ Heródoto, Històries, VII, 172-175.
- ↑ Tito Livio, Ab Urbs condita, XLII, 54; XLII, 67.
- ↑ Tito Livio, Ab Urbs condita, XLIV, 6.
- ↑ Heródoto, Històries, VII, 129.
- ↑ Claudio Eliano, Històries curioses, III, 1.
- ↑ Plutarco, Qüestions gregues, 293C.
- ↑ Virgilio, Geórgicas, IV, 317.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valle de Tempe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.