Anar al contingut

V (senya)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
V (senya)
Dos persones fent la senya V junt a un tatuage d'un símbol de pau.
Un investigador fa una senyal de victòria quan aplega el material arreplegat en l'espai per la nau Stardust en el Johnson Space Center (Texas).
Manifestants fent V de la victòria en una marcha commemorativa pel Moviment de 1968 en Mèxic

La senya V és un gest manual en el qual s'alcen els dits índex i mig separats, mentres que els demés dits permaneixen tancats. Té varis significats, depenent del context cultural en el que es present. Fonamentalment s'ampra com:

  • la lletra “V” (en la palma cap a fòra)
  • En la cultura anglosaxona, com un gest ofensiu (en la palma cap a dins).
  • Indicant el número dos
  • Indicant una salutació
  • Indicant Victoria
  • El signe de la pau

Va ser adoptat pel moviment contracultural dels anys xixanta com un signe de pau. També va ser adoptat pel Partit Justicialista en el dia de la tornada de Juan Dumenge Perón a la seua pàtria (Argentina).

Usos actuals

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Protestes en les eleccions d'Iran (2009).

El significat d'esta senyal depén en part de la posició de les mans. En la palma mirant cap al subjecte que senyala, pot significar:

  • Un insult (en Austràlia, Irlanda, Nova Zelanda, el Regne Unit i Suràfrica)[1] que significa ‘fot-te’.
  • El número dos, indicant cantitat (no en els països en els que significa un insult), si be és més comú en la palma cap a fòra.

Quan s'usa junt en atres moviments pot significar:

  • Gest d'usar comillas: flexionando els dits, palmes cap a fòra, en abdós mans.[2]
  • Esta posició de la mà també és utilisada per a fer diferents senyes, per eixemple "vore /mirar". Quan els dits índex i mig senyalen els ulls de l'amo de la mà i després giren ―mantenint la V― i senyalen a algú pot significar «porta't be, que t'estic veent».[3]

En la palma cap a a fòra pot significar:

  • Dos: una expressió no verbal de cantitat;
  • Victoria: en temps de guerra o en competicions; popularisat per Winston Churchill. S'usa regularment en abdós mans dalt com ho feya el president dels Estats Units Eisenhower o després també Richard Nixon, en Argentina s'usa en una mà dalt en representació al Partit Justicialista o Moviment Peronista. En Bolívia, també va ser adoptat com el símbol del partit polític Moviment Nacionaliste Revolucionari - MNR, en este cas, solament en la mà dreta alçada. La periodista i política espanyola Anna Grau ha utilisat habitualment este símbol en la seua carrera política, especialment en la campanya per a l'alcaldia de Barcelona, aixina com en rets socials.
  • Pau o amic: usat al voltant del món per grups pacifistes i contraculturales; popularisat en Amèrica pel moviment per la pau dels anys xixanta.
  • Orelles de conill: darrere del cap d'algú en una fotografia. En algunes cultures açò significa un cornudo.
  • "pau" o "tot està ben" o "tot OK": en mostrar-se al front d'un mateixa en una foto.
  • La lletra V, en algunes llengües de senyes: s'usa per a deletrear.[4]
  • La lletra V també s'usa com vengadora
  • S'utilisa entre la comunitat motera com a salutació en ruta, no s'utilisa en vies urbanes.

La V com un insult

[editar | editar còdic]

La versió del gest insultante (en la palma cap a dins) és a sovint comparada en el gest ofensiu conegut com "el dit". "La salutació dels dits", també conegut com "la salutació Longbowman", "els dos" i com "el tenazas" en l'oest d'Escòcia, i "la forqueta" en Austràlia,[5] es realisa més comunament posicionant la V cap a dalt de la nina o el colze. Este gest ha segut insultante en Anglaterra,[6] i més vesprada en el restant del Regne Unit; encara que el seu us com a gest insultante es llimita al Regne Unit, Irlanda, Austràlia i Nova Zelanda.[1] S'utilisa en freqüència per a implicar desafiu a l'autoritat o com a despreci i burla.[7]

Un eixemple d'este gest com un insult va succeir l'1 de novembre de 1990. El periòdic britànic sensacionaliste The Sun va publicar un artícul en primera pàgina en el títul «Up yours, Delors» junt a una mà gran fent una senyal de la V descollant d'una bandera de l'Unió Europea. The Sun criticava al llavors president de la Comissió Europea, Jacques Delors, qui havia advocat per un govern central en l'Unió Europea. L'artícul va atraure un sinnúmero de queixes, pero l'ara extint Consell de Prensa del Regne Unit va rebujar les queixes en acabant de que l'editor del periòdic alegara el dret d'usar llenguage vulgar en pro dels interessos de Gran Bretanya.[8][9]

En el Regne Unit es va escomençar a utilisar l'expressió «un Harvey» o «un Harvey Smith» per a descriure la versió insultante de la V de la victòria.

En 1971, el ginet de bot Harvey Smith va ser descalificat per fer la V insultante en televisió als juges despuix de guanyar en el British Show Jumping Derby en Hickstead (encara que la seua victòria va ser reconeguda novament dos dies despuix).[10] Harvey Smith va reclamar que despuix de haver guanyat ell simplement estava fent la V de la victòria. Esta defensa ha segut usada també per atres figures públiques.[11]

En ocasions visitants estrangers als països mencionats anteriorment utilisen esta senyal sense saber el seu sentit ofensiu per als natius, per eixemple per a ordenar dos cerveses en un bar sorollós, o en el cas del president dels Estats Units George H. W. Bush, qui passejant en Austràlia en 1992 els va fer la senyal de la pau a un grup de grangers en Canberra ―els qui estaven protestant contra ell pels subsidis que el Govern de EE. UU. els oferix als seus agricultors― i en el seu lloc els va enviar una senyal insultante.[12]

En França li la coneix com «la paraula de Cambronne», i en Canadà se li crida «la salutació de Trudeau»

En abril de 2009 els jugadors escocesos Barry Ferguson i Allan McGregor varen ser vetats permanentment per de l'Equipe Nacional d'Escòcia per fer la v insultante mentres estaven assentats en el banquet en un partit contra Islàndia. Abdós jugadors varen estar en el bar del seu hotel bevent despuix de la derrota a Holanda al voltant de les 11 a. m. del matí següent, lo que implica que abdós varen violar el còdic de conducta de la SFA des d'abans de l'incident, pero l'actitut que varen mostrar en la V va ser considerada tan ofensiva que la SFA va decidir no incloure'ls mai més en la liguilla.[13][14] Ferguson va perdre la capitania dels Rangers per la controvèrsia.[15]

L'actor nortamericà Steve McQueen va mostrar una V insultante en l'escena final de Li Mans. Existix una fotografia, presa pel fotógraf Nigel Snowdon que s'ha convertit en una image icònica de McQueen i de les 24 Hores de li Mans.[16]

Orígens

[editar | editar còdic]

D'entre els primers usos registrats d'este "salutació a dos dits" es troba en Macclesfield Psalter cap a 1330 (en el Museu Fitzwilliam, Cambridge).[6]


Una referència històrica es troba en un Mosaic Redentor entre la Verge i Sant Miniato, de 1297, de la Basílica de Sant Miniato al Mont, en que es pot apreciar clarament la figura de Jesús realisant el gest.

Segons conta la llegenda, la salutació a dos dits o V de la victòria deriva dels gests manuals dels arqueros que varen lluitar en Anglaterra en la Batalla de Agincourt (1415) durant la guerra dels Cent Anys.[6][17] Conta el història que el poble francés declarava que els tallarien els dos dits que usaven per a disparar a tots els arqueros anglesos despuix de guanyar la batalla de Agincourt,[18] pero els anglesos varen eixir victoriosos i varen mostrar els seus dits intactes. El historiador Juliet Barker cita a Jean Li Fevre (qui va barallar en la batalla del costat anglés) dient que Enrique V va incloure una referència a l'amputació dels dits dels arqueros en el seu discurs anterior a la batalla.[19]

La primera referència concisa que es té de la senyal V es troba en el treball de François Rabelais, escritor satíric de el XVI.[20]

No obstant, l'evidència clara de l'us de la V insultante en Anglaterra no aplega fins a començos de el XX, quan en 1901 un treballador d'en Rotherham Parkgate va utilisar el gest —capturat en una película— per a demostrar la seua disconformitat en el fet de ser filmat.[11] Peter Opie va interrogar a alguns chiquets en els anys cinquanta i va observar que en '"La tradició del llenguage dels escolars" el vell gest del polze en el nas havia segut remplazado per la V com un insult comú en el pati del recree.[11]

Desmond Morris va discutir varis possibles orígens de la senyal V Gests: El seu orige i distribució (publicat en 1979), discussió que no va obtindre resultats concloents.

Pel fort tabú associat en el gest (el seu us públic ha segut severament condenat), com a resultat hi ha una tendència a evitar el tractar sobre això en detalle. És "conegut per ser brut" i pansa de generació en generació per persones que simplement ho accepten i ho reconeixen com una obscenitat, sense molestar-se en analisar-ho (...) Varis dels arguments contraris són molt pareguts. Lo cert és que provablement jamai ho sabrem…...
Desmond Morris.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 El signe V com a insult:
  2. ↑ «Air quotes» (‘comillas a l'aire’) artícul de Gary Martin en el lloc web Phrases.org.uk.
  3. ↑ See, ASL University
  4. ↑ «American Manual Alphabet Chart» [1] archivat en Wayback Machine., Center for Disability Information & Referral (CeDIR), Indiana Institute on Disability and Community at Indiana University.
  5. ↑ «Long tradition of flipping the bird», artícul de Tony Keim en el Courier Mail, 18 de novembre de 2008, consultat el 14 d'abril de 2011.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Staff Henry V [2] archivat en Wayback Machine., British Shakespeare Company. Consultat el 23 d'abril de 2008
  7. ↑ Defiance, contempt or derisió: Staff, V-sign, encyclopedia.com cites The Oxford Pocket Dictionary of Current English 2008 "Brit. a similar sign made with the first two fingers pointing up and the back of the hand facing outward, used as a gesture of abuse or contempt." Consultat el 9 de maig de 2008.
  8. ↑ Delors [3] archivat en Wayback Machine., artícul en el lloc web SterlingTimes.org.
  9. ↑ «From two jags to two fingers» [4] archivat en Wayback Machine., artícul en el lloc web BBC News.
  10. ↑ «“V-sign” costs rider victory», artícul en el lloc web de la BBC.
    «The infamous gesture won him an entry in the ___protected_title_0___ dictionary, which defined “a Harvey Smith” as ‘a V-sign with the palm inwards, signifying derision and contempt’». Consultat el 23 d'abril de 2008.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «The V sign» [5] archivat en Wayback Machine., artícul en el lloc web Icons.org.uk. Consultat el 23 d'abril de 2008.
  12. ↑ Webster Griffin TARPLEY i Anton CHAITKIN: capítul 25, «Thyroid Storm» (pág. 651) en el llibre George Bush: the unauthorized biography. Nova York: Progressive Press, 2004. Tarpley i Chaitkin citen el periòdic Washington Post del 3 de giner de 1992.
  13. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  14. ↑ Barry Ferguson and Allan McGregor banned for life by Scotland, The Guardian, Friday 3 April 2009
  15. ↑ «[6]», BBC News. Consultat el 27 de maig de 2010.
  16. ↑ still Fotografia de Steve McQueen mostrant la V insultante.
  17. ↑ Glyn Harper Just the Answer
  18. ↑ «Under the code of chivalry (this being a battle between kings), the winning side was required to accept surrender. But the French considered the longbow to an "unchivalric" weapon and sought to punish its use (as well as demoralize the archers)».
  19. ↑ Juliet Barker: Agincourt: the king, the campaign, the battle. Little: Brown, 2005. ISBN 978-0-316-72648-1 (RU). ISBN 978-0-316-01503-5 (EE. UU.): Agincourt: Henry V and the battle that made England (2006). pág. 284.
  20. ↑ Henry V [7] archivat en Wayback Machine., British Shakespeare Company. Consultat el 23 d'abril de 2008.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=V_(senya)&oldid=1383064»