Símbol de pau

Varis símbols de la pau s'han utilisat de moltes maneres en diverses cultures i contexts. La coloma i la branca d'olivera varen ser utilisades simbòlicament pels primers cristians i, finalment, es varen convertir en un símbol de pau secular, popularisat per una litografia de la coloma de Pablo Picasso despuix de la Segona Guerra Mundial. En la década de 1950, el "signe de la pau", com li'l coneix hui (també conegut com "amor i pau"), va ser dissenyat per Gerald Holtom com a logotip de la Campanya Britànica per al Desarmament Nuclear (CND), un grup en la vanguarda del moviment per la pau en el Regne Unit i adoptat per activistes contra la guerra i la contracultura en Estats Units i atres llocs. El símbol és una superposició de les senyals del semàfor per a les lletres "N" i "D", que se supon que signifiquen "desarmament nuclear", al mateix temps que actua com a referència al 3 de maig de 1808 (1814) de Goya (també conegut com "Llaurador davant el pilot de fusilament").

Coloma blanca representativa de la pau.

Entre els símbols de la pau en la Terra es troben dos gràfics molt importants.

• Una coloma blanca, en una branca d'olivera en el pico. Reconeguda com a símbol de pau despuix de les guerres de el XX. Esta coloma és d'orige bíblic. Apareix per primera volta en el relat del Arca de Noé, sent l'encarregada de vore quin era l'estat del món despuix del diluvi universal.

Símbol de la pau.

• Un círcul en tres llínees en el seu interior, una en la part superior fins a avall i dos en l'inferior en forma de chafada d'au, que va tindre la seua etapa més representativa en la década dels 60 en la cultura i moviment hippie. Va ser creat en 1950 pel dissenyador britànic Gerald Holtom per a la campanya de desarmament "British Campaign for Nuclear Disarmament", encara que despuix el seu significat s'estendria al sentit més general de "pau" en el que s'interpreta hui en dia. Holtom es va basar en les lletres (Nuclear Disarmament) segons l'abecedari semàfor en a on N es representaria en abdós braços cap a avall (un a un costat i un atre a l'atre) i la d'en un braç vertical cap a dalt i un atre vertical cap a avall. Temps despuix Holtom va admetre que es va inspirar en la pintura de Goya "3 de Maig en Madrit" a on un llaurador està a punt de ser fusilat, ell es va arrepenedir de la connotació negativa del símbol i va voler que s'invertira, és dir que apuntara cap a dalt, pero el seu desig va ser ignorat.

Símbol de la pau japonés.

Atres països

En Japó es va adoptar de facto la grulla d'origami com a símbol de la pau.

En Estats Units, va ser introduït pel pacifiste Bayard Rustin, amic de Martin Luther King Jr.

Va ser àmpliament usat pels opositors a la Guerra de Vietnam en la década de 1960 i es va posar de moda entre els hippies.

Banderes de la Pau

Artícul principal → Banderes de la pau.

El context de la globalisació ha fet vore l'importància de respectar els símbols locals, dins d'un context global; i l'educació per a la pau, pansa per la presència de símbols externs que en els seus arquetips propencs contribuïxca a la cultura de la pau i l'amistat.

En 2016, per iniciativa de "Trapped in Suburbia", experts en comunicació global, en el respal d'UNESCO, varen ser dissenyades una bandera de la pau per cada país, encarregant el seu disseny a destacats artistes i dissenyadors gràfics de cada país. L'idea va nàixer donada la dificultat de consens sobre una bandera única, ya que els símbols, els conceptes de pau i inclús els colors tenen diferents significats en diferents cultures.

Vore també

• Campana japonesa de la pau
• Bandera blanca
• Pipa de la Pau
• Senbazuru