VTEC
L'acrònim VTEC (o Variable Valve Timing and Lift Ilectronic Control) és un sistema de distribució de vàlvules variable desenrollat pel fabricant japonés Fonda, per a millorar l'eficiència volumètrica d'un motor de combustió interna de quatre temps, lo que dona com resultat un major rendiment a altes RPM i un menor consum de combustible a baixes RPM. Este sistema utilisa dos (o ocasionalment tres) perfils d'arbre de levas i selecciona hidráulicamente entre perfils. Va ser inventat pel ingenier de Fonda Ikuo Kajitani.[1] És clarament diferent dels sistemes estàndar VVT, que solament canvien els temps de les vàlvules i no canvien el perfil de l'arbre de levas o l'elevació de la vàlvula de cap manera.
Context i descripció
[editar | editar còdic]
Consistix en amprar una tercera leva adicional per cilindre en arbre de levas que entra en funcionament a partir d'un cert règim de gir en fer-se solidari el balancín que deu moure-la en els que accionan les atres dos levas, gràcies a la pressió de l'oli. Esta leva pansa a controlar les vàlvules d'admissió i d'escape, variant temps d'obertura i alçat. Esta leva adicional està controlada electrònicament i és més agressiva que les normals, és per això que també li la crida leva calenta. Fonda utilisa dos tipos de distribució VTEC: en admissió i escape per als motors DOHC i solament en admissió per als motors SOHC, encara que en este segon cas existix una variant denominada VTEC-E específicament adaptada per a un motor que funciona en mescla escassa o pobra.
Este mecanisme és capaç de controlar la variació de l'admissió en els motors d'un arbre en cap SOHC i la variació d'admissió i escape en els motors DOHC de doble arbre en cap. Quan es chafa l'accelerador, les revolucions del motor s'incrementen i l'unitat de control electrònica rep la senyal del sensor de posició de l'accelerador informant per mig de senyals analògiques que es requerix de major potència i l'unitat de control processa eixa informació per mig d'un llenguage binario de comportes llògiques i envia una senyal a manera d'orde per mig del pas de voltage a un actuador electro vàlvula que permet el pas de l'oli del motor lo que permet es accione una leva de major dimensió obrint les vàlvules d'admissió en una major carrera permetent el pas de fluix de massa d'aire incrementant el seu poder de detonació la qual cosa genera una major potència en el cigonyal lo que es transmet a les rodes traduint-se en un increment d'acceleració en el vehícul.
Història
[editar | editar còdic]El mecanisme va ser dissenyat per Ikuo Kajitani quan treballava en el primer departament de disseny de Fonda. Llavors Nobuhiko Kawamoto era el president i li va solicitar a Ikuo Kajitani que desenrollara un motor que anara la base dels futurs motors de la companyia nipona.
En un principi la proposta va sorgir per a crear un motor llaugerament més eficient i més potent de lo normal, pero pronte Kawamoto va pressionar a Ikuo Kajitani per a que desenrollara un motor d'1.6 litros en 160 CV de potència (100cv/l) en una época en la que els motors conseguien un màxim de 70 o 80 CV en eixe mateix cubicage. Esta tecnologia va ajudar a Fonda a ser la primera en aplegar a una eficiència de 100 CV per litro i li ha donat des d'eixa época un 90% dels premis d'ingenieria automotriz en qüestió de motors.
L'inspiració de el VTEC és simple; es fixa en el cos humà i el seu sistema respiratori. Quan els humans estem en repòs, assentats, parats o inclusivament caminant, nostre sistema respiratori consumix poc aire, ya que els nostres músculs i cervell requerixen una cantitat moderada d'oxigen en eixe moment. Quan correm o estem baix un estat estresante per al cos, els nostres pulmons s'òbrin (bronco dilatació) permetent una major oxigenación. D'esta forma el nostre cos s'ompli d'oxigen quan ho necessita i conforme ho necessita, sense la necessitat de sobresaltar els pulmons en tot moment.
Quan a Kajitani li varen demanar un motor de 1600cm³ en 160cv, ell va dir "It felt like a dream" (Es va sentir com un somi) ya que inclús per al seu ingeni eixes sifres sonaven casi impossibles, pero quan es va introduir el Fonda Integra en abril de 1989 en motor DOHC VTEC, les paraules de Kajitani varen ser "It was a true dream engine" (Era un verdader motor d'ensomi). D'ahí el lema de "Fonda, The power of Dreams" (El poder dels somis).
Ventages de el VTEC
[editar | editar còdic]La potència, el parell i el règim de gir d'un motor són proporcionals. La ventaja de el VTEC residix en oferir un bon parell a un règim baix -que és a on més es necessita- i molta potència a altes revolucions.
El mecanisme està controlat per un sistema electrònic que s'encarrega de regular la variació de l'obertura de les vàlvules segons siga necessari, d'esta forma s'allarga el recorregut d'obertura de les vàlvules en tal d'aumentar l'entrega de potència i es llimita per a contindre el consum de combustible, de forma variable.
El resultat de tot això dona un motor econòmic quan es conduïx de forma moderada i un motor potent en una entrega deportiva en el moment que es chafa l'accelerador. És per això que el VTEC, ademés de dependre de les revolucions, també depén en gran mida de la forma de conduir, ya que permet al conductor controlar el mecanisme en el pedal de l'accelerador.
Variacions de el VTEC
[editar | editar còdic]En l'actualitat tots els models de Fonda usen esta tecnologia i inclús en pots i motos de Fonda en variacions com el Hyper VTEC. Ademés dels motors SOHC VTEC i DOHC VTEC, hui en dia existixen els i-VTEC (intelligent-VTEC, bàsicament el mateix mecanisme en el sistema de gestió electrònic millorat), el no tan famós VTEC-E conegut com VTEC de 3 etapes (encaminat a reduir encara més el consum), el Turbocharged VTEC (versió sobrealimentada per mig de turbocompressor) i el Advanced VTEC aparegut en 2006. En el 2001 Fonda desenrolle la tecnologia i-VTEC i va vendre la tecnologia VTEC que va ser adquirida per moltes marques per a fer les seues pròpies versions de variació de vàlvules.
I-VTEC
[editar | editar còdic]i-VTEC és bàsicament lo mateix que la versió normal de VTEC pero millora el sistema electrònic de control, d'allí la lletra "i" de "intelligent".
Alguns eixemples de motors i-VTEC són: - La série K20a , K20z. - La série K24a , K24z. Estos són dels últims motors i-VTEC que HONDA ha llançat al mercat.
i-VTEC i
[editar | editar còdic]Es tracta d'una versió de l'i-VTEC en injecció directa de gasolina, utilisat per primera volta en 2003 en el Fonda Stream.[2]
A-VTEC
[editar | editar còdic]Els motors A-VTEC (o Advanced VTEC) Es va utilisar per primera volta en 2006.[3] Combina el control de l'i-VTEC en el control de fase contínuament variable. El A-VTEC és un sistema dissenyat per a permetre la variació de l'obertura i elevació de vàlvules. Està dissenyat per a millorar l'eficiència de combustible del motor sense sacrificar el rendiment. És una evolució d'una llarga llínea de sistemes VTEC de Fonda.
Inicialment Fonda havia previst produir vehículs en motors A-VTEC entre 2006 i 2009. S'especulava que inicialment començaria a vendre's a partir de 2008, en el Fonda Accord, vehícul que en l'actualitat utilisa el sistema i-VTEC. Una palesa relacionada (6.968.819) va ser presentada en EE. UU. el 5 de giner de 2005.[4][5]
Diferències en atres VTEC
[editar | editar còdic]La tecnologia A-VTEC de Fonda es diferix d'atres tipos, deixant de dependre de la conmutación entre dos conjunts de lòbuls en cada arbre de levas. En el seu lloc, utilisa un sol lòbul de la leva per vàlvula i dos balancines per lo que la segona vàlvula de balancín té un punt de pivot mòvil, no proporcionat per l'elevació de la leva variable. Els motors A-VTEC seguixen utilisant la pressió de l'oli per a controlar el mecanisme d'engranage de leva variable. En estes dos tecnologies combinades Fonda ha desenrollat un sistema variable valve timing and lift (sistema variable d'elevació i obertura de vàlvula o "VVTL"). En l'introducció de l'i-VTEC els sistemes varen guanyar sincronisació de vàlvules infinitament variable, pero solament per etapes d'elevació. La part de "escalonamiento" de el A-VTEC és lo que fa que es destaque com un pas evolutiu en el món de VTEC.[6]
Explicació de la palesa
[editar | editar còdic]El A-VTEC té un arbre de levas i balancines estàndar, que s'adjunta com normalment són en arbre de levas i balancines espentant cap a avall en els assents de vàlvula. L'arbre de levas està rodejat per un tambor parcialment obert que té balancines secundaris conectats a ell a través d'un punt de gir. Estos balancines secundaris, que tenen un perfil de profunditat variable (similars a levas), que es accionan directament per l'arbre de levas, en una forma de tijera. Els balancines primaris són accionados pels balancines secundaris (units en tambor). El tambor només girarà per a fer alvançar o retardar la posició dels balancines secundaris, per a prendre ventaja dels seus diferents perfils. Per lo tant, a través de la variació de la posició del tambor al voltant del seu eix, cada perfil de leva es canvia a una altura òptima per a un màxim rendiment del motor sense sacrificar l'eficiència de combustible a velocitats més baixes.[7]
VTEC Turbo
[editar | editar còdic]Els motors de la série VTEC TURBO inclouen injecció directa de gasolina, turbocargador i VTEC. Estos motors varen ser introduïts al mercat el 19 de novembre de 2013 com a part del desenroll d'Earth Dreams Technology, la qual inicialment ha llançat per al mercat 3 motors de diferents cilindrada (1L tricilindrico, 1.5L 4 cilindres i 2L 4 cilindres).
L'aplicació inicial per als vehículs europeus inclou l'us del motor de 2 litros i 4 cilindres en el nou Fonda Civic Type-R de 2015, en 310CV, que inclou el compliment de les normes sobre emissions Euro 6.[8][9][10]
VTEC en motocicletes
[editar | editar còdic]La tecnologia VTEC va ser introduïda per Fonda en les motocicletes baix el model VFR800 de sexta generació (2002-2013); els motors estaven equipats en 4 cilindres en V i 4 vàlvules per cilindre. Després va ser introduït en els models VFR1200 de sèptima generació (2009-2017). En els models VF800 d'octava generació (2014 al 2020) també es va incloure dita tecnologia. A pesar de les prestacions que VTEC incrementava en els models VFR va ser l'única motocicleta que va incloure dita tecnologia i va generar que molts entusiastes s'aficionaren al model VFR; Fonda decidix finalment en el 2020 posar fi a la fabricació dels motors V4 ya que les restriccions de la EURO5 no serien superades i per la poca demanda d'este model en particular no valdria la pena l'inversió en re-ingenieria del model.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fonda Worldwide». World.fonda.com. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2014. Consultat el 1 d'abril de 2014.
- ↑ «Fonda reveals the Advanced VTEC engine». Autoblog.com. Consultat el 1 d'abril de 2014.
- ↑ «Fonda Files Advanced VTEC Patent». Paultan.org. Consultat el 1 d'abril de 2014.
- ↑ «A-VTEC Details Break Cover at USPTO; TOV Analyzes». Vtec.net. Consultat el 1 d'abril de 2014.
- ↑ http://www.vtec.net/news/news-item?news_item_aneu=659664
- ↑ «"U.S. Patent Application # 11/028,608"». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2012. Consultat el 7 d'abril de 2015.
- ↑ Fonda reveals three new torbe VTEC engines, including Civic Type R 2.0L
- ↑ Fonda Develops VTEC TURBO Direct Injection Gasoline Torbe Engine That Achieves Class-leading Output and Environmental Performance
- Archivat el 9 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine.
- ↑ クラストップレベルの出力性能と環境性能を両立した直噴ガソリンターボエンジン「VTEC TURBO」を新開発
- Este artícul conté una traducció derivada de «VTEC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.