Motor DOHC

Vore també: Motor en arbre de levas en cap

Archiu:DOHC-Zylinderkopf-Schnitt.jpg

Cort d'una culata en doble arbre de levas o DOHC.

Un motor double overhead camshaft o DOHC (en espanyol «doble arbre de levas en cap») és un tipo de motor de combustió interna que usa dos arbres de levas, ubicats en la culata, per a operar les vàlvulas d'escape i admissió del motor. Es contrapon al motor single overhead camshaft (SOHC), que usa solament un arbre de levas. Algunes marques de coches li donen el nom de Twin Cam.

La principal diferència entre abdós tipos de motors és que, en el motor DOHC, s'usa un arbre de levas per a les vàlvules d'admissió i un atre per a les d'escape; a diferència dels motors SOHC, en a on el mateix arbre de levas maneja abdós tipos de vàlvulas.

Els motors DOHC tendixen a presentar una major potència que els SOHC, aun cuando el restant del motor siga idèntic. Açò es deu a que el fet de poder manejar per separat les vàlvules d'admissió i d'escape permet configurar d'una manera més específica els temps d'obertura i tancament, i per això, tindre major fluïdea en la cámara.

Història

Archiu:DOHC-Zylinderkopf-Schnitt.jpg

Mercedes-Benz M110.

Fins als anys 1980 estava restringit este sistema, conegut des dels anys 1920, als motors de marques de prestigi (Ferrari, Alfa Romeo, Jaguar, etc.). Tan sol FIAT ho va popularisar anteriorment en el seu famós motor "FU" en cilindrades des de 1430 fins a 2000 cc. En la variant de SEAT es partia dels 1600 cc. Este sistema va ser la gran novetat per a molts mecànics espanyols dels primers 70, de la mateixa manera que la correja de distribució. Mercedes-Benz no ho va introduir fins a més vesprada (1973) en el seu motor de sis cilindres "M110" de 2800 cc (models "280") d'arrastre per cadena, en la particularitat de que el gir dels dos arbres era opost. El bloc d'este motor estava pres d'un motor anterior SOHC, el "M130" de 2500 cc.

Ventages

• Permeten en els motors Otto (gasolina) situar a la bugia en el centre de la cambra, en lo que la distància a tots els punts de la mateixa és igual, evitant el fenomen de detonació o "picat" quan este es presenta en alta càrrega de motor (poques rpm i palometa molt oberta, per eixemple al principi d'acceleració o pujant una costera)
• Facilita un elevat règim motor, ya que elimina l'arrastre dels balancines, l'inèrcia mecànica dels quals dificulta l'alcançar-ho (fins a 14 000 rpm en motors de série de motos).
• Facilita l'adopció de la cambra "hemisfèrica" (és dir les vàlvules inclinades cap al pistón) la qual cosa favorix la turbulència de la mescla una volta comprimida, aixina com l'entrada i l'eixida dels gasos en la disposició de fluix creuat (admissió i escape per diferent costat de la culata) per fer estos menys gir en entrar en la cambra.
• En les aplicacions més recents, permet adoptar el mecanisme de correcció de fase cridat distribució de vàlvules variable, en possibilitat de decalage independent en cada arbre de levas, per a facilitar l'omplit tant en baixa càrrega com en alta càrrega. Els sistemes més alvançats no solament permeten la regulació dels ànguls d'obertura i tancament de les vàlvules, sino que també poden modificar el recorregut de les mateixes (alçada).

• Facilita per espai per a les levas, l'adopció de 2 vàlvules d'escape i 2 d'admissió, permetent major àrea de pas de vàlvula que en una sola, de més diàmetro, i més pesada (inèrcia). Els motors DOHC per açò permeten un millor omplit i intercanvi de gasos, per lo que en cada carrera presenten un millor parell motor i per tant una major potència que els SOHC, aun cuando el restant del motor siga idèntic. També permet una millor distribució de les càrregues tèrmiques sobre les vàlvules d'escape.
• En els motors diésel presenta la mateixa ventaja que la [bugia], és dir permet situar l'injector en el centre de la cambra, en una major efectivitat de combustió sobretot en l'injecció directa ya que la cambra està formada en el centre del cap del pistón i no en la culata . En estos els alts règims estan llimitats per disseny del seu cicle (màxim 5000 RPM), i la cambra hemisfèrica no es planteja per l'elevada compressió requerida.