Universitat Naropa
La Universitat Naropa és una universitat privada nortamericana de Boulder, Colorat, fundada en 1974 pel mestre budiste tibetà Chögyam Trungpa, la qual du el nom de el sabio budiste indi del XI Naropa, un abat de Nalanda. L'universitat es descriu a sí mateixa com d'inspiració budista, ecuménica i no sectària.[1]
L'Universitat Naropa va ser acreditada per la North Central Association of Colleges and Schools en 1988, lo que la va convertir en la primera institució acadèmica d'inspiració budista en rebre una acreditació regional en Estats Units. L'universitat ha acollit a varis poetes beat baix els auspicis de la Jack Kerouac School.
Història
L'Universitat Naropa va ser fundada per Chögyam Trungpa, un tulku tibetà exiliat, pertanyent al linaje Karma Kagyu i Nyingma. Trungpa va emigrar a Estats Units en 1970, va crear en 1973 l'organisació Vajradhatu, i després en 1974, va establir l'Institut Naropa baix la Fundació Nalanda.[2] Inicialment, la Fundació Nalanda i Vajradhatu estaven estretament vinculades i tenien juntes directives casi idèntiques. En els anys subsegüents es varen ser diferenciant com a institucions independents.[3]
Trungpa va demanar als poetes Allen Ginsberg, Anne Waldman, John Cage i Diane vaig donar Prima que fundaren un departament de poètica en Naropa durant la primera sessió d'estiu. A Ginsberg i Waldman, els qui varen viure en Boulder el primer estiu, se'ls va ocórrer el nom de la Jack Kerouac School: escola de poètica no corpórea Jack Kerouac.[4]
Els primers programes formals de grau de Naropa es varen oferir en 1975 i 1976, els quals incloïen llicenciatures en estudis budistes i arts visuals, un mestrage en psicologia, un mestrage en arts visuals, aixina com certificats en arts expressives (arts vives), dansa, teatre i poètica.[5]
El mestrage en psicologia va ser planejada originalment com una extensió del programa Maitri de Trungpa, un curs de meditació de 16 semanes que es realisava en Connecticut, basat en les ensenyances Vajrayana sobre patrons d'energia dins de la ment i el cos. Trungpa li va demanar a Marvin Casper que reestructurara el programa Maitri per a que l'Universitat Naropa com un programa de postgrau complet en «psicologia contemplativa». Casper va passar a presidir eixe departament i editar dos dels llibres de Trungpa. Al començ, per a obtindre el títul els estudiants devien assistir a tres de les sessions d'estiu de l'institut, prendre dos programes Maitri en Connecticut i completar un proyecte personal de sis mesos. En 1977, a instàncies de Trungpa, l'administració de Naropa va prendre la decisió de buscar l'acreditació regional. Les visites d'evaluació varen continuar fins a 1986, i en 1988 l'Institut Naropa va rebre l'acreditació de l'Associació Centre Nort de Colleges i Escoles. A mitan de la década de 1980, Barbara Dilley llavors president de l'universitat, li va demanar a Lucien Wulsin que dirigira la junta directiva. Un dels primers actes de Wulsin va ser separar formalment a Naropa de Vajradhatu.[3] Els llaços en Vajradhatu es varen debilitar encara més, en el trasllat de la sèu principal de Vajradhatu a Halifax, Canadà, i després en el decés de Trungpa en 1987.
En 1991, el consell d'administració de Naropa va nomenar a John Cobb, un advocat format en Harvard i budiste practicant, com a president.[6]
L'Universitat Naropa va començar a participar en l'investigació d'electrofisiología en l'Escola de Graduats de Conselleria i Psicologia quan l'universitat va introduir entre 2012 i 2014, nous equips per a l'estudi de la variabilitat de la freqüència cardíaca, la resposta galvànica de la pell i la respiració. Més tart, Jordan Quaglia, PhD va establir entre 2016 i 2017, el Laboratori de Ciències Cognitives i Afectives per a estudiar, per mig de l'electroencefalografia (EEG), les patrons d'ones cerebrals en 2016.[7]
Principis espirituals
Naropa promou l'educació contemplativa, un terme utilisat principalment per professors associats en l'Universitat Naropa o les organisacions budistes Shambhala, que inclou activitats com la meditació, la cerimònia japonesa del té, el taichi, el llaberint cristià i l'ikebana. La descripció de Naropa de l'educació contemplativa fa un us lliberal del llenguage i els conceptes budistes. En el seu catàlec de presentació, l'universitat parla de «estudiants compromesos de tot cor en pràctiques de consciència plena per a cultivar l'estar en el moment present » (...) «el desenroll de l'obertura, la autoconciencia i la percepció» (...) i el «treball interior» (...) «com a preparació per al treball compassiu i transformador en el món».[8]
Vore també
Referències
- ↑ Goss, 1999, pp. 218–219.
- ↑ Hayward, 2008, pp. 91–93.
- ↑ 3,0 3,1 Goss, 1999, p. 220.
- ↑ «[1]». Consultat el 2013-03-05.
- ↑ Goss, 1999, p. 229.
- ↑ Goss, 1999, p. 221.
- ↑ Hernandez, Elizabeth. «'Souped-up meditation': Boulder's Naropa University to back up mindfulness with science». Consultat el 2019-05-17.
- ↑ «Naropa on contemplative education». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 14 d'abril de 2021.
Bibliografia
- Clark, Tom: The Great Naropa Poetry Wars. Graham Mackintosh, 1979. ISBN 0-932274-06-4.
- Goss, Robert (1999). «Buddhist Studies at Naropa: Sectarian or Academic?», Curzon Press (ed.). American Buddhism: Methods and Findings in Recent Scholarship (en en). ISBN 9780700710812.
- Kashner, Sam. When I Was Cool: My Life at the Jack Kerouac School. HarperCollins, 2004. ISBN 0-06-000566-1.
- Hayward, Jeremy (2008) "Warrior-King of Shambhala: Remembering Chögyam Trungpa" ISBN 0-86171-546-2
- Marin, Peter. "Spiritual Obedience: The Transcendental Game of Follow the Leader." En Harpers Magazine. febrer de 1979.
- Sanders, Ed (ed.): The Party: A Chronological Perspective on a Confrontation at a Buddhist Seminary, 1977.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Universidad Naropa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.