Universal Plug and Play
Universal Plug and Play (UPnP) és un conjunt de protocols de comunicació que permet a perifèrics en ret, com a computadores personals, impressores, passareles d'Internet, punts d'accés Wi-Fi i dispositius mòvils, descobrir de manera transparent la presència d'atres dispositius en la ret i establir servicis de ret de comunicació, compartir senyes i entreteniment. UPnP està dissenyat principalment per a rets de llar sense dispositius de l'àmbit empresarial.
El Fòrum UPnP és l'encarregat de promocionar l'us de la tecnologia UPnP. És una iniciativa de l'indústria informàtica per a permetre una conectivitat simple i robusta entre els dispositius autònoms i computadores personals de diferents fabricants. El Fòrum UPnP està compost per més de huitcents fabricants de diferents àmbits que van des de l'Electrònica de consum fins a les rets de computadores.
El concepte de UPnP és una extensió de Plug and play, una tecnologia per a conectar dispositius de manera directa i sense necessitat de configuració a una computadora, encara que UPnP no està relacionada directament en la tecnologia plug-and-play. Els dispositius UPnP són "plug-and-play" en el sentit de que una volta conectats a una ret són capaces d'establir de manera automàtica comunicacions en atres dispositius.
Visió general
L'arquitectura UPnP permet l'interconexió entre dispositius com computadores personals, electrodomèstics, dispositius d'electrònica de consum i dispositius inalàmbrics. És un protocol en una arquitectura oberta i distribuïda que es basa en estàndarts reconeguts com la Família de protocols d'Internet (TCP/IP), HTTP, XML, i SOAP. Els punts de control UPnP són dispositius que utilisen UPnP per a controlar dispositius UPnP.[1]
L'arquitectura UPnP soporta Zero Configuration Networking. Un dispositiu compatible en UPnP de qualsevol fabricant és capaç de conectar-se de manera dinàmica a una ret, obtindre una direcció IP, anunciar els seus servicis, comunicar les seues funcions baix demanda i descobrir la presència i capacitats dels demés dispositius existents. Els servidors Dynamic Host Configuration Protocol (DHCP) i Domain Name System (DNS) són opcionals i només s'utilisaran en cas que estiguen presents en la ret. Els dispositius es poden desconectar de la ret de manera automàtica sense deixar informació d'estat.
UPnP es va publicar en decembre de 2008 com un estàndart internacional compost per 73 parts.[2][3][4]
UPnP inclou atres característiques destacades com:
- Independència de format i dispositiu
- la tecnologia UPnP pot eixecutar-se en molts mijos que soporten IP incloent Ethernet, FireWire, IR (IrDA) i RF (Bluetooth, Wi-Fi). No són necessaris controladors especials, en el seu lloc s'utilisen protocols de ret comunes.
- Control per mig d'Interfaç d'usuari (IU)
- l'arquitectura UPnP permet que els dispositius presenten un interfaç d'usuari per mig d'un navegador web (vore Presentació més avall).
- Independència de Sistema operatiu i llenguage de programació
- es pot utilisar qualsevol sistema operatiu i qualsevol llenguage de programació per a desenrollar productes UPnP. UPnP no especifica o restringix el disseny d'un API de les aplicacions que s'eixecuten en els punts de control; els desenrolladors de sistemes operatius poden crear APIs que s'ajusten a les necessitats dels seus usuaris.
- Extensibilidad
- Els productes UPnP poden tindre servicis específics para dit dispositiu en capes superiors a l'arquitectura bàsica UPnP. Ademés de combinar servicis definits pel Fòrum UPnP de múltiples formes, els fabricants poden definir tipos de servicis i dispositius propis, i poden estendre dispositius i servicis ya definits en l'estàndart per a soportar accions, variables d'estat, elements d'estructures de senyes i variables definides per ells mateixos.
Protocol
UPnP utilisa el port UDP 1900 i el port TCP 2869.[5]
Direccionament
La base de UPnP és el direccionament IP: cada dispositiu deu implementar un client DHCP i buscarà un servidor DHCP en quant es conecte per primera volta a la ret. Si no hi ha cap servidor DHCP disponible, el dispositiu deu assignar-se a sí mateixa una direcció. El procés pel qual un dispositiu UPnP s'auto-assigna una direcció es denomina AutoIP. En la versió 1.0 de l'especificació de l'arquitectura UPnP,[6] s'inclou textualment la pròpia especificació de AutoIP; en versió 1.1,[7] l'especificació de AutoIP referència el RFC 3927 d'IETF RFC 3927.[8] Si durant la transacció DHCP, el dispositiu obté un nom de domini, per eixemple, per mig d'un servidor DNS o per mig de DNS forwarding, el dispositiu deurà amprar dit nom en les operacions de ret posteriors; en un atre cas, el dispositiu deurà utilisar la seua pròpia direcció IP.
Descobriment
Una volta que un dispositiu ha establit una direcció IP, el següent pas en UPnP és el descobriment. El protocol de descobriment de UPnP es denomina Simple Service Discovery Protocol (SSDP). SSDP permet als dispositius que acaben d'afegir-se a una ret anunciar els seus servicis als punts de control presents en la ret. Aixina mateix, quan s'afig un punt de control a la ret, SSDP li permet buscar els dispositius que li interesse controlar. L'intercanvi fonamental en abdós casos és un mensage de descobriment que conté senyes bàsiques del dispositiu o un dels seus servicis, per eixemple, el seu tipo, identificador i un enllaç una URL en la que obtindre informació més detallada.
Descripció
En acabant de que un punt de control haja descobert un dispositiu, encara dispon de molt poca informació sobre ell. El punt de control deu obtindre la descripció del dispositiu des de la URL proporcionada pel dispositiu en el mensage de descobriment per a conéixer millor les seues capacitats i poder interactuar en ell. La descripció d'un dispositiu es codifica en XML i inclou informació específica del fabricant com a nom de model i número, número de série, nom de fabricant, URLs a llocs web específics de fabricant, etc. La descripció també inclou una llista de dispositius o servicis embebidos, aixina com URLs de control, maneig d'events i presentació. Per a cada servici, la descripció inclou una llista dels comandos, o accions, a les que respondrà el servici, i paràmetros, o arguments, de cada acció; la descripció d'un servici també inclou una llista de variables; estes variables modelen l'estat del servici en temps d'eixecució, i es descriuen en térmens del seu tipo de senyes, ranc i les característiques dels seus events.
Control
En obtindre la descripció del dispositiu, el punt de control pot enviar accions als servicis d'un dispositiu. Per a això, el punt de control envia un mensage de control apropiat a la URL de control del servici (proporcionada en la descripció del dispositiu). Els mensages de control també es codifiquen en XML per mig de Simple Object Access Protocol (SOAP). El servici respondrà en un mensage de control en els resultats de l'acció de forma similar a una cridada a una funció. Els efectes de l'acció, en cas d'existir, es modelaran per mig de canvis en les variables que descriuen l'estat del servici.
Notificació d'events
Una capacitat adicional de UPnP és la notificació d'events o eventing. El protocol de notificació d'events definit en l'arquitectura UPnP es coneix com a General Event Notification Architecture (GENA). La descripció UPnP d'un servici inclou una llista de les accions a les que el servici respon i una atra en les variables que modelen l'estat del servici en temps d'eixecució. El servici enviarà actualisacions quan canvien dites variables a qualsevol punt de control que s'haja subscrit per a rebre dita informació. El servici publica actualisacions enviant mensages codificats en XML d'event que conté els nom d'una o més variables d'estat i el valor actual de dites variables. Quan un punt de control se subscriu per primera volta se li envia un mensage especial d'events; que conté el nom i els valors de totes les variables que generen events i permet al subscriptor conéixer l'estat actual del servici. La notificació d'events UPnP s'ha dissenyat per a mantindre a tots els punts de control informats per igual sobre els efectes de qualsevol acció, d'esta manera es permet soportar escenaris en múltiples punts de control. Per tant, els mensages d'events s'envien a tots els subscriptors, els subscriptors reben mensages per a totes les variables que han canviat a les que s'han subscrit i els mensages s'envien sense importar el motiu que va modificar la variable d'estat (tant en resposta a una petició, com pel canvi de l'estat intern del servici).
Presentació
L'últim pas en UPnP és la presentació. Si un dispositiu té una URL de presentació, llavors el punt de control podrà obtindre una pàgina des de dita URL, mostrar-la en un navegador i, depenent de les característiques de la pàgina, permetrà a l'usuari controlar el dispositiu i/o consultar el seu estat. El grau de control que es pot obtindre depén en gran mida del dispositiu i de l'interactividad present en l'interfaç de presentació.
Vore també
Bibliografia
- Golden G. Richard: Service and Device Discovery : Protocols and Programming, McGraw-Hill Professional, ISBN 0-07-137959-2
- Michael Jeronimo, Jack Weast: UPnP Design by Example: A Software Developer's Guide to Universal Plug and Play, Intel Press, ISBN 0-9717861-1-9
Referències
- ↑ «Using the UPnP Control Point API». Microsoft. Consultat el 2 de març de 2011.
- ↑ International Electrotechnical Commission, 2008-12-09. Consultat el 2009-05-07.
- ↑ International Organization for Standardization "ISO/IEC standard on UPnP device architecture makes networking simple and easy", 2008-12-10. Consultat el 2009-05-07.
- ↑ UPnP Forum "UPnP Specifications Named International Standard for Device Interoperability for IP-based Network Devices", 2009-02-05. Consultat el 2009-05-07.
- ↑ «How Windows Firewall affects the UPnP framework in Windows XP Service Pack 2». Microsoft. Consultat el 14 de maig de 2012.
- ↑ Fòrum UPnP, UPnP Device Architecture versió 1.0, 2008-04-24
- ↑ Fòrum UPnP, UPnP Device Architecture versió 1.1, 2008-10-15
- ↑ Stuart Cheshire, et al, IETF RFC 3927, "Dynamic Configuration of IPv4 Link-Local Addresses", May 2005
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Universal Plug and Play» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.