Anar al contingut

Plug and play

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Plug and play
Erro al crear miniatura:
Un ratón, típic dispositiu plug and play

En informàtica, un dispositiu o bus informàtic Plug-and-Play o PnP (en espanyol, Enchufar i usar) és aquell en una especificació que facilita el reconeiximent d'un component d'hardware en un sistema sense necessitat de configurar el dispositiu físic ni de que l'usuari intervinga per a resoldre conflictes de recursos,[1][2] ya que el sistema incorpora i instala els controladors per a dit dispositiu. El terme "plug and play" s'ha ampliat des de llavors a una gran varietat d'aplicacions a les que s'aplica la mateixa falta de configuració per part de l'usuari.[3][4]

No es deu confondre en Hot plug, que és la capacitat d'un perifèric per a ser conectat o desconectat quan l'ordenador està en calent (encés). Plug-and-play no indica que no siga necessari instalar drivers de dispositius adicionals per al correcte funcionament del dispositiu. Plug and Play no deuria entendre's com a sinònim de "no necessita drivers".

En el temps d'arrancada del sistema, les targetes PCI i el BIOS interactuen i administren els recursos solicitats per la targeta PCI. Açò permet assignació d'IRQs i direccions del port per mig d'un procés dinàmic. Tot dispositiu PCI deu implementar els registres de configuració.

En 1995, Microsoft Windows va incloure un método complet per a enumerar l'hardware en el moment de l'arrancada i assignar recursos, que es va denominar estàndar "Plug and Play".[5]

Requisits

[editar | editar còdic]

Per a usar Plug and Play, es deuen complir tres requisits:

  1. El BAIX deu ser compatible en Plug and Play.
  2. La BIOS deu soportar Plug and Play.
  3. El dispositiu a ser instalat compatible en Plug and Play.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]