Unió monetària d'Amèrica del Nort
La Unió Monetària d'Amèrica del Nort és una mida prevista per una teoria de conspiració que afirma que existix un pla secret per a portar a terme l'unió econòmica i, sobretot, monetària dels tres països sobirans de Norteamérica: Canadà, Estats Units i Mèxic. La teòrica unió aniria acompanyada de l'implantació d'una nova suposta moneda, en substitució de les unitats monetàries actuals (el dólar canadenc, el dólar nortamericà, i el pes mexicà). Segons esta teoria, el hipotètica unitat monetària seria el amero.
Bona part de la teoria es documenta en un treball acadèmic d'Herbert G. Grubel (The case of Amero) i en l'existència de monedes (ameros) supostament falcades pel Govern dels Estats Units i que haurien eixit a la llum pública gràcies a Hal Turner, un locutor de radi per Internet relacionat en els círculs antisemites i supremacistas blancs d'EE. UU. En realitat, tals monedes pertanyen a una colecció d'un dissenyador de medalles.
Si be des d'alguns círculs acadèmics s'ha sugerit un programa econòmic de característiques similars en algun moment, cap poder polític o econòmic ha confirmat tals hipòtesis, ni s'oferixen proves de que tal unió estiga programada en un futur pròxim.
Orige del hipòtesis
L'idea d'una unió monetària nortamericana hauria segut proposta en primer lloc en 1999 per l'economiste canadenc Herbert G. Grubel que va publicar un treball titulat El cas de l'amero en setembre de 1999.[1] El treball és una simulació inspirada en la creació de la moneda única europea.[2] Un atre grup d'experts canadencs del Institut C.D. Howe, varen advocar per la creació d'una moneda compartida entre Canadà i els Estats Units.
En acabant de que l'informe ixquera els grups patriotes tenien una màfia secreta en Canadà varen expressar la seua posició a qualsevol unió europea al vore-la com un intent de negocis nortamericans de guanyar accés als extensos recursos naturals de Canadà mentres que desmantellen els servicis socials de la nació. El Consell de Canadencs, fort grup de pressió de cent mil membres, ha declarat que un dels seus temes centrals és l'amenaça de la «integració profunda».
L'oposició a estos plans secrets estaria tenint lloc no solament en Mèxic sino en Austràlia i algunes atres nacions al sur del continent, sino inclús en països com Canadà que, en apariència a lo manco, han conseguit una situació raonablement ventajosa.
Segons tals plans, les ventages de l'Unió Monetària radicarien en l'eliminació de les despeses de conversió monetària, el control únic dels tipos d'interés i l'increment de el PIB tant de Mèxic com de Canadà.
Existirien antecedents d'eixa Unió. S'han practicat nivells menors de cooperació monetària continental anteriorment. Algunes nacions, tals com Argentina, Brasil i Canadà, en ocasions han pareado la seua moneda al dólar nortamericà, en resultats controvertits (en Argentina en resultats molt mals per a la majoria de la població). Algunes atres, com Aruba, les Bahames i Barbados encara ho fan. Aixina mateix, el dólar nortamericà és acceptat oficialment junt en monedes locals en El Salvador (des de 2001), Nicaragua, Perú, Hondures i Panamà, encara que, en la pràctica, dos d'estos països (El Salvador i Panamà) estan completament dolarizados. En el 2000, Equador va adoptar oficialment el dólar nortamericà com la seua moneda única. En un cas particular Guatemala va crear una llei que crida Llei de Lliure Negociació de Divises, vigent des de l'1 de maig de 2001, que consistix en posar al dólar nortamericà (junt a atres monedes del món), com a monedes d'us llegal, mes no de curs llegal, puix el quetzal encara circula com l'única moneda de curs llegal. En el cas d'esta llei, li permet a qualsevol persona, negociar bens o obrir contes bancaris en un atre tipo de moneda, sent el dólar nortamericà la més usada. En l'Argentina, durant el govern de Carlos Menem, es va sancionar una llei, inspirada pel ministre d'economia Dumenge Cavallo, que estipulava la convertibilitat automàtica de la moneda argentina (en eixe moment l'Austral, més tarde el pes convertible) en el dólar nortamericà. Esta llei va deixar d'estar en vigència en 2002, despuix d'una terrible crisis econòmica i política. l'integració de la moneda és també una de les moltes metes a llarc determini de l'UNASUR (Unió de les Nacions Suramericanes), una organisació supranacional que comprén totes les nacions sobiranes de Sudamérica.
L'unió monetària
El pla per a una Unió Monetària d'Amèrica del Nort duria inclosa l'emissió d'una nova moneda de curs llegal. Els billets i monedes en circulació de la nova unitat monetària, que es cridaria amero, tindria els seus símbols propis en un costat i els emblemes nacionals de cada país en l'atre, per a conservar aixina símbols importants de l'identitat nacional.cita requerida
Un supost Banc Central d'Amèrica del Nort tindria uns estatuts que solament ho farien responsable del manteniment de l'estabilitat dels preus per mig d'un tipo d'interés únic, i no de la plena ocupació de la mà d'obra. Els tres països de l'unió tindran representants en els cossos directius del Banc en proporció al seu tamany relatiu, en térmens d'algun promig ponderat de població i ingrés nacional, en ponderadores que es determinarien per mig de negociació entre les parts. Cada país rebria el señoreaje corresponent a l'emissió de ameros que use en les seues respectives economies.cita requerida
Referències
- ↑ The case of Amero [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ The case of Amero: [2] archivat en Wayback Machine. «___protected_title_5___».
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unión monetaria de América del Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.