Ultraísmo

El '___protected_title_0___' va ser un moviment lliterari iniciat en Espanya en 1918, seguint el model creacionista de Vicente Huidobro, enfrontat al modernisme i al novecentismo, que havien dominat la poesia en llengua espanyola des de fins de el xix. A l'ombra d'eixos estímuls americans, els ultraístas es varen reunir en la tertúlia del Café Colonial de Madrit, presidida per Rafael Cansinos Assens i animada per Guillermo de Torre, Juan Larrea, Pedro Garfias, Ernesto López-Parra, Pedro Iglésies Cavaller, José María Quiroga Plá i els germans Rivas Panedas, en un círcul que s'aniria ampliant i que aplegaria a atraure l'atenció del jove Jorge Luis Borges, pupils com Rogelio Buendía, Isaac del Vando Villar, Eugenio Montes i Gerardo Diego, o de militants feministes com Lucía Sánchez Saornil.

Les normes novecentistas que varen culminar en Rubén Darío poden donar-se per abolides.

— «Un manifest lliterari - ULTRA»

Orige i manifests

Cansinos Assens, organisador de la tertúlia ultraísta madrilenya

Erro al crear miniatura:

Portada de Rafael Barradas per a la revista Vltra, 1 de decembre de 1921

Portada de la revista Hèlices per Rafael Barradas, 1923

El círcul inicial ultraísta reconeixia el padrinazgo del chilé Vicente Huidobro i els francesos Mallarmé i Apollinaire. I encara que no ho mencionen, cal anotar el seu contemporaneitat en el moviment «dadá» creat en Zuric per Tristan Tzara. Max Aub sintetisa les tesis vanguardistes dels ultraístas en el seu «desig de apartamiento de la massa, duent al seu natural fi lo iniciat pels “rars” de finals de el xix. La lliteratura era ‘de’ i ‘para’ iniciats». Tesis d'alguna manera hereues del futurisme, encara que llimitat a lo lliterari i sobretot a lo poètic. Durant més d'una década la seua activitat i ideologia creativa varen quedar reflectides en les revistes Cervantes (1919-1920), Grècia (Sevilla-Madrit), Vltra (1919-1920) en Oviedo i Vltra (1921-1922) en Madrit, Horisó (Madrit, 1922-1923) i, en menys força, en Alfar (La Corunya), Reflector (Madrit, 1920) o Ronsel (Lugo). També cal citar a Cosmópolis (1919-1922), que, encara que no és ultraísta, publica els artículs crítics i ensajos sobre lliteratura de vanguarda de Cansinos Assens, Guillermo de Torre o Borges. Atres revistes d'existència efímera i que varen servir de tancament per a un ultraísmo que coneixeria el seu ocàs, ya entrada la década dels vint, són Perseo (1919), Taulers (1921-1922) o Revista de Casa d'Amèrica de Galícia (1921-1927).

A lo llarc de la seua existència, el moviment va donar a llum varis i variats manifests. El primer es va publicar en el número de giner de 1919 de la revista Cervantes. Atres manifests ultraístas posteriors pero importants varen ser el redactat per Guillermo de Torre en Madrit, en novembre de 1920, o l'escrit per Borges i publicat en la revista Vltra, en Madrit, el 20 de maig de 1921,

Es va donar la circumstància que entre dos dels països europeus més alluntats d'Europa, en un moment d'eclosió de les vanguardes nacionalistes, com Polònia en el formismo, florit entre 1917 i 1922, i Espanya en el ultraísmo, es varen aplegar a intercanviar idees i materials.

Borges i Vltra

Un jove Jorge Luis Borges que es va instalar en la seua germana Norah Borges en el Madrit de 1919 es va implicar pronte en l'ambient de les tertúlias que governaven l'ambient cultural de la capital d'Espanya. Finalment, les seues preferències varen caure del costat del cult hebraísta Cansinos Assens; frut d'això i de la seua amistat en el ultraísta, pintor i aficionat al haiku Jacobo Sureda, va ser el manifest subscrit per abdós junt en Juan Alomar i Fortunio Bonanova, publicat en 1920 en la revista Balears. Opúsculo que seria precedent de les activitats ultraístas en Argentina reflectides en Prisma (1921-1922) i Proa (1922-1923, priméra época). Periodo que el propi Borges va sintetisar en el seu artícul publicat en 1921 en la revista Nosatres, de Buenos Aires, i que pot resumir-se en el següent programa:

1. Us de la metàfora.
2. Tachadura de les frases amijanadores, els nexes i els adjectius inútils.
3. Abolició dels «trebejos ornamentals», el confesionalisme, la circunstanciaació, les prédicas i la nebulositat rebuscada.
4. Síntesis de dos o més imàgens en una, que eixampla d'eixe modo la seua facultat de sugerència.
5. Imàgens i metàfores chocants, illògiques, a on destaquen el món del cine, del deport, de la bestreta tècnica: «Els motors sonen millor que endecasílabos» (Guillermo de Torre).

1. Tendència a establir una disposició tipogràfica nova de les paraules del poema, pretenent d'eixe modo fer vore una fusió de la plàstica i la poesia.
2. Neologismes, tecnicismes i paraules esdrújulas.
3. Eliminació de la rima.
4. Vora a objectes del món modern (l'automòvil, la pera…).

Bibliografia general

• Torre, Guillermo de, Lliteratures europees de vanguarda. Car Raggio. Madrit. 1925
• Ibarra, Néstor. La nova poesia argentina. Ensaig crític sobre el ultraismo (1921-1929). Buenos Aires. 1930
• Videla, Gloria. El ultraísmo. Estudis sobre moviments poètics de vanguarda en Espanya. Editorial Gredos. Madrit.1963
• Bonet, Juan Manuel. Catàlec de l'exposició "Ultraísmo". IVAM. Valéncia. 1996
• Lorenzo Alcalà, May, "Els mosqueteros del ultraisme argentí", en Tot és Història núm. 480. Buenos Aires, juny de 2007.
• Borges, Jorge Luis, "Anatomia del meu Ultra", Ultra, Madrit, any 1, n.º 11, 20 de maig de 1921.
• "Ultraísmo", Nosatres, Buenos Aires, any 15, vol. 39, núm. 15, decembre de 1921

Vore també

• Manifest ultraísta