Ugni molinae

Ugni molinae (Ugni molinae)

Ugni molinae, coneguda com murta, murtilla, murtina i mutilla, és un arbust de la família de les mirtáceas, nativa del centre i sur de Chile, i de zones adjacents del suroest d'Argentina. Es cultiva pels seus fruts, d'agradable sabor i aroma, que s'ampren en gastronomia.

Característiques

En el seu hàbitat natural, la murta es desenrolla com un arbust, l'altura del qual varia entre 1 i 2 metros, encara que pot alcançar els 4 en circumstàncies favorables. És de full perenne, lanceolada, de color vert obscur; la seua copa és densa i apretada.

Les florés, hermafroditas, són de forma acampanada, de color blanc, rosat o purpúreo, en estams prominents. La floració es produïx a partir de finals de novembre; l'abundància de flors i la seua riquea en néctar les fan atractives per a les abellas, el principal agent polinisador, que produïxen a partir d'elles una mel aromàtica i distintiva.

El frut madura cap a mediats de l'estiu; és una baya globosa, comestible i de sabor dolç, aromàtic i de color roig intens, d'entre 5 i 15 milímetros de diàmetro.

Usos

El seu frut, junt als del Maqui (Aristotelia chilensis) i el Calafate (Berberis microphylla), són un dels fruts natius comestibles més característics i coneguts del sur de Chile.

El frut té un sabor dolç i molt aroma; s'utilisa en rebosteria i la fabricació de meladas, sucs i chocolates, aixina com per a l'elaboració de licorés (murtado o enmutillado) i la darreria murta en codonyer.

Per la seua abundant floració s'utilisa igualment com planta ornamental, i com flora apícola.

Cultiu

Requerix sols sense excés d'humitat i sol constant. S'adapta a la majoria dels sols, i és resistent a les sequias i als vents. Tolera be la fredor, encara que no les gelades fòra de temporada.

El periodo de recolecció de fruts depén de la zona, i és més tardà quant més fresca siga la regió de cultiu.

Actualment existixen varietats seleccionades que presenten un major tamany dels seus bayas, en comparació als eixemplars selvats.

Distribució

En Chile creix en boscs llitorals i montanyes costeres de la Regió del Maule a la Regió dels Lagos, especialment en la Cordillera de la Costa i part de la precordillera andina. En Argentina creix en la precordillera andina.

Història

En aplegar els conquistadors espanyols a Chile, la planta era ya amprada pels mapuches, que l'utilisaven en propòsits culinaris i medicinals. L'Abat Juan Ignacio Molina la va donar a conéixer internacionalment en el XVIII, i va escriure sobre el frut en el seu "Compendio de l'Història Geogràfica, Natural i Civil del Regne de Chile", que la va publicar en 1782, a on va escriure:

"El Regne de Chile produïx sèt espècies del gènero del mirto; i encara que totes són apreciables per la seua bellea i fragància, no obstant la més útil és la que els indis criden Ugni, i els espanyols Murtilla..."

També va escriure sobre un vi fet de la murta pels mapuches:

"...els naturals fan en les bayas d'este arbust un vi agradable i estomacal, que excita la gana, i que els forasters preferixen al moscatell més delicat. Este licor tarda molt en fermentar, pero luego que se senta, queda clar, lluent i en una fragància sumament suau".

Claudio Gai va documentar que els natius l'usaven per a preparar chicha, segons comenta cap a 1844 en el seu "Atles d'Història Física i Política de Chile":

"Els promaucaes i els araucanos, preparaven la chicha més freqüentment en els fruts de certs arbres o arbusts, tals com el huingun, molle, maqui, diferents espècies de mirto i sobretot en el mirto uñi o murtilla".

En Chile, actualment la venda local dels seus fruts es realisa principalment a partir de la recolecció dels fruts selvats des de les plantes que creixen en estat salvage.

Referent al cultiu no natiu d'esta espècie, el seu cultiu en Europa va demorar en adaptar-se, i mai es va cultivar extensament. La murtilla era una de les frutes preferides de Victòria d'Anglaterra, qui la va conéixer gràcies als eixemplars que va transportar Charles Darwin a principis de el XIX. Igualment es cultiva en Tasmania usant el nom comercial de Tazziberry, i en Nova Zelanda baix el nom de "New Zealand cranberry"; no obstant a pesar d'assignar-se un "orige" no natiu en estos noms comercials, els noms comercials més utilisat fòra de Chile i principalment en el parla anglesa, és el de "Guava" chilena o Ugniberry.

Taxonomia

Ugni molinae va ser descrit per Nicolaus Turczaninow i publicat en Bulletin de la Société impériale dones naturalistes de Moscou 21: 579. 1848

Etimologia

Ugni: nom genèric que deriva del mapudungún üñü, nom comú de l'espècie Ugni molinae.

molinae: epítet otorgat en honor del naturaliste Juan Ignacio Molina.

Sinonímia

• Myrtus ugni Molina
• Eugenia ugni Molina
• Ugni poeppigii O.Berg
• Ugni philippi O.Berg
• Ugni ugni Macloskie
• Ugni myrtus Macloskie

Vore també

• Empetrum rubrum (murtilla de Magallanes)
• Vaccinium macrocarpon (nabiu roig)
• Ugni myricoides (arrayancillo)
• Myrteola nummularia (huarapo)

Enllaços externs

Ugni molinae en el Viccionari.

• "Murta" En Enciclopèdia de la Flora Chilena
• Pàgina web de la Murtilla
• Controvèrsia de la Murtilla en Austràlia
• Ugni molinae en Chilebosque
• El berry natiu del sur de Chile.