Tumult de Indíbil i Mandonio
El tumult de Indíbil i Mandonio va ser una rebelió de tribus hispanes encapçalades pels ilergetes contra la república romana en el III
Antecedents
En 212 a. C., durant la segona guerra púnica, els germans Publio i Cneo Cornelio Escipión varen passar a l'atac, sent derrotats i morts pels cartagineses. La conducta d'Asdrúbal Giscón, que va exigir a ilergetes i ausetanos diners i l'entrega de la dòna de Mandonio i les filles d'Indíbil com a rehens i garants de la seua fidelitat, els va escomençar a separar dels cartagineses. Els rehens varen caure en mans del jove Escipión l'Africà, fill del general del mateix nom, quan es va apoderar per sorpresa de Qart Hadasht, i el romà les va tractar en tota l'amabilitat i distinció que els corresponia. Estos fets varen decidir els dos germans a abandonar el partit cartaginés, i les seues forces es varen unir a Escipión en 209 a. C. i es va firmar un tractat d'aliança. La campanya va terminar en la victòria romana en la batalla de Baecula.
El tumult
En 206 a. C. les informacions sobre la malaltia i mort de Publio Cornelio Escipión varen induir a Indíbil i Mandonio a un tumult general dels ilergetes i tribus aliades, incloent celtíberos agraviats per la prèvia incursió de Marque Juny Silano en les seues terres. Pronte es va saber que Escipión estava viu i els sublevats es varen retirar,[1] pero el general romà no estava dispost a deixar el tumult sense castic. Va creuar l'Ebre, va derrotar els ilergetes i va ocupar el seu campament fent una gran matança. Mandonio es va presentar en el camp romà personalment i es va sometre al general, que li va perdonar la vida i la del seu germà, i els va restaurar en la seua condició d'aliats a canvi del pagament d'una cantitat de diners.
Quan en 205 a. C. Escipión va eixir d'Hispania i va anar a Àfrica, Indíbil va tornar a sublevar-se. Va reunir un eixèrcit de trenta mil hòmens i quatre mil ginets, pero els romans dirigits per Lucio Cornelio Léntulo i Lucio Manlio Acidino es varen enfrontar als rebels, els varen derrotar i Indíbil va morir en la lluita. Mandonio va poder escapar en el restant de l'eixèrcit, pero pronte va ser entregat als romans pels propis seguidors i eixecutat. Dos anys despuix, Escipión va tornar a trobar-se en els celtíberos sublevats en la Batalla dels Grans Campos, a on els va derrotar.
Referències
- ↑ Tito Livio, Ab Urbs condita, llibre XXVIII, 25-34.
Bibliografia
- (1984) Origens dels Països Catalans en els clàssics grecs i llatins, 1ª edició (en català), Editorial Alpha, pp. 82–85. ISBN 84-7225-291-4.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Revuelta de Indíbil y Mandonio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.