Batalla dels Grans Campos

Batalla dels Grans Campos

Plantilla:Campanyes de la segona guerra púnica La batalla dels Grans Campos o batalla de les Grans Planures va ser una batalla lliurada en el marc de la segona guerra púnica entre els eixèrcits de Sifax i Asdrúbal Giscón, per un costat, i els d'Escipión l'Africà i Masinisa, per l'atre. Va resultar en una aplastant victòria romana. Escipión va obligar a Aníbal Barca a abandonar terres italianes i retornar apresuradament a Àfrica, a on va ser derrotat pel mateix Escipión en la batalla de Zama.

Preludi

Asdrúbal i Sifax havien conseguit escapar dels campaments que el general romà Escipión i el seu aliat númida Masinissa havien destruït en la batalla de Útica. Asdrúbal i Sifax varen fugir en un chicotet número de soldats que també havien conseguit escapar de l'incendi dels seus campaments. En la seua fugida, es varen trobar en un contingent de quatre mil mercenaris celtíberos provinents del sur de la península ibèrica i en estes noves forces els cartagineses varen decidir provar, una volta més, detindre l'alvanç dels romans pel nort d'Àfrica. Con este fin, es varen forçar noves levas tant en Cartago com en Numídia i pronte Asdrúbal i Sifax varen reunir de nou un eixèrcit de trenta mil hòmens. En 203 a. C. Escipión, va deixar el seu campament de Utica per a enfrontar-se a ells.

La batalla

Asdrúbal va dispondre als mercenaris celtíberos en el centre de les seues tropes, flanquejats per l'infanteria i cavalleria cartaginesa. Per la seua banda, Escipión va dispondre de les seues tropes en una triple llínea. Els hastati formaven la primera, els príncips la segona i els triarii la tercera.

La càrrega de la cavalleria romana i aliada númida va ser devastadora i va fer fugir a tota pressa a l'infanteria cartaginesa, inexperta en la batalla, deixant als celtíberos abandonats a la seua sòrt. Estos, trobant-se en un país que no era el seu i sabent que no obtindrien pietat dels romans (ya que havien recolzat als cartagineses des de l'inici de la guerra), varen decidir resistir fins al final. Els celtíberos varen poder detindre l'atac de la primera llínea romana, per això Escipión va ordenar a la segona i tercera llínea que alvançaren sobre els flancs, rodejant a l'enemic.

Tots els celtíberos varen morir llevat un número molt reduït que va conseguir escapar. Sifax va fugir i va retornar al seu regne, pero Escipión va manar a Masinissa i Cayo Lelio en la seua persecució i ho varen derrotar en la batalla de Cirta, capturant-ho i duent-ho al campament romà com a presoner. Masinissa es va convertir en el nou rei de Numidia, casant-se en la dòna de Sifax, Sofonisba, irònicament filla de Asdrúbal fill de Giscón. A Escipión no li va agradar en absolut este matrimoni i va ordenar al seu aliat que li entregara la jove cartaginesa, pero esta es va suïcidar.