Batalla de Útica (203 a. C.)

Batalla de Útica (203 a. C.)

Plantilla:Campanyes de la segona guerra púnica La batalla de Útica es va portar a terme l'any 203 a. C., enfrontant als eixèrcits de la República romana i l'Imperi cartaginés durant la segona guerra púnica. Gràcies a un atac per sorpresa, el general romà Escipión l'Africà va conseguir destruir les forces cartaginesas i als seus aliats númidas en una victòria que li va donar una decisiva ventaja estratègica ademés de traslladar el front de la guerra a la mateixa Àfrica.

Antecedents

L'invasió d'Àfrica va escomençar l'any 204 a. C.. Centenars de naus de transport varen dur a uns 35 000 soldats romans des de Sicília fins a la Cap Pulcrum, a uns 35 km a l'oest de Cartago. Res més conéixer-se la notícia del desembarc de Escipión, la població cartaginesa de la zona va caure assut del pànic i varen ser molts els civils que varen fugir cap a l'interior.

Pel que fa a les tropes cartaginesas, varen ser posades baix el mando d'Asdrúbal, al que Escipión ya havia derrotat anteriorment en Hispania. Giscón va enviar apresuradament una important força de cavalleria per a detindre als romans i restringir els seus moviments pero Escipión, reforçat per l'arribada del seu aliat Masinissa, caudillo dels númidas, va derrotar hábilment als cartagineses a la vora de la ciutat de Salaecia.

Assalt i sege de la ciutat

Una volta vençuda l'oposició militar, Escipión es va dedicar a saquejar les terres de la regió, reunint un valiós botí i un gran número d'esclaus. Aplegada autumne, els romans es varen dirigir cap a la ciutat de Útica, en l'intenció de prendre-la i establir allí la base romana per a futures operacions. L'assalt directe a les muralles de la ciutat, no obstant, va ser rebujat una volta i una atra, a pesar d'estar recolzat per catapultes i inclús una torre d'assalt montada sobre naus de guerra, que els defensors varen destruir en capcionar-li fòc. En este assalt fallanc, Escipión va perdre un temps molt valiós, permetent que Asdrúbal reunira un nou eixèrcit i alvançara de nou contra els romans, esta volta ajudat pel seu gendre Sifax, rei de Numidia.

L'arribada d'estos dos nous eixèrcits va forçar als romans a abandonar temporalment el sege de Útica i retirar-se a un punt no molt lluntà, cridat més tarde Castra Cornelia. Allí varen establir el seu campament en una llengua de terra que s'adinsava cap a la mar, fortificando la part que la conectava en el llitoral mentres la flota defenia el costat del mar. Una volta terminades les defenses, es va preparar a passar el hivern gràcies als recaptes que li aplegaven regularment des de Sicília, Cerdenya i Hispania. Asdrúbal i Sifax varen acampar separadament a poca distància dels romans.