Trovo
El trovo és una forma musical tradicional de la comarca de La Alpujarra (províncies d'Almeria i Granada), aixina com d'atres zones del surest d'Espanya, com la Regió de Múrcia, nort de les províncies de Granada i Almeria i sur de la província d'Albacete. Consistix en l'improvisació de poesia dialogada sobre una base musical folklòrica. També es practica en atres àrees com la comarca de Loja (oest de Granada), la Subbética cordovesa (surest de Còrdova) i el noreste de la província de Màlaga.
El trovo constituïx una expressió cultural representativa de la Alpujarra, reflectint aspectes del modo de vida, pensament i sensibilitat dels seus habitants. Està considerada una de les manifestacions culturals més significatives de la comarca.[1]
Des de 2005, durant els primers dies d'agost, se celebra en el municipi murcià de Cartagena el Festival Internacional de Poesia Oral Improvisada, conegut com Trovalia, organisat per l'Associació Trovera José María Marín i patrocinat per l'Ajuntament de Cartagena.[2]
Orige
[editar | editar còdic]El repentismo en la cultura musulmana
[editar | editar còdic]La "discussió dialèctica" entre dos troveros respon a un patró que ha estat present en un gran número de cultures, i forma part de la tradició asiàtica, de les cultures grega i romana i de l'història del Mediterràneu musulmà.[3]
En el món àrap, l'improvisació és un art arraïlat des de el VIII. La costum d'improvisar en un peu forçat apareix en multitut de texts musulmans, incloent Les mil i una nits, generant-se inclús tot un sistema de jocs poètics basats en la repentización.[4] L'art de la poesia improvisada, en forma de duels entre dos poetes, està suficientment acreditat en al-Ándalus.[5]
A partir de 1492, i especialment despuix de la rebelió dels moriscos liderats per Abén Humeya (1568-1570), La Alpujarra sofrix un procés de feroç despoblació i posterior repoblament en colon extrets d'entre els grups socials més desfavorits de Galícia, Castella i Andalusia, bàsicament. En este llarc periodo de casi un sigle, els moriscos alpujarreños varen mantindre les seues tradicions músic-poètiques (burlerías, berlandinas, etc.) i els seus balls (zambra, zarabanda, etc.). El despoblació i, sobretot, el fracàs socioeconòmic dels primers repobladores, va supondre la desaparició, no només d'alquerías, camins i séquias, sino també la pèrdua del acervo cultural granadí.
El trovo des de el XVI a el XIX
[editar | editar còdic]L'evolució cultural que va supondre l'expulsió dels moriscos, no obstant, no va afectar a la pròpia persistència del repentismo poètic en La Alpujarra. De fet, diversos texts de el XVI mostren que el sur de la península era famosa per les seues decidores i trobadors de sobte. I encara que no han quedat moltes referències als trovos de la Alpujarra, zona molt deprimida social i econòmicament en l'época, entre els sigles XVII i XVIII, sí existixen numerosos texts lliteraris sobre el trovo en atres llocs propencs.[6]
El fort creiximent demogràfic i econòmic de la Alpujarra al començament de el XIX, basat sobretot en el vi, va permetre al trovo tornar a una posició més visible. Pràcticament tots els viagers romàntics (Carlos Dembowski, Washington Irving, Richard Ford, etc.) fan referència al trovo, que experimenta una época de gran difusió. La filoxera (1884 - 1885) acaba en el somi alpujarreño.
El trovo a partir de finals de el XIX
[editar | editar còdic]Com tota manifestació popular, el trovo ha estat molt vinculat, històricament, al ecosistema, als processos productius i a les ideologias. Especialment, el seu desenroll ha estat afectat per les migracions que s'han succeït en la zona a partir de començos de el XX, i sobretot en les emigració massives d'agricultors alpujarreños cap a les minas de Serra Almagrera (Almeria) i de Linares (Jaén).
El trovo alpujarreño va enllaçar d'esta manera en la tradició de trovo murcià, que havia pres caràcter propi a partir de 1880, eixint de les mines i tavernas en lo social, i substituint la quintilla tradicional d'esta poesia per un atre tipo d'estrofes lliteràries, la dècima i la glossa.[7]
A partir dels anys anys 1940, el trovo murcià comença a introduir-se, ya d'una forma clara, en La Alpujarra, en un periodo de fortes tensions i contradiccions internes per a la música popular de la zona que, junt en el descrèdit general de la música folklòrica a partir dels anys 50, condena al Trovo al semi-oblit, relegat a només algunes cortijadas.
Des de l'any 1982, es desenrolla, de forma anual, el Festival de Música Tradicional de la Alpujarra, que ha permés recuperar la tradició trovera. De fet, va ser declarat be d'interés cultural immaterial de la Regió de Múrcia en 2014.[8]
La tradició del trovo no solament es va mantindre en Espanya, sino també en atres països hispanoamericans, especialment en Colòmbia i Cuba, a on es coneix com Trovo Cubà o Trova. En vàries ocasions, troveros alpujarreños i cubans han medit les seues capacitats.
Tipos de trovo
[editar | editar còdic]En l'actualitat, el trovo s'ha conservat, fonamentalment, en la zona de La Contraviesa, la cadena montanyosa, paralela a Serra Nevada, que tanca La Alpujarra cap a l'mar. Sobretot, en els municipis d'Adra, Albuñol, Albondón, Murtas i Turón.
La festa del trovo es realisava de forma espontànea: un grup de persones es reunien durant la nit en un mas; la festa podia durar hores, a voltes dies.[9] En la majoria de les ocasions, especialment abans de finals de el XX, estes reunions de trovo estaven relacionades en formes de treball colectiu, cridades tornapeón, com puguen ser la finalisació de les collites, les mondaderas d'armelas, etc.; treballs colectius que reforçaven la cohesió dels grups, i incloïen aspectes lúdics
El trovo pot ser "cantao" o "hablao".
Trovo cantao
[editar | editar còdic]El trovo cantao se sol acompanyar de guitarra, bandurria i violí. La música marca els verss i el número de sílabas que ha de dir el trovaor. Existixen dos estils de trovo cantao: El Morato i el Malagueny. El cante sol fer-se rajao, casi a crits, fins al punt de que, en ocasions, resulta dificultoso entendre lo que diu el trobador. En freqüència, s'inicia la primera sílaba de la quintilla en un ganyit (un ai!), que no torna a fer-se quan es repetix el vers.[10]
Trovo hablao
[editar | editar còdic]El trovo hablao és més íntim i propi de reunions chicotetes o, en els casos de festivals, quan els músics descansen i l'ambient està caldeado, en la consegüent motivació dels trobadors. En esta modalitat és freqüent l'us de quintillas, dècimas i glossas (a l'estil murcià), aixina com artificios de rima obligada, de vers de tancament donat, etc. Normalment, es fa cortao, és dir, que una mateixa estrofa la componen, per tandes, dos o més repentizadores.
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Carrascosa Sales, Miguel J.: La Alpujarra, Granada, 1992, II: pág. 586
- ↑ «Trovalia».
- ↑ R.Fernández Manzano i uns atres: El trovo de la Alpujarra.Ed. Centre de Documentació Musical d'Andalusia, 1992, pag.28
- ↑ Bencheikh, J. E.: Poetíque arabe, Ed. Gallimard, París, 1989, pág. 73
- ↑ Del Camp Tejedor: Op. ref., pp. 68 a 78
- ↑ Trobadors de sobte:L'improvisació poètica en el Sigle d'Or , Journal of Iberian Studies , vol.4, Universitat de Califòrnia-Santa Bàrbara, 2004
- ↑ Fernández Manzano i uns atres: op.cit., pg. 31
- ↑ La Regió entrega les seues Medalles d'Or, els diplomar de Servicis Distinguits i la Corbata d'Honor
- ↑ Criat i Ramos Moya: op.ref., pag.27
- ↑ Fernández Manzano i uns atres: op.cit., pag.38
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1992) El trovo en el Festival de Música Tradicional de la Alpujarra (1982-1991), Junta d'Andalusia. ISBN 84-87769-04-7.
- Del Camp Tejedor, Alberto (2006). Trobadors de sobte, Centre de Cultura Tradicional Ángel Carril. ISBN 84-87339-71-9.
- Ruiz Fernández (1989). Festes i tradicions de la Alpujarra, Ajuntament de Berja.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trovo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.