Tripura Sundari

Tripura Sundari (sánscrito : त्रिपुरसुन्दरी, IAST : Tripura Sundarī), també coneguda com Lalita, Rajarajeshvari, Shodashi o Kamakshi, és segons la tradició Srikula en el Shaktismo, la principal de les Mahavidyas, la divinitat suprema del hinduismo i també la deesa principal de Sri Vidya. En el Tripura Upanishad l'ubica com la Shakti (energia, poder) màxima de l'univers.[1] Li la descriu com la consciència suprema, que governa des de dalt de Brahma, Vishnu i Shiva.[2]
És un element central dels texts de Shakta i és àmpliament elogiada en Lalita Sahasranama i Saundarya Lahari.[3] En el Lalitopakhyana del Brahmanda Purana, li la coneix com Adi Parashakti.
El Lalita Sahasranama narra la batalla còsmica entre Lalita Tripura Sundari i el dimoni Bhandasura, que simbolisa el triumfo del ben sobre el mal. Este text sagrat oferix una descripció detallada dels seus atributs i qualitats divines.
Existixen temples dedicats a ella en tota l'Índia, sent els més destacats els de Tripura, Bengala Occidental, Tamil Nadu, Andhra Pradesh, Telangana, Jharkhand i Karnataka . Els seus festivals, inclosos Lalita Jayanti i Lalita Panchami, se celebren en fervor i reflectixen la profunda conexió espiritual dels devots en la deesa i la seua encarnació de l'energia femenina divina.
Etimologia i nomenclatura
[editar | editar còdic]La paraula Tripura (त्रिपुर) significa tres ciutats o tres móns, Sundari (सुन्दरी) significa dòna bella. Tripura Sundari significa la dòna més bella dels tres móns. Tripura també podria significar les tres ciutats creades per Mayasura i destruïdes per Tripurantaka, és dir, "La que és bella per al destructor de les Tres Ciutats". Li la coneix com Tripura perque el seu mantra té tres grups de lletres. També se li crida Tripura perque es manifesta en Brahma, Vishnu i Shiva com la creadora, preservadora i destructora de l'univers.[4][2]
En el nom de Lalita, significa "la que juga" o "juganera" implicant ser la Deesa que juga al Lila (el joc diví).
Iconografia
[editar | editar còdic]En el Dhyana Stotra es descriu aixina: "M'imagine a la meua deesa Bhavani, que té el color del sol naixent. Qui té ulls que són ones de misericòrdia, qui té un arc fet de canya dolça, fleches fetes de suaus flors, i Pasha, Ankusha en les seues mans, i qui està rodejada pels seus devots en grans poders, com a personificació del concepte de “yo”.
També es troben detalls de la seua aparició en el famós himne en el seu alabanza, el Lalita Sahasranama, a on es diu que es troba assentada en un tro com una reina (noms 2 i 3), dur joyes (noms 13 i 14), tindre les marques auspiciosas d'una dòna casada (noms 16-25), i tindre pits grans i una cintura prima (nom 36); la lluna creixent adorna el seu front, i el seu somriure abrumar a Kameshwara, el senyor del desig (nom 28). Ella té com a tro les pates del qual són Pancha Brahmas (cinc Brahmas) (nom 249). A sovint li la representa iconográficament com una chiqueta de 16 anys (d'ahí l'apelatiu "Shodashi") assentada en un loto que descansa sobre el cos supino de Sadashiva, que a la seua volta yacer en un tro les cames del qual són els deus Brahma, Vishnu, Isvara i Rudra. En alguns casos, el loto creix del melic de Shiva. En atres casos més comuns, el loto creix directament des del Sri Chakra.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mahadevan, 1975, pp. 235.
- ↑ 2,0 2,1 Brooks, 1990, pp. 155–156.
- ↑ Dones, 2001.
- ↑ Woodroffe, 1974, pp. 132–37.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2010) Ben-Rafael (ed.). World Religions and Multiculturalism: A Dialectic Relation, Netherlands: Brill. ISBN 978-9004188921.
- Bhattacharyya, N. N. (1996). History of the Sakta Religion, 2nd edició, New Delhi: Munshiram Manoharlal Publishers.
- Brooks, Douglas Renfrew (1990). The Secret of the Three Cities: An Introduction to Hindu Sakta Tantrism, Chicago & London: University of Chicago Press. ISBN 978-0226075709.
- Brooks, Douglas Renfrew (1992). Auspicious Wisdom: The Texts and Traditions of Srividya Sakta Tantrism in South Índia, SUNY Press. ISBN 978-0791411469.
- Brown, Cheever Mackenzie (1998). The Devi Gita: The Song of the Goddess: A Translation, Annotation, and Commentary, Albany: State University of New York Press. ISBN 978-0-7914-3939-5.
- Coburn, Thomas B. (1991). Encountering the Goddess: A Translation of the Devi-Mahatmya and a Study of Its Interpretation, SUNY Press. ISBN 978-0791499313.
- Dalal, Roshen (2014). Religions of Índia: A Concise Guide to Nine Major Faiths, Penguin Books. ISBN 978-0-14-341517-6.
- Dones, J. K. (2001). «Chapter 5: Old and new political process in realization of the rights of indigenous peoples (regarded as tribals) in Tripura», Human rights and indigenous peoples, A.P.H. Publishing, pp. 208–9. ISBN 978-81-7648-243-1.
- Deshpande, Madhusudan Narhar (1986). The Caves of Panhāli-Kājī, Ancient Pranālaka: An Art Historical Study of Transition from Hinayana, Tantric Vajrayana to Nath Sampradāya (third to Fourteenth Century A.D.), New Delhi: Archaeological Survey of Índia, Government of Índia. OCLC 923371295.
- Dikshitar, V. R. Ramachandra (1999). The Lalitā Cult, Delhi: Motilal Banarsidass. ISBN 978-8120814981.
- Joshi, Makarand (1997). The Narada-Purana: Part III, Delhi: Motilal Banarsidass Publishers Pvt..
- Brahmavidyā: The Adyar Library Bulletin.72–73
- 155–172.
- Kinsley, David (1998). Tantric Visions of the Divine Feminine: The Tingues Mahāvidyās, Motilal Banarsidass. ISBN 978-8120815230.
- (2006) Krishna (ed.). Kanchipuram: A Heritage of Art and Religion, Índia: C.P. Ramaswami Aiyar Foundation. ISBN 978-8190148412.
- Mahadevan, T. M. P. (1975). Upaniṣads: Selections from 108 Upaniṣads, Motilal Banarsidass. ISBN 978-81-208-1611-4.
- Shankaranarayanan, S. (2004). Sri Chakra, Índia: Nesma Books Índia. ISBN 978-8185208046.
- (2015) Sharma (ed.). Discovery of North East Índia, New Delhi, Índia: Mittal Publication. ISBN 978-81-8324-045-1.
- Tagare, G. V. (1958). «Chapters 41-44», Lalitopakhyana, Delhi: Motilal Banarsidass Publishers Pvt..
- Venkatasubramanian, Krishnaswamy (1999). The Spectrum: Festschrift, Essays in Honour of Dr. K. Venkatasubramanian, Variant Communications.
- White, David Gordon (2003). Kiss of the Yogini: "Tantric Sex" in its South Asian Contexts, Chicago: University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-89483-6.
- Woodroffe, Sir John George (1974). The Serpent Power: Being the Shat-Chakra-Nirūpana and Pādukā-Panchaka, Two Works on Laya-Yoga, Dover Publications. ISBN 978-0486230580.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tripura Sundari» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.