Trimeniaceae

Archiu:Trimenia weinmanniaefolia 99.jpg

Trimeniaceae

Les trimeniáceas (Trimeniaceae) són una família d'angiosperma de l'orde Austrobaileyales. Consta d'un únic gènero Trimenia Seem., 1873, nom. cons., en huit espècies, que es distribuïxen des de Célebes a les Illes Marqueses i Austràlia nororiental. L'espècie tipo és Trimenia weinmanniifolia Seem., 1873.

Descripció

• Arbreés chicotets, arbustos o bejucos, de fins a 25 m, en olis essencials. Indumento absent o les parts jóvens tomentosas, el tomento unicelular o tricelular i uniseriado, no glandular.
• Fulls siempreverdes, opostes, decusadas, simples, sense estípulas, pecioladas, ovales o obovales a ovado-lanceoladas, de base cuneada i àpiç agut a largament acuminado en un gotero, marge sancer a serrat, nervadura pinnada en nervis secundaris entrecreuats. Llim en glàndules transparents; estomes paracíticos.
• Talles en nodos unilacunares, numerosos radis uniseriados ademés dels multiseriados.
• Inflorescèncias axilars o terminals, cimosas, paniculadas o racemosas.
• Planta monoica o dioica, en flors perfectes o unisexuales, espirals.
• Flors bracteadas, en receptàcul chicotet, glabro, alguna cosa convexo, en 2-38(-50) tépals caducs abans d'o durant l'antesis, imbricados (usualment els més externs decusados), de base unflada i a voltes peltada, passant gradualment de ovados o orbiculares o reniformes a presentar els interns allargats, estrets i membranosos, i inclús espatulados, (6-)10-23(-25) estams en el filament com a molt tan llarc com l'antera, conectivo apicalment prominent, anteras tetrasporangiadas, basifijas, extrorsas o latrorsas, teques dehiscentes longitudinalment; gineceo superior, 1(-2) carpelo (absent o rudimentari en les flors masculines), dolioliforme, glabro a escassament estrigoso, estigma sésil, penicilado, 1 òvul per carpelo, anátropo, péndola, crasinucelado, bitégmico.
• Frut en baya sucosa, esfèrica, chicoteta, púrpura a roja obscura o negra.
• Llavor en l'exotesta dura, plana o rugosa, perispermo present, endospermo abundant, embrió chicotet, apical, en cotiledones rudimentaris.
• Polen en mónadas (rara volta tétradas), globoso, elíptic a esfèric, disulcado, finament reticulado o ruguloso, o be és dimórfico i ruguloso (en cada planta o és elíptic i inaperturado o és esfèric i poliforado), o be és solament d'este últim tipo; exina tectada-columelada, endexina lamelada.
• Número cromosòmic: n = 8 o 9; 2n = 16.

Ecologia

Polinisació provablement anemòfila (les flors són inodoras, carixen de néctar i el polen és sec), pero combinada en l'entomofilia en T. moorei (flors olorosas visitades per dípters Syrphidae i himenòpters Pergidae, Halictidae, Apidae i Colletidae). Dispersió aparentment ornitócora. Es troben en les crestes i atres llocs exposts de les selves, en altituts miges a altes. Acumuladoras d'alumini.