Triatoma

Triatoma és un gènero d'insecte heteróptero redúvido en la subfamília Triatominae. Tots els membres de Triatoma (com els demés Triatominae) són hematòfecs, és dir, s'alimenten per mig de la succió de sanc. Són vectores biològics de greus malalties, com la malaltia de Chagas.^[1]

Espècies

Les espècies identificades del gènero Triatoma es troben principalment en l'Hemisferi occidental, encara que també es registren espècies en el surest Asiàtic i atres parts del món.^[2]^[3]^[4]^[5]

Segons el ECLAT (European Community Latin American Network for Research on the Biology and Control of Triatominae) existixen les següents espècies (entre paréntesis els països a on li'ls troba):^[6]^[3]

T. amicitiae Lent, 1951b (Sri Lanka)

T. arthurneivai Lent & Martins, 1940 (Tc) (Brasil)
T. bossolsae Aguilar et al., 1999 (Tc)
T. baratai Carcavallo & Jurberg, 2000 (Brasil)
T. barberi Usinger, 1939 (Tc) (vector principal en parts de Mèxic)

T. bolivari Carcavallo, Martínez & Peláez, 1987 (Mèxic)
T. bouvieri Larrousse, 1924 (Filipines, Vietnam)
T. brailovskyi Martínez, Carcavallo & Peláez, 1984 (Mèxic)
T. brasiliensis Neiva, 1911b (Tc) (vector major en parts de Brasil)
T. breyeri Del Posa't, 1929 (Argentina)
T. bruneri (Usinger, 1944) re-erected by Lent & Jurberg, 1981
T. carcaballoi Jurberg et al., 1998 (Brasil)
T. carrioni Larrousse, 1926 (Tc) (Equador, Perú)
T. cavernicola Else & Cheong, en Else et al.,1977 (Malàsia)
T. circummaculata (Stal, 1859) (Tc)
T. costalimai Estiu & Galvão, 1958 (Tc)
T. daeneorum Galvão, Souza & Lima, 1967 (Brasil)
T. delpontei Romaña & Abalos, 1947 (Tc) (Argentina, Bolívia, Uruguay)
T. dimidiata (Latreille, 1811) (Tc) (Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Perú, Veneçola, Mèxic, Colòmbia, Equador)
T. dispar Lent, 1950 (Tc) (Costa Rica, Equador)
T. eratyrusiformis Del Posa't, 1929 (Tc) (Argentina)
T. flavida Neiva, 1911c
T. garciabesi Carcavallo et al., 1967 (Tc) (Argentina, Bolívia)
T. gerstaeckeri (Stal, 1859) (Tc) (Estats Units, Mèxic)
T. gomeznunezi Martínez, Carcavallo & Jurberg, 1994 (Mèxic)
T. guasayana Wygodzinsky & Abalos, 1949 (Tc) (Argentina, Bolívia, Paraguay)
T. guazu Lent & Wygodzinsky, 1979 (Brasil, Paraguay)
T. hegneri Mazzotti, 1940 (Tc) (Mèxic)
T. incrassata Usinger, 1939 (Mèxic)
T. indictiva Neiva, 1912 (Estats Units, Mèxic)
T. infestans (Klug, 1834) (Tc) (vector principal en Argentina, Bolívia, Brasil, Chile, Equador, Mèxic, Paraguay, Perú, Uruguay)
T. juazeirensis Costa & Felix, 2007 (Tc)
T. jurbergi Carcavallo et al., 1998b (Brasil)
T. klugi Carcavallo et al., 2001 (Brasil)
T. lecticularia (Stal, 1859) (Tc) (Estats Units, Mèxic)
T. lenti Sherlock & Serafim, 1967 (Tc) (Brasil)
T. leopoldi (Schoudeten, 1933) (Austràlia, Indonèsia)
T. limai Del Posa't, 1929 (Argentina)

T. longipennis Usinger, 1939 (Tc)
T. maculata (Erichson, 1848) (Tc) (Aruba, Brasil, Bonaire, Curazao, Colòmbia, Guyana Francesa, Suriname, Veneçola)
T. matogrossensis Leite & Barbosa, 1953 (Tc) (Brasil)
T. mazzottii Usinger, 1941 (Tc)

T. melanica Neiva & Lent, 1941 (Tc)
T. melanocephala Neiva & Pinte, 1923b (Tc) (Brasil)
T. melanosoma Martínez et al., 1987 (Tc) (Argentina)
T. mexicana (Herrich-Schaeffer, 1848) (Mèxic)
T. migrans Breddin, 1903 (Índia, Indonèsia, Malàsia, Filipines, Tailàndia)
T. neotomae Neiva, 1911d (Tc) (Estats Units, Mèxic)
T. nigromaculata (Stal, 1872) (Tc) (Perú, Veneçola)
T. nitida Usinger, 1939 (Tc) (Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic)
T. obscura (Maldonado & Farr, 1962)
T. oliveirai (Neiva et al., 1939) (Brasil)
T. pallidipennis (Stal, 1872) (Tc) (Mèxic)
T. patagonica Del Posa't, 1929 (Tc) (Argentina, Uruguay)
T. peninsularis Usinger, 1940 (Tc) (Mèxic)
T. petrochiae Pinte & Barreto, 1925 (Tc) (Brasil)
T. phyllosoma (Burmeister, 1835) (Tc)
T. picturata Usinger, 1939 (Tc)
T. platensis Neiva, 1913 (Tc) (Argentina, Paraguay, Uruguay)
T. protracta (Uhler, 1894) (Tc) (Estats Units, Mèxic)
T. pseudomaculata Correja & Espínola, 1964 (Tc) (Brasil)
T. pugasi Lent, 1953b (Indonèsia)
T. recurva (Stal, 1868) (Tc) (Estats Units, Mèxic)
T. rubida (Uhler, 1894) (Tc) (Estats Units, Mèxic)
T. rubrofasciata (De Geer, 1773) (Tc) (¿Angola?, Aràbia Saudita, Argentina, Bahames, Brasil, Birmània, Camboya, China, Comores, Congo, Cuba, Estats Units, Filipines, Taiwan, Guyana Francesa, Granada, Guadalupe, Haití, Hong Kong, illes Andaman, illes Carolinas, illes Maurici, Índia, Indonèsia, Jamaica, Madagascar, Malàsia, Martinica, Nova Guinea, Rep. Dominicana, Sant Vicente i les Granadines, Seychelles, Sierra Leona, Singapur, Sri Lanka, Suràfrica, Tailàndia, Veneçola, Vietnam, Zanzíbar)
T. rubrovaria (Blanchard, in Blanchard & Bulle, 1843) (Tc) (Argentina, Brasil, Uruguay)

T. ryckmani Zeledón & Ponce, 1972 (Costa Rica, Guatemala, Hondures)
T. sanguisuga (Leconte, 1855) (Tc)
T. sinoloensis Ryckman, 1962 (Tc) (Mèxic)
T. sinica Hsaio, 1965 (China)
T. sordida (Stal, 1859) (Tc) (Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguay, Uruguay)
T. tibiamaculata (Pinte, 1926b) (Tc) (Brasil)
T. venosa (Stal, 1872) (Tc) (¿Bolívia?, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Perú)
T. vitticeps (Stal, 1859) (Tc) (Brasil)
T. williami Galvão, Souza & Lima, 1965 (Tc) (Brasil)
T. wygodzinskyi Lent, 1951c (Brasil)
T. arenaria (?) (Walker, 1873) (?)

La designació (Tc) significa que l'espècie s'associa en Trypanosoma cruzi, l'agent etiológico de la malaltia de Chagas.

Espècie fòssil

Triatoma dominicana Poinar, 2005 (República Dominicana)

Referències

↑ «CDC - Chagas Disease - General Information» (en en-us). www.cdc.gov. Consultat el 2023-04-02. «¿Podria ser alèrgic a la picadura d'un insecte triatomino? -Sí. La saliva de certs tipos de triatominos pot causar una reacció alèrgica en algunes persones. Una reacció alèrgica pot caracterisar-se per enrojecimiento intens, picazón, unflament, ronchas, urticaria o, en rares ocasions, shock anafiláctico (reacció alèrgica greu). (...) És important senyalar que no tots els triatominos estan infectats en el paràsit, encara que poden causar una reacció alèrgica.»
↑ “Biosystematics of Old World Triatominae” (1997). Acta Tropica 63: 127–140. doi:10.1016/s0001-706x(97)87188-4.
↑ ^3,0 ^3,1 “A checklist of the current valid species of the subfamily Triatominae Jeannel, 1919 (Hemiptera, Reduviidae) and their geographical distribution, with nomenclatural and taxonomic notes” (2003). Zootaxa 202: 1–36. doi:10.11646/zootaxa.202.1.1.
↑ «Description of Triatoma huehuetenanguensis sp. n., a potential Chagas disease vector (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae)».ZooKeys.820
51–70.ISSN 1313-2970.doi:10.3897/zookeys.820.27258.Consultat el 2023-04-01.
↑ «Description of Triatoma mopan sp. n. from a cave in Belize (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae)».ZooKeys.775
69–95.ISSN 1313-2970.doi:10.3897/zookeys.775.22553.Consultat el 2023-04-01.
↑ D'acort a el ECLAT (European Community Latin American Network for Research on the Biology and Control of Triatominae)

Este artícul conté una traducció derivada de «Triatoma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «CDC - Chagas Disease - General Information» (en en-us). www.cdc.gov. Consultat el 2023-04-02. «¿Podria ser alèrgic a la picadura d'un insecte triatomino? -Sí. La saliva de certs tipos de triatominos pot causar una reacció alèrgica en algunes persones. Una reacció alèrgica pot caracterisar-se per enrojecimiento intens, picazón, unflament, ronchas, urticaria o, en rares ocasions, shock anafiláctico (reacció alèrgica greu). (...) És important senyalar que no tots els triatominos estan infectats en el paràsit, encara que poden causar una reacció alèrgica.»

[2] “Biosystematics of Old World Triatominae” (1997). Acta Tropica 63: 127–140. doi:10.1016/s0001-706x(97)87188-4.

[:0-3] 3,0 ^3,1 “A checklist of the current valid species of the subfamily Triatominae Jeannel, 1919 (Hemiptera, Reduviidae) and their geographical distribution, with nomenclatural and taxonomic notes” (2003). Zootaxa 202: 1–36. doi:10.11646/zootaxa.202.1.1.

[4] «Description of Triatoma huehuetenanguensis sp. n., a potential Chagas disease vector (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae)».ZooKeys.820
51–70.ISSN 1313-2970.doi:10.3897/zookeys.820.27258.Consultat el 2023-04-01.

[5] «Description of Triatoma mopan sp. n. from a cave in Belize (Hemiptera, Reduviidae, Triatominae)».ZooKeys.775
69–95.ISSN 1313-2970.doi:10.3897/zookeys.775.22553.Consultat el 2023-04-01.

[6] D'acort a el ECLAT (European Community Latin American Network for Research on the Biology and Control of Triatominae)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]