Anar al contingut

Translimitación

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La translimitación es referix al fenomen en el qual la producció humana ha excedit els llímits naturals del planeta deixant a la naturalea sense la capacitat de regeneració. Este cridat desenroll ha segut impulsat pel creiximent econòmic que priorisa el creiximent illimitat i l'acumulació sense importar l'efecte que cause sobre els ecosistemes i el benestar humà.[1]

Orígens

[editar | editar còdic]

Quan les societats es varen alluntar del funcionament de la biosfera (ritmes de vida marcats pels cicles de la naturalea, activats per l'energia del sol)  i transicionaron a l'energia d'orige fòssil per a accelerar les extracció i les produccions. Va sorgir un canvi profunt en el metabolisme econòmic i la possibilitat de superar els llímits del territori en el que es vivia per mig d'un sistema de transport que permetia obtindre energia, materials i alimentació procedent de territoris lluntans.[2]

Extracció petrolera

El petròleu s'està consumint quatre voltes més corrents de lo que es descobrix, la brecha entre demanda creixent i adició de reserves declinante continua eixamplant-se i la situació s'està tornant crítica. [3]

El capitalisme i la sobreproducció, han normalisat un sistema extractivista i d'explotació, tant de la naturalea, com del cos humà, impactant negativament en l'estat del planeta, animals i sers vivents. La civilisació industrial ha entrat en una fase de translimitación, en la que els llímits naturals al creiximent han segut ya traspassats.[3]

En la terra

[editar | editar còdic]

El fenomen de la translimitación està contribuint a l'alteració de varis factors climàtics a nivell global. L'emissió excessiva de gasos d'efecte hivernàcul per l'indústria i el consum energètic ha accelerat el calfament global, ocasionant fenomens climàtics extrems com sequies, inundacions i huracans de major intensitat. Estos canvis debiliten la capacitat dels ecosistemes per a oferir servicis essencials, com la regulació del clima i el cicle hidrològic, incrementant aixina els problemes d'escassea i el desplaçament d'espècies.

Zona de sacrifici

La translimitación ha tingut un impacte profunt en els ecosistemes de la Terra, per la sobreexplotació dels recursos naturals més allà de la seua capacitat de regeneració. L'extracció intensiva de minerals, la deforestación a gran escala i la contaminació dels sols i aigües han dut a una degradació ambiental sense precedents, afectant la biodiversitat com els cicles naturals essencials per a l'estabilitat del planeta. En conseqüència, els ecosistemes han perdut la capacitat de restablir-se per sí mateixos, lo que aumenta la seua vulnerabilitat front a fenomens com el canvi climàtic i l'extinció d'espècies. [4]

En els cossos

[editar | editar còdic]

Nostres cossos depenen de la diversitat de microorganismes i dels sers vius. La crisis climàtica ha resaltat el conflicte entre la  importància del capital i de la vida. L'acumulació de bens illimitats disminuïx la possibilitat de la vida.  La translimitación té el seu orige en la fractura entre la relació del ser humà i el planeta en oblidar que som interdependents, vulnerables i finitos. [5][6]

Les afectació s'han profundisat en els sers vivents. Com a sers humans és possible percebre-ho en la salut pública, la seguritat alimentària i la calitat de vida. L'explotació insostenible dels recursos naturals ha disminuït la disponibilitat d'aigua potable, deteriorat la calitat dels sols agrícoles i reduït l'accés a aliments saludables, lo que incrementa els índexs de malalties associades a la contaminació. Els sers humans han transformat els ecosistemes més ràpidament que en qualsevol atre periodo previ de l'història, els danys són considerables i en bona mida irreversibles.[5]

A mida que els ecosistemes perden la seua capacitat regenerativa, les comunitats, especialment aquelles en àrees vulnerables, enfronten majors desafius per a accedir a recursos essencials. Com a conseqüència, els events climàtics extrems i la degradació dels hàbitats naturals han ocasionat desplaçaments forçats, generant fenomens migratoris, que exponen a millons de persones a condicions d'escassea, vulnerabilitat i violències. [5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Revista Veneçolana d'Economia i Ciències Socials.Consultat el 9-11-2024.
  2. Ecologistes En Acció.Consultat el 9-11-2024.
  3. 3,0 3,1 Aposta. Revista de Ciències Socials.Consultat el https://www.redalyc.org/pdf/4959/495950220002.pdf.
  4. Mara Cabrejas. «Crisis ecològica, translimitación i afluixó». David Hammerstein Blog.
  5. 5,0 5,1 5,2 Observatori de Multinacionals en Amèrica Llatina.Consultat el 9-11-2024.
  6. Editorial ROZA I QUEMA.Consultat el 9-11-2024.