Anar al contingut

Tractat de Barcelona (1493)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El tractat de Barcelona, també conegut en el historiografia francesa com a tractat de Narbona, va anar un acort firmat el 19 de giner de 1493 per Carlos VIII de França i els Reis Catòlics d'Espanya (Fernando i Isabel), en el que estos es comprometien a no intervindre en la primera guerra italiana (1494-1498) que França pensava portar a terme. L'acort va quedar trencat dos anys despuix per les desavenències entre abdós parts firmants.


Pendó dels Reis Catòlics
Erro al crear miniatura:
Bandera de França

El tractat

L'acort va ser firmat pels Reis Catòlics i per l'enviat de Carlos VIII, Louis d'Amboise, el 19 de giner de 1493.[1] Els térmens del tractat incloïen:

  • França restituïa a Espanya el Rosselló i la Cerdanya, entregats per mig del tractat de Bayona de 1462 per Juan II d'Aragó a Luis XI de França en garantia del respal militar i econòmic que el rei francés va prestar a l'aragonés en la guerra civil catalana. Ademés, França pagaria a Espanya una indemnisació econòmica.[2]
  • Espanya es comprometia a no intervindre en la campanya militar que França pensava portar a terme en la península italiana contra els otomàs.
  • Els reis d'Espanya es comprometien a no establir aliances matrimonials en Anglaterra ni Borgoña sense el consentiment del rei francés, i a no prestar ajuda als enemics (reals o potencials) de Carlos VIII, exceptuant el papa.

Conseqüències

En la neutralitat d'Espanya assegurada per mig d'este acort, i en la firma dels tractats d'Étaples i Senlis, en els que França sagellava acorts de pau respectivament en el regne d'Anglaterra i el Sacre Imperi Romà Germànic, Carlos VIII quedava en disposició d'iniciar la seua campanya militar en la península italiana, donant inici a la primera guerra italiana.

Referències

  1. ↑ El tractat va ser acordat pels diplomàtics d'abdós parts en Narbona el 8 de giner de 1493, sent aprovat per Carlos VIII el 18 de giner en Tours i pels Reis Catòlics al sendemà en Barcelona (Luis Suárez Fernández: El temps de la guerra de Granada, pag. 305).
  2. ↑ Voltaire (De la conquête de Naples, pág. 261) parla de 300.000 escuts; Gaëtan de Raxis de Flassan (Histoire générale et raisonnée de la diplomatie française, págs. 263-265) diu 200.000.

Vore també


Referències