Torremendo
Torremendo és una pedania de la localitat del municipi espanyol d'Oriola, en la Província d'Alacant. Conta en 1.899 habitants.
Situat en el sur del terme municipal oriolano la pedania de Torremendo és la de major extensió de totes, seguida per La Murada. La partida rural està ocupada per la superfície boscosa de serra Escalona, l'embassament de la Pedrera i per terrenys agrícoles majoritàriament de seca.
Història
Torremendo està distribuït en quatre zones, conegudes com: El molí, El Barri de la Verge María, Les Cápitas i el núcleu del propi Torremendo.
L'orige del seu nom és narrat pels seus habitants com un home moruno o de raça negra cridat Mendo i que vivia en una de les coves (ara cobertes per l'embassament de la Pedrera) a on havia situada una gran torre. (La Torre de Mendo = Torremendo).
Geografia
Torremendo es troba rodejat de terres de cultiu de seca, que contrasta en la gran superfície boscosa de serra Escalona i la superfície aquàtica del embassament de la Pedrera. Esta zona posseïx un gran valor estratègic per a les aus, com queda palesa en la seua declaració com Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Aparte de l'importància per a les aus, serra Escalona conserva una important massa forestal, més densa en barrancs i umbrías, formada principalment per pi carrasco, madroño, coscoja, lentisco i margallonera. Entre la seua fauna destaquen les aus rapaces i alguns interessants mamífers com la gineta i el gat montés.[1][2] Posseïx una de les poblacions més altes de Gat Montés en Espanya.[3] Està declarada com lloc d'importància comunitària (LIC), ademés de ser ZEPA, i està en tràmit la seua declaració com a parc natural.
Per la seua banda, l'embassament de la Pedrera, sorgit despuix de la construcció del transvasament Tajo-Segura, alberga una important flora, típica de zones humides, formada pel carrizo, el taray, la siempreviva i el junt.
Situat en un dels enclavaments més elevats de la comarca (130M SNM), esta pedania es caracterisa per la seua tranquilitat i per la seua rodalia a la naturalea. Esta especial situació geogràfica la coloca apartada de les grans urbs, pero a la seua volta prop de totes (Oriola 14 km, Torrevella 19 km, Múrcia 28 km, autopista 14 km). Un atre singular benefici d'este enclavament és la nula repercussió de les greus inundacions sofrides per la vega baixa del Segura.
La partida rural de Torremendo comprén una important porció del municipi oriolano, lindando: al nort en el municipi de Bigastre i la pedania oriolana d'Hurchillo; a l'oest en el municipi de Múrcia; al sur en el municipi del Pilar de la Foradada; a l'oest en els municipis de Sant Miguel de Salines, Xacarella i Els Montesinos.
Política
En ser Torremendo una pedania pertanyent a Oriola l'administració de la pedania està directament a càrrec del Ajuntament d'Oriola, representat en la pedania per alcalde pedáneo, elegit per l'alcalde d'Oriola, que és el que s'encarrega de traslladar-li els assunts i les necessitats del poble a l'alcalde oriolano.
Torremendo és conegut per la seua lluita incansable, des de 1992 fins a l'actualitat, contra la corrupció de l'ajuntament oriolano, de la diputació alacantina i de diversos empresaris per la seua intenció d'instalar dos macro-abocadors de residus sòlits en l'únic fi de que anaren adjudicades les contractes als empresaris afins a estos càrrecs polítics. Despuix de casi 20 anys de lluita i gràcies a l'actuació del fiscal anticorrupcion, un juge va obrir el cas Brugal, en el que hi ha imputats numerosos càrrecs polítics i empresaris de la província.[4]
Despuix de les eleccions municipals de 2011 va guanyar en majoria simple el PP en conseguir 12 regidors. No obstant l'alcaldia els va ser arrebatada despuix d'un pacte entre el PSOE (6 regidors), CLR-CLAR (4 regidors) i Els Verts (3 regidors), sent elegit alcalde el líder dels últims, Monserrate Guillén , convertint-se en el primer alcalde oriolano procedent d'una pedania, concretament de Torremendo.[5]
Turisme
Esta localitat es caracterisa per l'alta taxa de residents procedents del restant d'Europa que vénen per la tranquilitat i el bon clima, principalment britànics i alemans.
També es pot gojar del deport de la caça ya que és una de les poques zones boscoses del sur de la província, o be d'una agradable passejada a cavall, quad o 4X4.
Economia
Es tracta d'un poble plenament agrícola, a on l'indústria és merament familiar i no té molta repercussió en lo que a llocs de treball es referix, és per açò per lo que és una de les poques localitats del surest espanyol en una taxa casi nula d'immigració.
Vore també
Referències
- ↑ «archive. org/web/20160304120908/http://www. enorihuela. com/senderos. html www. enorihuela. com - Serra Escalona». Archivat des d'el enorihuela. com/senderos. html original, el 4 de març de 2016. Consultat el 12 de juny de 2011.
- ↑
- ↑
- ↑ http://www. elmundo. es/elmundo/2010/07/06/alacant/1278419323. html El 'Cas Brugal', una trama de corrupció esguitada de fem
- ↑ http://www. laverdad. es/alacant/v/20110612/provincia/guillen-acaba-anos-poder-20110612. html Guillén acaba en 25 anys de poder del PP i...
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torremendo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.