Hurchillo
Hurchillo és una pedania del municipi d'Oriola, situada en la falda de la Serra d'Hurchillo, en la Província d'Alacant. Conta en 2200 habitants.
Història
Fins al XVII existien vestigis d'un poblament provablement grec als peus del Mont Orchello. La població originària es va traslladar i el nom de la nova ubicació va devindre primer en Orcelis i despuix en Oriola,[1] en lo que Hurchillo va ser en realitat la primera ubicació d'aquella ciutat. En l'antic lloc va sorgir un nou poblat, que elllogarencs varen denominar en el nom actual. En 1728 es va construir l'ermita de La nostra Senyora de Monserrate.[1]
És curiós que tant Monte Orchello, com Hurchillo, puguen provindre abdós d'Orcelis pero s'assemblen igualment a la paraula catalana Urgell, que prové de llengües vascoides -Urch, font- o ibèriques i significaria fuentecilla. A este respecto, el nom mateix d'Oriola provindria d'Orcelis.cita requerida
Característiques
El seu principal monument és l'Iglésia de La nostra Senyora de Monserrate. Hi ha festes patronals en honor a la Verge de Monserrate -castellanisació de la denominació Verge de Monserrat- durant la primera quinzena de setembre. També existix les denominades en el poble com, Festes del Senyor (Corpus Christi) celebrades en el més de juny i organisades per la Confraria del Santíssim Sacrament d'Hurchillo. És costum en la localitat que per a les bodes, la nóvia ix de la seua casa i recorre anant tot el poble.[2]
El gentilici utilisat per a denominar als veïns d'Hurchillo és Hurchillanos.
Persones destacades
José Va baldar Javaloyes. Cantant de flamenc del XX, naixcut en Oriola (en la partida rural d'Hurchillo), en 1935. Conegut com "Pepe Va baldar", va utilisar com a nom artístic el de "El Chiquet d'Hurchillo". Va ser descobert en la década dels anys 50 pel poeta i compositor gadità Salvador Guerrero Reis, que va escriure per a ella fantasia lírica titulada La dòna i la copla, que es va estrenar en 1952 en el madrileny Teatre Jorge Juan, en enorme èxit de crítica i públic. A l'any següent es reestrenó, també en Madrit, en el Teatre Principal i en la colaboració de Maruja Lozano. Pepe Va baldar va obtindre durant la seua carrera artística molts triumfos, tant en Espanya, com en Iberoamèrica, a on contava en un sinfín d'admiradors. Entre les cançons més destacades del seu repertori, podem citar: Juan Salvador, Nochecita d'Oriola, Vés-ho Blanco, Coples d'arriero, La rosa de l'oblit, Ramita d'hierbabuena, Entre Consol i María, Mentres tingues a la teua mare, i moltes atres. Va fallir el 15 de setembre de 1991. L'Ajuntament oriolano va rotular en el seu nom un cèntric passage de la ciutat.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 :archive. org/web/20080821113547/http://www. amigosdeorihuela. org/patrimonio/historico/hurchillo. htm Història d'Hurchillo en amigosdeorihuela. org amigosdeorihuela. org
- amigosdeorihuela. org/ Archivat el 15 de setembre de 2008 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «archive. org/web/20090207112542/http://www. pueblos-espana. org/comunidad+valenciana/alacant/hurchillo Hurchillo en pobles-espana. org». Archivat des de l'pueblos-espana. org/comunidad+valenciana/alacant/hurchillo/ original, el 7 de febrer de 2009. Consultat el 21 d'agost de 2008.
Enllaços externs
- cofradiahurchillo. es/ Confraria del Santíssim Sacrament d'Hurchillo
- archive. org/web/20071108223813/http://www. aytoorihuela. es/ Ajuntament d'Oriola
- archive. org/web/20081011171820/http://www. convega. com/historia/oriola/oriola. html Història d'Oriola
- todopueblos. com/alacant. net/hurchillo/ Sobre Hurchillo