Tombes del Sanedrín
Les tombes del Sanedrín (Plantilla:Lang-he, Kivré Hasanhedrin), també conegudes com les tombes dels Juges (קברי השופטים, Kivré Hashoftim), són un complex subterràneu de 63 tombes rupestres de el I —cap a finals del periodo del Segon Temple— ubicat en el noroest de Jerusalem. Les tombes, que destaquen pel seu elaborat disseny i simetria, han segut lloc de pelegrinage judeua des de l'época medieval.[1]
Ubicació
[editar | editar còdic]El recint, definit com a cova, es troba en el nort del vall de Josafat (que correspon a un jaciment arqueològic en l'actualitat), formant part de l'extensa antiga necròpolis de Jerusalem, que inclou esta part (coneguda com Sanhedria) i la necròpolis de la vall de Cedrón. Excavacions arqueològiques a lo llarc dels anys han revelat més d'un miller de coves funeràries en un àrea de menys de 5 km², al nort i noreste de la Ciutat Vella, totes datades en la mateixa época (finals del periodo del Segon Temple).[2] El motiu d'esta ubicació alguna cosa apartada del centre de la ciutat es devia tant a factors geològics —esta zona proporciona el tipo de pedra propici per a la construcció, aprofitada per judeus i romans com a pedreres, que una volta buidades podien servir com a llocs de sepultura— com a religioses, per les regles de purea (tum'á i tahará) observades pels sacerdots del Temple (cohanim).[3]
La construcció de tombes rupestres, en les seues làpides decoratives i fins a monuments de major tamany (nefesh), solament estava a l'alcanç de les famílies més pudientes de la societat judeua. La decoració solia integrar sobretot motius geomètrics i vegetals, a voltes de gran detall i complexitat; per eixemple, l'entrada a la gran cova al sur de les tombes del Sanedrín —l'anomenada cova Eshkolot— presenta detallats adorns en forma d'arracades (significat del nom de la cova en hebreu).[3]
Nom
[editar | editar còdic]El lloc rep el seu nom del sanedrín, assamblea o consell de sabio que durant l'Antiguetat formava la màxima autoritat judeua regional en temes llegals, civils i religiosos (que en aquella época estaven estretament entrellaçats); més concretament, es referix al gran sanedrín, a saber, el sanedrín superior del periodo del Segon Temple que es reunia en el Saló de les Pedres Tallades, en el propi Temple. Este nom, conservat a través de la tradició judeua, va poder basar-se en una combinació de factors com l'época de la seua construcció, la ostentosidad dels seus elements —característica de membres de l'alta societat de l'época— i el número de casetes funeràries, molt propenc al dels 71 membres del gran sanedrín.[4]
Despuix de la conquista islàmica de Jerusalem, el lloc va passar a cridar-se Kabr al-Kudah (قبر القضاة), que significa ‘tomba dels Juges’. Alguns historiadors sugerixen que el nom tradicional judeu és posterior i que la paraula «sanedrín» va ser amprada com una traducció, ya que els seus membres eixercitaven, entre atres funcions, el càrrec de juges. Uns atres, a la seua volta, sugerixen que és el nom àrap el que feya alusió a l'alt consell judeu. No obstant, cal destacar que no existix prova de l'us del nom hebreu anteriorment a l'Edat Mija.
Sobre el número de tombes en la cova, s'han identificat a lo llarc dels sigles entre 70 i 80 casetes, cantitat que coincidia en el relat tradicional i que en algun punt va quedar registrada en exactament 71 casetes funeràries, la qual cosa recolzava la creència popular de que este fòra el lloc d'enterrament del sanedrín. No obstant, els recontes més recents (a partir de el XIX) han tirat una sifra de 63 espais de sepultura, confirmada per en els estudis més recents, realisats en 2013 durant les obres de renovació del lloc. En tot cas, els experts aclarixen que el número de casetes en sí no deuria guardar tanta importància ya que despuix de la destrucció del Temple en l'any 70 per les tropes de Tito, no va haver un event de decés repentí de tot el consell rabínico, i este es va restablir en Yavne (en autoritat civil reduïda, encara que mantenint la seua autoritat religiosa cap a les autoritats romanes); per lo que si es conta a tots els sabio que havien fallit durant l'existència del sanedrín, el número de tombes deuria haver segut major.
La primera menció documentada del terme data de el XV, quan el rabino sefardí Yosef HaLevi ho cita en la seua obra de 1450,[5] si ben el seu modo d'ocupació infiere que està citant fonts anteriors. Abans que ell, un judeu cridat Jacob l'Emissari, en la seua visita al lloc en 1235, es referix al lloc en el nom de «tombes dels Justs», narrant que era «lloc de sepultura de molts sabio» (entre atres coses, els membres del sanedrín es descriuen en les fonts com a justs i temeraris de Deu).[6] Si be, és a partir de la publicació de Halevi que el nom passa a formar part de la tradició judeua. Alguns arqueòlecs contemporàneus s'han mostrat escèptics sobre una possible relació entre el complex i l'institució halájica,[7] encara que lo cert és que no es pot descartar del tot ya que coincidix en el temps i el lloc.[8] En tot, encara que no existixen proves arqueològiques d'una relació directa en el sanedrín, poc dubte hi ha de que servira de lloc de sepultura de membres de l'alta societat judeua de l'época, pot ser que d'una o vàries famílies pudientes.[9]
En la lliteratura no-judeua, el lloc és mencionat en repetides ocasions, sobretot des de principis de l'Edat Moderna. En 1598 va ser citat pel viager ultrechtense Joannes Cotovicus durant el seu àmpliament documentat viage a Terra Santa, encara que sense mencionar cap nom en concret.[10] En 1611, el viager anglés George Sandys els nomena «tombes dels Profetes», i, poc despuix, l'orientaliste franciscano italià Francesco Quaresmio els nomena «tombes dels Juges del Gran Sanedrín». Des de llavors, el nom «tombes dels Juges» (que casualment coincidix en l'antic nom àrap del lloc) ha segut el més usat fòra del món judeu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «עיר בראי תקופה - ירושלים החדשה בראשיתה». kotar.cet.ac.il. Consultat el 2023-09-14.
- ↑ Negev, Avraham; Gibson, Shimon (2005). Archaeological Encyclopedia of the Holy Land, Continuum Intl Pub Group. ISBN 9780826485717.
- ↑ 3,0 3,1 Charlesworth, James H. (2009-06-16). Jesús i l'arqueologia (en és), Editorial Verp Diví. ISBN 978-84-8169-934-0.
- ↑ Murphy-O'Connor, Jerome (2008). The Holy Land: An Oxford Archaeological Guide from Earliest Claves to 1700, Oxford University Press, p. 139. ISBN 978-0191647666.
- ↑ «Tombs of the Sanhedrin» (en en-us). Shalom Israel Tours | Group Tours & VIP Travel in Israel. Consultat el 2023-09-15.
- ↑ (1972) Archaeological encyclopedia of the Holy Land, Weidenfeld and Nicolson. ISBN 978-0-297-00259-8.
- ↑ Barclay, James Turner (1858). The City of the Great King, Arno Press, pp. 186–187. ISBN 0405102259.
- ↑ (2013) The tomb of Jesus and his family? exploring ancient Jewish tombs near Jerusalem's walls ; the Fourth Princeton Symposium on Judaism and Christian Origins, William B. Eerdmans Pub. ISBN 978-0-8028-6745-2.
- ↑ "Ancient Jerusalem's Funerary Customs and Tombs: Part Three, L. Y. Rahmani, The Biblical Archaeologist, Vol. 45, No. 1 (Winter, 1982), pp. 43–53.
- ↑ Wilson, John (1847). The Lands of the Bible Visited and Described (en en), White.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tumbas del Sanedrín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.