Tomba dels lleoparts
La Tomba dels lleoparts () és una cambra funerària etrusca cridada aixina pels lleoparts enfrontats pintats sobre una escena de convit. La tomba es troba dins de la Necròpolis de Monterozzi, prop de Tarquinia, Lacio, Itàlia, i data d'al voltant del 470–450 a. C.[1][2][3] La pintura és un dels murals millor conservats de Tarquinia,[1] i és coneguda per «el seu colorit viu i les seues representacions animades, riques en gests».[4] i està influenciat per l'art grec-àtic del primer quarto de el V[5] Esta influència ática s'estén a les pròpies figures de lleoparts, que són un aspecte principal de la fresca. [6]
Representació artística
Els comensals són parelles de hòmens i dònes elegantment vestides, ateses per dos jóvens nuets que porten utensilis de servir. Les dònes són representades de pell clara i els hòmens de pell obscura, en consonancia con les convencions de gènero establides en la Grècia arcaica, l'Antic Orient Pròxim i l'Antic Egipte. La disposició de les tres parelles prefigura el triclinio del sopar romà.[1] Els músics apareixen retratats en les parets a l'esquerra i a la dreta del convit.[1] A la dreta, un com de figures en guirnaldas i músics s'acosta al convit; a l'esquerra, sis músics i portadors de regals apareixen en una processó més solemne.[4] La narració de les tres parets es llig de dreta a esquerra, de la mateixa manera que la llengua etrusca escrita.
El home del diván situat en l'extrem dret sosté un ou, símbol de la regeneració,[1] i atres comensals sostenen corones de flors. L'escena sol interpretar-se com el convit fúnebre del difunt o un menjar familiar que se celebraria en l'aniversari de la seua mort. Es presenta com una celebració de la vida,[1] mentres que les escenes de convits etruscs en tombes anteriors tenen un caràcter més ombrós.[2] L'escena sembla tindre lloc a l'aire lliure, entre arbres esvelts i vegetació, tal volta baix un dosel.[1][2]
Encara que les figures són clarament etrusques,[1] l'artiste del convit central s'inspira en les tendències del art grec i marca una transició del arcaic al estil sever en l'art etrusc.[7] Les processons de l'esquerra i la dreta són més marcadament arcaiques i varen ser eixecutades per diferents artistes.[8]
-
Ballarí i músics.
-
Un psictero trobat en la tomba, que representa a un atleta, un sirviente, un jove i un gos. -
Fresca que representa un lleopart tacat.
-
Detall de l'escena del convit.
-
El sostre està adornat en colorits motius de quadrats rojos, negres, grocs i blaus.
-
Detall de l'escena del convit
-
Detall de la fresca que representa a sirvientes duent gerres de vi i tocant flautes per als invitats.
_(27764406718).jpg){kind=link}
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Kleiner, Fred S. (2010). A History of Roman Art (en en), Wadsworth, p. 35.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Brendel], Otto J. (1995). Etruscan Art (en en), Yale University Press, p. 269.
- ↑ (1973) Etruscan Cities and Their Culture (en en), University of Califòrnia Press, p. 79.
- ↑ 4,0 4,1 (2006) Abundance of Life: Etruscan Wall Painting (en en), Getty Publications, p. 133.
- ↑ Naso, Alessandro (2005). La pittura etrusca (en it), L'Erma vaig donar Bretschneider, pp. 37-38.
- ↑ Vermeule, Cornelius. “Etruscan Leopards and Lion” (en). Bulletin of the Museum of Fine Arts 59 (315): 13-21.
- ↑ Brendel], Otto J. (1995). Etruscan Art (en en), Yale University Press, p. 270.
- ↑ (2006) Abundance of Life: Etruscan Wall Painting (en en), Getty Publications, p. 134.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tumba de los leopardos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.