Thuburbo Maius

Thuburbo Maius

Situació de Thuburbo Maius

Ruïnes del Capitolio.

Pla del jaciment

Thuburbo Maius va ser una ciutat romana situada en el nort de Tunis. Estava a uns 60 km de Cartago, la gran metròpolis romana del nort d'Àfrica, en una via de comunicació que conectava les més importants ciutats romanes del nort d'Àfrica. Parts d'estes carreteres o calçades han desaparegut en l'actualitat, pero encara es conserven restants.

Història

Thuburbo Maius, també cridada Colónia Julia Aurelia Commoda, va anar en el seu orige un poble cartaginés que va ser ocupada pels soldats veterans d'Augusto en el 27 a. C., sent enviats pel propi emperador a poblar esta zona, de la mateixa manera que va fer en atres ciutats, per a que tingueren terres i un modo de vida despuix de la seua retirada de l'eixèrcit. La ciutat estava situada en un lloc estratègic a on passaven les principals vies comercials. En l'actualitat, les ruïnes es localisen en mig del camp sense cap núcleu de població entorn.

En el 128, durant el mandat de l'emperador Adriano, la ciutat adquirix el ranc de municipi romà, lo que nos indica que en esta data la ciutat va alcançar un elevat grau de romanización. La població va alcançar el seu esplendor de l'any 150 - 250 d. C. La prosperitat de la ciutat es devia al seu punt clau entre el comerç de les zones costeres i interiors de la regió. Segons alguns estudis, en la seua época d'apogeu, la ciutat contava entre 7000 i 12.000 habitants. L'emperador Cómodo renombró a la ciutat com a Colónia Julia Aurelia Commoda, i li va donar l'estatut de colónia romana en l'any 188. Esta riquea va permetre a la ciutat construir importants edificis.

La ciutat va escomençar el seu decliu en el III L'emperador Constantino I (emperador) va intentar revitalisar la ciutat que en esta época contava en 1000 habitants i la renombró com Res Publica Felix Thuburbo Maius. La ciutat sembla haver-se revitalisat durant l'época de l'emperador Constancio II, com demostra les reconstrucció que es varen fer d'edificis i en especial la construcció de les termes.

Durant l'antiguetat tardana la ciutat té que fer front a diverses catàstrofe com les invasions vàndales i a un terremot que va danyar terriblement la població. La seua desaparició es pot relacionar en la pandemía denominada, plaga de justiniano i que va devastar el mediterràneu a partir de l'any 541 i a les posteriors invasions àraps.

La ciutat es va convertir en un bisbat durant el cristianisme del que es coneixen quatre bisbes: Sedato que va participar en el Concilie de Cartago durant l'any 256, Fausto que va participar en el Concilie de Arlés durant l'any 314, Cipriano que es va opondre al donatista Rufino i va participar en un concilie de les iglésies de Cartago en el 412 i Benenato que va ser perseguit durant el regnat del rei Hunerico en l'any 484. En l'actualitat, l'Iglésia catòlica té un bisbe epónimo.

Jaciment i edificis

Va ser l'arqueòlec francés Charles-Joseph Tissot, quí redescubrió la ciutat. Les excavacions modernes de la ciutat escomencen en 1912 i en 1930 baix l'impuls de Louis Poinssot i es varen prolongar fins a 1957. Les excavacions i descobriments més importants es varen produir entre 1912 a 1936. No obstant encara queden molts llocs sense investigar sent un dels llocs més interessants de l'antic Tunis romà. L'aspecte més visible del jaciment és el Capitolio. Els temples varen ser transformat en época romana.

Edificis religiosos

Temple de Juno Caelestis

Vista del Capitolio

El Capitolio va ser construït en l'any 168, hui en dia perviuen quatre columnes d'orde corintio de 8,50 metros d'altura, de les sis que componien la frontera principal. La seua construcció s'assembla al Capitolio de Dougga,. També cal destacar el temple de Mercurio (mitologia) consagrat en l'any 211, situat al noroest de la ciutat i compost per un peristilo circular de huit columnes. La seua proximitat prop del fòrum, seguix les prescripcions de l'arquitecte Vitrubio.

També cal destacar dos santuaris consagrats a Saturn (mitologia), que seguixen un esquema oriental i que serien construïts entre el II - I Els santuaris, i els temples serien reutilisats a partir de el IV, com a iglésies.

Temple de Balaat

Edificis Civils

La ciutat contava en un fòrum romà rodejat per un peristilo, en un tamany de 55 metros de costat, construït en el II i restaurat en el IV, tres dels seus costats estaven rodejats per pòrtics i l'atre costat pel Capitolio. Al recint s'accedia per mig de dos chicotetes portes localisades en el surest i suroest.

En les proximitats del fòrum es pot trobar els vestigis d'una Cúria en les seues grades i estrado. També hi havia un mercat i entorn a ell diferents tendes.

Construccions d'Oci

Al suroest podem trobar unes impressionants termes romanes adornades en mosaics seguint els gusts de l'época i la decoració dels espais públics romans. Estes termes són denominades termes de hivern i termes d'estiu.

Les Termes de Hivern es poden datar a finals de el II o principis de el III. El complex termal va ser renovat en el 395 i 408.No obstant les termes es varen renovar en una data posterior al 408 que no ha pogut datar-se. Esta construcció va deixar d'utilisar-se a finals de el V o principis de el VI. Tenia tres piscines. Dos piscines varen ser suprimides en el V i segons alguns estudiosos com Yvon Thébert, el complex termal contenia un espai dedicat a les reunions.

Les Termes d'estiu, estan propenques al fòrum i tenen una rica ornamentació. En els seus proximades es troben unes latrines.Varen ser construïdes a finals de el II o principis de el III. El complex no és molt gran pero tampoc menut, per lo tant, es considera que té una dimensió mija comparat en atres complexos termals de l'época L'edifici va ser restaurat en l'any 361. Hi ha un debat entre els arqueòlecs sobre els diversos elements que componen este complex com és el cas de la Palestra de Petronio, d'unes grans latrines sobre les termes, i sobre els elements d'accés a les edificacions.

Palestra de Petronio en 1963

Situada al noreste de les Termes d'estiu, la Palestra oferida per Petronio en el 225 estava destinada a la pràctica del deport. Prop de la Palestra s'ha trobat un bajorrelieve en el que podem vore unes ménades dansant, que seguixen els models clàssics de el I. Parts de l'edifici estan sériament deteriorades.

La disposició de les sales càlides de les termes ha permés distinguir l'us d'estes edificacions segons l'estació: Les sales càlides estan situades en el nort en les Termes d'estiu, i en el sur en les Termes de Hivern. La ciutat disponia d'atres complexos termals com és el cas de les Termes del Capitolio o les Termes del Llaberint.

Thuburbo Maius disponia d'un Amfiteatre romà que es pot apreciar sobre el relive pero que no s'ha conservat.

Llocs de habitació

Instalació dedicada a la fabricació d'oli. Al fondo de pot observar el Capitolio

Els restants de vivendes privades han segut menys estudiats que els edificis religiosos o públics. Es conserven restants d'unes vint vivendes privades. Els materials de construcció són d'orige local. Els arqueòlecs han senyalat que les classes altes vivien en els barris occidentals de la ciutat, mentres que les classes populars estaven en l'àrea septentrional, ya que allí es colocaven les instalacions artesanals, en particular la ciutat estava especialisada en la fabricació d'oli. Prop del fòrum s'han trobat vivendes molt luxoses, recobertes de mosaics de marbre i algunes posseïen un sistema de calefacció.

Vore també

• Àfrica romana
• Romanización
• Plaga de Justiniano
• Dougga

Bibliografia

Bibliografia sobre Thuburbo Maius

• Marc Kleijwegt, « Beans, baths and the barber... A sacred law from Thuburbos Maius», Antiquités africaines, tom 30, 1994, pag 209-220.

Bibliografia general

• Aïcha Ben Abed-Ben Khader, Li musée du Bart, éd. Cérès, Tunis, 1992 (ISBN 997370083X).
• Claude Briand-Ponsart et Christophe Hugoniot, L’Afrique romaine. De l’Atlantique à la Tripolitaine. 146 av. J.-C. - 533 ap. J.-C., éd. Armand Colin, París, 2005 (ISBN 2200268386).
• Paul Corbier et Marc Griesheimer, L’Afrique romaine. 146 av. J.-C. - 439 ap. J.-C., éd. Ellipses, París, 2005 (ISBN 2729824413).
• Jean-Claude Golvin, L’antiquité retrouvée, éd. Errance, París, 2003 (ISBN 287772266X).
• Pierre Gros, L’architecture romaine du début du IIIe siècle av. J.-C. à la fi du Haut-Empire, prenga 1 « Monuments publics», éd. Picard, París, 1996 (ISBN 2708405004).
• Christophe Hugoniot, Rome en Afrique. De la chute de Carthage aux débuts de la conquête arabe, éd. Flammarion, París, 2000 (ISBN 2080830031).
• André Laronde et Jean-Claude Golvin, L’Afrique antique, éd. Taillandier, París, 2001 (ISBN 2235023134).

• Yann Li Bohec, Histoire de l’Afrique romaine, éd. Picard, París, 2005 (ISBN 2708407511).
• Edward Lipinski [sous la dir. de], Dictionnaire de la civilisation phénicienne et punique, éd. Brépols, París, 1992 (ISBN 2503500331).
• Ammar Mahjoubi, Villes et structures de la province romaine d’Afrique, éd. Centre de publication universitaire, Tunis, 2000 (ISBN 9973937953).
• Hédi Slim et Nicolas Fauqué, La Tunisie antique. De Hannibal à saint Augustin, éd. Mengès, París, 2001 (ISBN 285620421X).
• Yvon Thébert, Thermes romains d’Afrique du Nord et leur contexte méditerranéen, éd. École française de Rome, Rome, 2003 (ISBN 2728303983).
• Mohamed Yacoub, Splendeurs dones mosaïques de Tunisie, éd. Agence nationale du patrimoine, Tunis, 1995 (ISBN 9973917235).
• Collectif, La Tunisie, carrefour du monde antique, éd. Faton, París, 1995.
• Collectif, L’Afrique romaine, 69-439, éd. Atlande, Neuilly-sur-Seine, 2006 (ISBN 2350300021).