Tesor de l'Apadana
El tesor de l'Apadana és un tesor de monedes que es va descobrir baix les caixes de pedra que contenien les tablillas de la fundació del Apadana (sala d'audiències) en Persépolis. Les monedes varen ser descobertes en les excavacions de 1933 per Erich Schmidt, en dos depòsits, cada u d'ells baix les dos caixes de fundació que es varen trobar. El depòsit d'este tesor, que formava part visiblement del ritual de fundació de l'Apadana, està datat cap a l'any 515 a. C.
Tablillas de fundació
editarLes tablillas d'or i argent recuperades de les caixes de pedra contenien una inscripció trilingüe de Darío en persa antic, elamita i acadio, que descriu el seu Imperi en térmens geogràfics amplis, i que es coneix com l'inscripció DPh:
«Darío el gran rei, rei de reis, rei de països, fill d'Histaspes, un aqueménida. El rei Darío diu: Est és el regne que tinc, des dels traus que estan més allà de Sogdiana fins al Kush, i des de Sind (persa anticː 𐏃𐎡𐎯𐎢𐏁|𐏃𐎡𐎭𐎢𐎺, "Hidauv", locatiu de "Hiduš") fins a Brega (persa antic: "Spardâ") - [açò és] lo que Ahura Mazda, el més gran dels deus, em va concedir. ¡Que Ahura Mmazda em protegixca a mi i a la meua casa real!» Inscripció DPh inscription de Darío I.[5]
Tesor de la fundació
editarLes monedes trobades en el tesor varen ser:
- Depòsit del noreste: Quatre creseidas d'or llauger (ceca de Sardes ), un tetradracma d'Abdera, un estatero d'Egina.
- Depòsit del surest: Quatre creseidas d'or llauger (ceca de Sardes), tres doble-siclos de Chipre (un atribuït a Lapeto, un atre a Pafos i un atre a una ceca incerta).
Les creseidas es varen trobar en bon estat, lo que confirma que havien segut falcades recentment baix el domini aqueménida.[6] El depòsit no tenia cap dárico ni siclo, lo que també sugerix fortament que estes monedes típiques d'acunyament aqueménida solament varen començar a falcar-se més vesprada, despuix del 515 a. C.[6]
- Simbolisme
Segons el numismàtic Martin Price, les monedes del tesor varen ser seleccionades provablement no pel lloc que representaven, sino pel significat simbòlic del seu tipo. El lleó que ataca al bou en la moneda licia de les creseidas tenia un evident simbolisme per als aqueménidas, l'aixeta de la moneda de Abdera pot haver segut utilisat com a guardià simbòlic de l'or, i la tortuga de la moneda d'Egina pugues haver segut elegida com a símbol del poder marítim.[7]
- Atres tipos de monedes del tesor de l'Apadana
-
Moneda similar al tipo d'una moneda de Chipre de ceca incerta, trobada en el tesor. Sigle V a. C.
.jpg){kind=link}
Vore també
editarReferències
editar- ↑ O'Brien, Patrick Karl (2002). Atles of World History (en anglés), Oxford University Press, pp. 42–43. ISBN 9780195219210.
- ↑ (1999) Philip's Atles of World History (en anglés).
- ↑ Davidson, Peter (2018). Atles of Empires: The World's Great Powers from Ancient Claves to Today (en anglés), i5 Publishing LLC. ISBN 9781620082881.
- ↑ Barraclough, Geoffrey (1989). The Times Atles of World History (en anglés), Claves Books, p. 79. ISBN 978-0723003045.
- ↑ «DPh, four tablets from Persepolis» (en anglés). Consultat el 25 d'abril de 2021.
- ↑ 6,0 6,1 (1968) The Cambridge History of Iran (en anglés), Cambridge University Press, p. 617. ISBN 9780521200912.
- ↑ [enllaç trencat]
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de la Apadana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.