Terremot de Valparaíso de 1730

El terremot de Valparaíso de 1730 va ser un moviment sísmic ocorregut a les 04:45 (hora local) del 8 de juliol de 1730, en epicentre en el port de Valparaíso, Capitania General de Chile (Imperi espanyol). Va ser percebut des d'Iquique fins a Osorno, i va danyar l'infraestructura de les ciutats de Valparaíso, Santiago, La Serena i Concepció, les quatre més poblades del país. El sisme va provocar un maremoto molt destructiu en tota l'actual zona central de Chile.

Efectes en l'infraestructura

En Santiago, el sisme va afectar a gran part de les edificacions. Les iglésies de Sant Dumenge i de la Mercé es varen derrocar per complet; la Companyia, la Catedral, Sant Francisco i Sant Agustín varen perdre les seues torres; més de la mitat de les cases varen caure, quedant inhabitables. Per a caramull, dos dies despuix es va descarregar una pluja que va durar vintiquatre hores, amenaçant en desbordar el riu Mapocho.

El gran terremot va afectar a la zona compresa entre La Serena i Valdivia. De nou Santiago és destruïda, despuix del terremot de 1647, encara que en menys víctimes que abans. En la costa, els estralls varen ser majors pel subsecuente maremoto. Les edificacions rurals varen quedar en el sol i lo que no va ser esclafat es va malograr per les pluges torrencials de l'hivern que ya s'havia iniciat. Com en atres ocasions, la pesta i la pigota que es presenten en 1731 maten a molts que s'havien salvat en el terremot.

Les autoritats varen posar el seu encabotament en la reconstrucció de les ciutats, requerint-se la bestreta del Real Situat des de Llima i es varen eximir els imposts per tres anys. Llavors la població era en la seua majoria rural, radicada en les facendes, caserius o a la vora dels pocs camins. El governador José Antonio Manso de Velasco va estimar oportú establir atres pobles entre Santiago i Chillán, considerant la recuperació del país. A partir de 1740 es varen fundar les viles de Sant Felipe, Los Àngeles, Cauquenes, Talca, Sant Fernando, Melipilla, Rancagua, Curicó i Copiapó en el nort, obra que es va realisar en l'aporte dels propis veïns.

Maremoto

Es va generar un maremoto que va afectar des de Callao (Perú) pel nort fins a Valdivia pel sur. En aplegar a la baïa de Concepció des del nort, el fenomen es va manifestar de manera similar als anteriors: la mar es va retirar aproximadament un quilómetro de la plaja i quatre ones jagantesques seguides varen destruir els 2/3 de Concepció, arrastrant els objectes a l'mar. Es varen registrar ones de fins a 8 metros sobre el nivell de la mar, en una inundació horisontal de tres quadres. En Valparaíso, només va inundar les parts baixes i va arrasar els cellers més immediats a la plaja, encara que estudis més recents indiquen que en la Ciutat Port, la mar va pujar uns 7 M, alcançant el temple dels pares de Sant Agustín i l'iglésia dels Mercedarios. en El Almendral totes les cases, fortificacions i cellers varen ser destruïdes per l'inundació. Est és el primer registre d'un tsunami destructiu en Valparaíso. Ademés, geològicament s'ha reconegut que en la zona de Campiche, en l'extrem nort de la baïa de Quintero, el tsunami hauria penetrat uns 2 km terra adins.

Este tsunami també va causar danys en camps d'arròs en Japó.