Terremot d'Alep de 1138

El terremot d'Alep de 1138 va ser un dels terremots més mortíferos de l'història. El seu nom va ser pres de la ciutat d'Alep, en el nort de Síria, a on es va produir la major cantitat de morts. El sisme va ocórrer l'11 d'octubre de 1138 i va ser precedit per un terremot menor el dia 10. A sovint es menciona com el tercer terremot més mortífero de l'història, despuix dels terremots de Shaanxi i Tangshan en China. No obstant, la sifra de 230.000 morts es basa en la combinació històrica d'este terremot en els terremots de novembre de 1137 en la planura Jazira i el gran event sísmic del 30 de setembre de 1139 en la ciutat azerbaiyana de Ganja. La primera menció d'una sifra de morts va ser de 230.000 per Ibn Taghribirdi en el XV.

Antecedents

Alep es troba en la partix nort del sistema de Transformació de la mar Morta de falles geològiques, que és un llímit de placa que separa la placa àrap de la placa africana. El terremot va ser el començ de dos seqüències intenses de terremots en la regió: octubre 1138 a juny de 1139 i una molt més intensa i una série posterior de setembre de 1156 a maig de 1159. La primera seqüència va afectar les àrees a al voltant d'Alep i la part occidental de la regió d'Edesa (actual Şanlıurfa, Turquia). Durant la segona seqüència, un àrea que va comprendre el noroest de Síria, el nort del Líban i la regió d'Antioquía (l'actual Hatay, en el sur de Turquia) va ser objecte de terremots devastadors.

A mitan de el XII, el nort de Síria era un país devastat per la guerra. Els estats creuats establits pels europeus occidentals, com el Principat de Antioquía, estaven en un estat de constant conflicte armat en els estats musulmans del nort de Síria i Jazeera, principalment Alep i Mossul.

Descripció

Un croniste de l'época en Damasc, Ibn al-Qalanisi, va registrar el terremot principal, el dimecres 11 d'octubre de 1138. Ibn al-Qalanisi va escriure que va ser precedida per un sisme inicial el 10 d'octubre i va haver rèpliques en la nit del 20 d'octubre, el 25 d'octubre, en la nit del 30 d'octubre i l'1 de novembre, i terminant en un atre en la matinada del 3 de novembre. No obstant, Kemal al-Din, un autor més tardà, va registrar un sol terremot del 19-20 d'octubre, la qual cosa no està d'acort en el relat del-Qalanisi. Tenint en conte que al-Qalanisi estava escrivint com els terremots varen ocórrer i els contes d'atres historiadors, el respal d'una data 10 o 11 d'octubre, la seua data d'11 d'octubre es considera l'autorisada.

L'àrea més afectada va ser Harem, a on els creuats havien construït una gran ciutadella. Les fonts indiquen que el castell va ser destruït i l'iglésia va caure sobre sí mateixa. La fortalea d'Atharib, ocupada pels musulmans, va ser destruïda. La ciutadella també es va derrocar, matant a 600 guàrdies del castell, encara que el governador i alguns funcionaris varen sobreviure, i varen fugir a Mossul. La ciutat de Zaradna, ya saquejada per les forces en conflicte, va anar totalment destruïda, de la mateixa manera que el chicotet fort de Shih.

Els habitants d'Alep, una ciutat gran de vàries decenes de mils d'habitants durant eixe periodo, havien segut advertits per les tremolació i varen fugir al camp ans que ocorreguera el terremot principal. Les parets de la ciutadella es varen derrocar, de la mateixa manera que les muralles este i oest de la ciutadella. Numeroses cases varen ser destruïdes, en les pedres utilisades en la seua construcció caent en els carrers. Relats de l'época dels danys es llimiten a afirmar que la ciutat de Aleppo va ser destruïda, encara que la comparació dels informes indiquen que no es varen dur lo pijor del terremot.

Majors danys es varen registrar en Azrab, Bizaah, Tell Khalid i Tell Amar. El sisme principal i les seues rèpliques es varen sentir en Damasc, pero no en Jerusalem. Relats de persones sent engolgudes per l'obertura de forats en el sol d'Ar Raqqah es varen atribuir erròneament al terremot d'Alep, i es basen en el relat confús de finals de el XII de Miguel el Siri.