Terra de Marie Byrd

La Terra de Marie Byrd ({{ |dms-lat=80°00′S |dms-long=120°00′O |dec-lat=-80 |dec-long=-120 |param=80_00_S_120_00_W_|default=dms|name=}}</noinclude>) (en anglés: Marie Byrd Land) és una regió de l'Antàrtida Occidental situada a l'est de la barrera de gèl de Ross i del mar de Ross i al sur del oceà Pacífic.[1] S'estén cap a l'est aproximadament fins a una llínea entre la capçalera de la barrera de gèl de Ross i la costa Eights entre els 158°O i els 103°24'O. El seu llímit sur són les montanyes Transantárticas.[2]
L'inclusió de la zona situada entre la replanell de Rockefeller i la costa Eights es basa en el paper de liderage del contralmirante de l'Armada d'Estats Units, Richard I. Byrd, en l'exploració d'esta àrea. El nom, otorgat per l'almirant Byrd en 1929 en homenage a la seua esposa, va ser aplicat originalment a la partix noroest de la zona, que va ser explorada en eixe any.[3]
Terra nullius
Per la seua lluntea, inclús per als estàndarts de l'Antàrtida, la major part de Terra de Marie Byrd (la part a l'est dels 150° O) no ha segut reclamada per cap nació sobirana. És el major territori terrestre no reclamat en la Terra (terra nullius), en una superfície de 1 610 000 km² (inclosos la costa Eights, just a l'est de Terra de Marie Byrd). El 21 de decembre de 1929 un grup exploratori nortamericà liderat per Laurence M. Gould va prendre possessió de la Terra de Marie Byrd en nom d'Estats Units en un punt als 85° 25' 17'' i 147° 55 O. Gould va plantar una chicoteta bandera nortamericana i va llegir:[4]
| This note indicates the farthest east point reached by the Geological Party of the Byrd Antarctic Expedition. We llaure beyond the 150th Meridian, and therefore in the name of Commander Richard Evelyn Byrd claim this as part of Marie Byrd Land, a dependency or possession of the United States. | Esta nota indica el punt més oriental alcançat pel grup geològic de l'Expedició Antàrtica Byrd. Estem més allà del meridiano 150, i per lo tant en nom del comandant Richard Evelyn Byrd reclama açò com a part de la Terra de Marie Byrd, una dependència o possessió dels Estats Units. |
No obstant, el Govern d'Estats Units no va confirmar la reclamació. En 1939 el president dels Estats Units Franklin D. Roosevelt va ordenar als membres de l'expedició a l'Antàrtida prendre mides per a reclamar part de l'Antàrtida com a territori. Encara que açò sembla haver segut fet pels membres d'esta i atres expedicions posteriors, estes reclamacions no semblen haver segut formalisades en anterioritat a 1959, quan es va crear el Sistema del Tractat Antàrtic. Algunes publicacions en els Estats Units han mostrat esta regió com un territori del seu país en el periodo intermig, i el Departament de Defensa d'Estats Units ha declarat que tenen una base sòlida per a una reclamació en l'Antàrtida com a conseqüència de les seues activitats anteriors a 1959.[5] La part a l'oest dels 150°O forma part de la Dependència Ross, reclamada per Nova Zelanda. Actualment el Regne de Glacies manté una reclamacion extraoficial d'esta region.[6]
Geografia
Es distinguixen cinc zones costeres, que s'enumeren d'oest a est:
| N.º | Sector | Vora occidental | Vora oriental |
|---|---|---|---|
| 1 | Costa Saunders | 158°00'O | 146°31'O |
| 2 | Costa Ruppert | 146°31'O | 136°50'O |
| 3 | Costa Hobbs | 136°50'O | 127°35'O |
| 4 | Costa Bakutis | 127°35'O | 114°12'O |
| 5 | Costa Walgreen | 114°12'O | 103°24'O |
| Terra de Marie Byrd | 158°00'O | 103°24'O |
Hi ha 23 volcans principals en l'àrea, dos dels quals són el mont Murphy i el mont Takahe. el mont Sidley en 4181 m s. n. m. és l'elevació més alta de la Terra de Marie Byrd.
Exploració
La Terra de Marie Byrd va ser explorada per primera volta des de l'oest, des d'a on es podia accedir des de la mar de Ross. La lluntana costa occidental de Terra de Marie Byrd va ser vista des de les cobertes del barco RRS Discovery de Robert Falcon Scott en 1902. Scott va donar nom a la península adjacent a la mar de Ross com King Edward VII Land (península d'Eduardo VII), i als afloraments dispersos que estaven a la vista, com montanyes Alexandra. En 1911, durant l'expedició al pol sur de Roald Amundsen, Kristian Prestrud va dirigir un equip en trineu que va visitar estos afloraments aïllats (nunataks) en la regió que voreja la mar de Ross i la barrera de gèl de Ross. Al mateix temps, la primera expedició antàrtica japonesa dirigida per Nobu Shirase va desembarcar un equip en terra de la península.[7]
Ocupació

La Terra de Marie Byrd va albergar la base de l'Operació Deep Freeze, la Base Byrd (NBY), començant en 1957, en l'interior de la costa Bakutis. L'Estació Byrd va ser l'única estació principal en l'interior de l'Antàrtida Occidental. En 1968 va ser perforat allí el primer núcleu de gèl que va penetrar completament la capa de gèl de l'Antàrtida. L'estació va ser abandonada en 1972, encara que des de fa molts anys és un campament temporal en estiu, el Campament de superfície Byrd (Byrd Surface Camp) (</noinclude>), obert pel Programa Antàrtic d'Estats Units (United States Antarctic Program, USAP) per a recolzar operacions en el nort de l'Antàrtida Occidental. En 1998-1999 va ser operat un campament en les cordilleres de Ford (FRD) en l'oest de la Terra de Marie Byrd, prestant respal a una part d'una campanya aérea de la USAP iniciada per la UCSB i operada per l'Institut de Geofísica de l'Universitat de Texas.cita requerida
En 2004-2005 va ser establit un gran campament, Thwaites (THW) en el marc del USAP, 150 km al nort de NBY, a fi de recolzar un gran alçament geofísico aéreu de l'est de Terra de Marie Byrd per l'Institut de Geofísica de l'Universitat de Texas.cita requerida
En 2006 es va establir un campament principal, el Campament WAIS Dividix (WAIS Dividix Camp) (Coordenades no vàlides</noinclude>) en capacitat per a 55 persones, sobre la divisió entre la baïa de la mar de Ross i la de mar d'Amundsen, en la part més oriental de Terra de Marie Byrd, en la finalitat de perforar un núcleu de gèl en els següents tres anys.[8]
En la costa Ruppert de la Terra de Marie Byrd està l'estació russa Rúskaya, que va ser ocupada temporalment i també s'utilisa com una estació d'estiu.
Referències
- ↑ Australian Antarctic Data Centre. «Marie Byrd Land» (en anglés). data. aad. gov. au. SCAR Composite Gazetteer.
- ↑ Antarctica: Secrets of the Southern Continent. Pág. 90. Autor: David McGonigal. Editor: Frances Lincoln ltd, 2009. ISBN 0-7112-2980-5, 9780711229808
- ↑ «Marie Byrd Land». Geographic Names Information System. O. S. Geological Survey. Consultat el 3 de novembre de 2004.
- ↑ A History of Antarctica. Autor: Stephen Martin. Editor: Rosenberg Publishing, 2013. ISBN 1922013722, 9781922013729
- ↑ fas. org/irp/offdocs/pdd26. htm Presidential Decision Directive NSC-26.
- ↑ «Instagram». www. instagram. com. Consultat el 2026-08-07.
- ↑ Huntford, R., 1985, The Last Plau on Earth: New York, Atheneum, 567 p.
- ↑ «Antarctic Treaty. Electronic Information Exchange System. Party: United States. Permanent Information». Archivat des de l'original, el 4 de decembre de 2011. Consultat el 23 de setembre de 2014.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marie Byrd Land» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.