Anar al contingut

Costa Bakutis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La costa Bakutis és una porció de la Terra de Marie Byrd, sobre la mar d'Amundsen en l'Antàrtida. S'estén des del cap Herlacher ({{ |dms-lat=73°45′S |dms-long=114°12′O |dec-lat=-73.75 |dec-long=-114.2 |param=73_45_S_114_12_W_|default=dms|name=}}</noinclude>) en l'extrem nort de la península Martin, que la separa de la costa Walgreen, fins al punt més oriental de l'illa Dean ({{ |dms-lat=74°42′S |dms-long=127°05′O |dec-lat=-74.7 |dec-long=-127.083 |param=74_42_S_127_05_W_|default=dms|name=}}</noinclude>), que la separa de la costa Hobbs.[1]

Esta costa està vorejada per vàries illes cobertes de gèl en l'extensa barrera de gèl Getz, entre elles les illes Siple, Wright, Lauff i les roques Siglin.

Esta costa va ser avistar per membres del Servici Antàrtic dels Estats Units entre 1939 i 1941 i cartografiada en part per mig de fotografies aérees preses durant l'Operació Highjump entre 1946 i 1947. Abdós expedicions varen ser liderades per l'almirant Richard I. Byrd. El Servici Geològic dels Estats Units va cartografiar completament la costa Bakutis per mig d'expedicions en el terreny i per fotografies aérees des d'avions de l'Armada dels Estats Units entre 1959 i 1966.

La costa Bakutis Coast va ser nomenada pel Comité Consultiu sobre Nomenclatura Antàrtica (US-ACAN) en honor a l'almirant Fred I. Bakutis, comandant de força naval de soport antàrtic des de 1965 a 1967.

En l'interior de la costa Bakutis es troba la Base Byrd, a uns 500 km de l'actual llínea costera, que va ser la base de l'Operació Deep Freeze des de 1957. En 1968 va ser perforat allí el primer núcleu de gèl que va penetrar completament la capa de gèl de l'Antàrtida. L'estació va ser abandonada en 1972, encara que des de fa molts anys és un campament temporal en estiu, el Byrd Superfície Camp, utilisat per a recolzar operacions en el nort de l'Antàrtida Occidental.

La costa Bakutis és terra nullius que no és reclamada per cap país, i com el restant de l'Antàrtida al sur del paralel 60° S, es troba afectada pels térmens del Tractat Antàrtic.

Referències