Barrera de gèl Getz
La barrera de gèl Getz és la major barrera de gèl en l'Antàrtida a lo llarc de la costa del Pacífic SE, posseïx una extensió de 450 km de llarc i medix entre 30 i 90 km d'ample, voreja les costes d'Hobbs i Bakutis de la Terra Marie Byrd entre les McDonald Heights i la península Martin. Vàries grans illes es troba total o parcialment immerses en la barrera de gèl, conformant sectors del front de solsida de gèl.
Les medicions de temperatura i salinitat realisades durant els estius de 1994 al 2010 mostren que la barrera es troba més influïda per les condicions oceàniques que atres barreres de gèl antàrtiques. Per baix de les fredes aigües superficials, la termoclina era ∼200 m menys profunda en el 2007 que en el 2000, la qual cosa és un indici del desplaçament de l'accés d'aigua des de les profunditats a la plataforma continental i la base de la barrera de gèl. Els ritmes de derretimiento calculats estaven entre 1.1 i 4.1 m de gèl per any, per la qual cosa Getz és la major font d'aigua de desgel cap a l'Oceà del Sur.[1]
El sector de la barrera de gèl a l'oest de l'illa Siple va ser descobert pel Servici Antàrtic dels Estats Units en decembre de 1940. La porció a l'est de l'illa Siple va ser inicialment delineada a partir de fotografies aérees preses durant l'Operació Highjump de la marina d'Estats Units entre 1946 i 47. Tota la barrera de gèl va ser rellevada pel Servici Geològic dels Estats Units a partir de fotografies aérees de la Marina d'Estats Units preses entre 1962–65. El seu nom fa referència a George F. Getz de Chicago, Illinois, que va ajudar a acondicionar l'avió per a l'expedició.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Getz Isse Shelf melting response to changes in ocean forcing” (2013). Journal of Geophysical Research: Oceans 118 (9): 4152–4168. doi:.
- ↑ Barrera de gèl Getz. Geographic Names Information System. United States Geological Survey.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barrera de hielo Getz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.