Terfeziaceae

Les Terfeziaceae, criadillas de terra, turmas de terra o trufas del desert, són uns fongos pertanyents als ascomicetos. Presenten una relació simbiòtica micorrícica normalment en les raïls d'arbusts, en particular del gènero Helianthemum. Se solen trobar en àrees àrides i semiáridas de la regió mediterrànea, Àfrica del Nort i el Mig Oriente, a on viuen ectomicorrizalmente associades en espècies vegetals del gènero Helianthemum i atres plantes ectomicorrícicas com Cistus, Avena, i Pinus. El grup té tres gèneros, Terfezia, Tirmania, i Mattirolomyces. Tenen pocs centímetros i solen pesar de 30 a 300 g (1-10 oz).

Descripció i classificació

Els ascomas són grans, més o menys esfèrics a turbinados, de paret grossa, sòlida; els oixos estan arreglats en venes marmoleades entremesclades en teixit estèril. Els oixos són cilíndrics a esfèrics, indehiscentes (no s'òbrin en madurar), i algunes voltes s'teñir de blava en iodo. Les ascosporas són hialinas a marró pàlit, esfèriques, uninucleades.

Hàbitat i ecologia

Les trufas del desert, tal com el seu nom sugerix creixen predominantment en les regions desérticas i àrides. S'han trobat en zones àrides i semiáridas del desert de Kalahari, la conca mediterrànea, Iraq, Kuwait, el Sahara, Aràbia Saudita, Hongria, la regió dels Balcans, Espanya i China.[2] Popularment es diu que estes trufas creixen a on els rajos colpegen l'arena del desert.

Culinàries i importància comercial

Les trufas del desert no tenen el mateix sabor que les del gènero Tuber i tendixen a ser més comuns. No tenen el mateix use culinari, mentres que les trufas Tuber s'usen com una espècia, per a donar sabor als aliments, inclús en forma de ralladuras de trufa, les trufas del desert tenen un sabor i un aroma més similars als de qualsevol atre fongo comestible. La seua cotisació no és tan elevada com les Tuber. Mentres les trufas de bosc solen pagar-se uns 100 dólars americans per quilo, i les trufas italianes poden vendre's fins a per 2200 dólars el quilo, les trufas del desert han segut venudes a 200 dólars el quilo (preus de 2002).

En la mitat sur de la península ibèrica és habitual la seua recolecció per al seu us culinari. Reben allí el nom de "criadillas (de terra)" o "turmas (de terra)". El nom de "creïlles" que reben les creïlles en valencià és per la seua similitut en les criadillas (de la mateixa manera que en occità les creïlles són nomenades trufas en moltes varietats d'eixa llengua).

Noms vernàculs

• Marroc: terfez
• Egipte (beduinos del Desert de l'Oest): terfas
• Kuwait: fagga
• Aràbia: faq'h
• Síria (àrap clàssic): kamaa
• Iraq: kamaa, (o kima o chima, segons dialectes)
• Oman: faqah o zubaydi
• Espanya (sur): criadilla, turma o trufa
• Illes Canàries Naixcudes o papes crío
• Turquia: domalan, keme, tombalak, topalak, geme, kumi (el nom canvia en cada província)

En Aràbia saudita, hi ha dos varietats: khalasi (ovals en pell negra, i interior rosa marfil), i zubaidi (tot color crema, més cars.

Espècies

• Terfezia arenaria
• Terfezia boudieri
• Terfezia claveryi
• Terfezia leptoderma
• Terfezia terfezioides (Mattirolomyces terfezioides)
• Tirmania nivea
• Tirmania pinoyi

Referències

• Dıéz J., Manjón J. L., Martin F. 2002 mycologia. org/cgi/content/full/94/2/247 Filogenia molecular de les trufas del desert micorrisades (Terfezia i Tirmania), especificidad d'hostes i tolerància edàfica. Mycologia 94(2):247–259

• Feeney, John. 2002. saudiaramcoworld. com/issue/200205/desert. truffles. galore. htm Trufas del desert galore. Saudi Aramco World, sep/oct 2002.