Anar al contingut

Teoria de les variables regionalizadas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa pluviometria Espanya
Mapa de precipitació mija anual (mm) en Espanya durant el periodo 1981-2010. La cantitat de pluja caiguda és una variable regionalizada; es distribuïx de forma contínua en l'espai, pero és diferent en cada lloc.

La teoria de variables regionalizadas, proposta per Georges Matheron en 1965,[1] permet estudiar els fenomens que presenten una distribució contínua en l'espai considerant-los com a variables que depenen de la seua posició espacial en l'àrea objecte d'estudi. Basant-se en esta teoria, s'intenta caracterisar els fenomens que presenten una distribució en l'espai com a variables que depenen d'un valor i la seua posició espacial. Per a això la teoria assumix que a partir d'un mostreig en el domini de l'espai (o del temps) es pot construir un model predictiu utilisant les senyes disponibles (z), presos en diferents llocs (o diferents moments) assumint que les senyes [z(s): i = 1,... ,n] són variables aleatòries les quals assumixen un atribut numèric en una determinada distribució de provabilitat i funció aleatòria (Z) definida una funció fixa, pero desconeguda: {z(s): s ∈ D}.[2]

Fonament

Històricament, els primers usos del vocabulari i del concepte de “variable regionalizada” es referien casi exclusivament als estudis de distribució de minerals en un jaciment miner o en una zona de territori en presència de tals minerals. Si embargament, en el temps esta teoria ha trobat aplicacions en camps tan variats com la meteorologia i la silvicultura, la batimetría i la topografia, l'anàlisis ambiental, l'agricultura de precisió, la peixca, l'epidemiologia, l'ingenieria civil i, en general, en qualsevol activitat que requerixca l'ocupació de métodos geoestadísticos, ya que sobre la base d'ella es poden establir models predictius per a l'interpolació en l'espai.[3][4]

El concepte de la teoria és que l'interpolació des de punts en l'espai no deu basar-se en un objecte continu i suau. No obstant, deuria basar-se en un model estocàstic que tinga en conte les diverses tendències en el conjunt original de punts. La teoria considera que dins de qualsevol conjunt de senyes es poden detectar tres tipos de relacions:

  1. Partix estructural, que també es diu tendència.
  2. Variació correlacionada.
  3. Variació no correlacionada o soroll.

Despuix de definir les tres relacions anteriors, la teoria aplica la primera llei de la geografia per a predir els valors desconeguts dels punts. La principal aplicació d'esta teoria és el método Kriging per a l'interpolació espacial.

Vore també

Referències

  1. ↑ Matheron, Georges (1970). Ecole Nationale Supérieure dones Mines de Paris (ed.). La théorie dones variables régionalisées, et ses applications (en fr).
  2. ↑ Cressie, Noel A. C. (1993). «Chap. 2.3. Stationary processes», Statistics for spatial data, Rev. ed edició (en en), Wiley, p. 52. ISBN 978-0-471-00255-0. Consultat el 2025-04-03.
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ Oliver, Margaret A.; Webster, Richard (2015). «Chap. 1. Introduction», Basic Steps in Geostatistics: The variogram and Kriging, Springer International Publishing AG. ISBN 978-3-319-15864-8. Consultat el 2025-04-04.


Referències