Anar al contingut

Geoestadística

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estimació, per mig d'interpolació kriging, de la distribució de NO2 en Madrit i les seues afores (any 2017). Els punts negres indiquen els llocs de mostreig.

La geoestadística és una branca de l'estadística que se centra en els conjunts de senyes de variables en l'espai, conegudes com variables regionalizadas, en les que cada valor està associat a una posició particular en l'espai.[1][2] No es tracta de tècniques estadístiques estàndarts aplicades a la resolució de problemes propis de la geologia, sino un conjunt de métodos particulars que tenen com a fi modelar este tipo particular de variables. En qualsevol fenomen en expressió espacial en el que els valors de l'o les variables d'interés estan influenciades per la proximitat entre els punts estudiats, no es complix un supòsit bàsic dels métodos estadístics convencionals, que és l'independència entre les observacions.[1] Per eixemple, les característiques d'un aqüífer en dos punts propencs estaran associades als aspectes geològics regionals de manera que, per eixemple, la variable profunditat, tindrà valors més similars quan més prop estiguen dits punts. És per això que es varen desenrollar els métodos geoestadísticos, que incorporen esta dependència entre valors als models.

La geoestadística va escomençar el seu desenroll en relació en la predicció de les distribucions de probabilitat de les lleis de mineral per a les operacions mineres d'or de Suràfrica, en la regió de Witwatersrand, també coneguda com Rand, impulsades per l'ingenier en mines Danie G. Krige.[2][3] Posteriorment, l'ingenier francés Georges Matheron en el seu grup de l'Escola de Mines de París, França, varen desenrollar estes idees de manera rigorosa.[4]

S'aplica en l'actualitat en diverses disciplines com: geologia del petròleu, hidrogeologia, hidrologia, meteorologia, oceanografia, geoquímica, geometalurgia, geografia, ingenieria forestal, silvicultura, control ambiental, ecologia del paisage, pedologia, agricultura (especialment en l'agricultura de precisió), climatologia, entre unes atres. La geoestadística s'aplica en diverses branques de la geografia, tals com l'estudi de la dispersió de malalties (epidemiologia), comerç i planificació militar (llogística), i el desenroll de rets espacials eficients. Els algoritmes geoestadísticos han segut incorporats en molts llocs, incloent els sistemes d'informació geogràfica (SIG) i l'entorn estadístic R.

La geostadística desenrolla diversos procediments d'estimació i simulació, els quals s'utilisen per a estudiar variables distribuïdes espacialment. Es realisa a partir de una cantitat de mostres preses en localisacions del domini, en que es manifesta un fenomen a estudiar i considerades representatives de la seua realitat, que per lo general és sempre desconeguda. Per lo tant, el seu objectiu principal consistix en estimar valors desconeguts a partir dels coneguts, buscant minimisar la variable en l'error d'estimació.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Bivand, Roger S.; Pebesma, Edzer; Gómez-Rubio, Virgilio (2013). Applied Spatial Data Analysis with R (en en), Springer New York. doi:10.1007/978-1-4614-7618-4. ISBN 978-1-4614-7617-7. Consultat el 2021-04-15.
  2. ↑ 2,0 2,1 Alperín, Marta (2013). «Capítul 14. INTRODUCCIÓN AL ANÁLISIS DE DATOS ESPACIALES», Introducció a l'anàlisis estadístic de senyes geològiques, Editorial de l'Universitat Nacional de La Plata. ISBN 978-950-34-1029-5.
  3. ↑ D. G. Krige, 1951. A statistical approach to some basic mine valuation problems on the Witwatersrand. Journal of the Chemical Metallurgical & Society of South Mining Africa 52, 119–139.
  4. ↑ Matheron, Georges (1962). Traité de géostatistique appliquée. Editions Technip.