Anar al contingut

Teorema de desplaçament exponencial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la teorema de desplaçament exponencial és un teorema sobre operadors diferencials polinòmics (operadors-D) i funcions exponencials. Permet eliminar una funció exponencial, de l'operador diferencial ¨D¨, quan esta s'està multiplicant en una atra baixe l'operador diferencial.

La teorema establix que, si P(D) és un polinomi D-operador, llavors, per a qualsevol funció diferenciable ¨i¨, es té que:

P(D)(eaxy)eaxP(D+a)y.

Per a demostrar este resultat, es procedix per inducció. Note's que només el cas especial:

P(D)=Dn

necessita ser provat, ya que el resultat general del polinomi pot intuir-se fàcilment per la linealidad de l'operador diferencial.

El resultat és claramenet cert per a n = 1 , per lo tant:

D(eaxy)=eax(D+a)y.

Ara se supon que el resultat és cert per a n=k, això significa que:

Dk(eaxy)=eax(D+a)ky.

Llavors,

Dk+1(eaxy)ddx{eax(D+a)ky}=eaxddx{(D+a)ky}+aeax{(D+a)ky}=eax{(ddx+a)(D+a)ky}=eax(D+a)k+1y.

Açò completa la demostració.

La teorema de desplaçament també pot ser aplicat per al invers multiplicativo del polinomi característic P(D):

1P(D)(eaxy)=eax1P(D+a)y.

Relacionat

[editar | editar còdic]

Hi ha una versió similar de la teorema de desplaçament per a les transformades de Laplace (t<a):

eas(f(t))=(f(ta)).

Eixemples

[editar | editar còdic]

La teorema de desplaçament exponencial pot usar-se en casos específics per a accelerar el càlcul de derivades d'un orde més alt de funcions que estan donades pel producte d'una funció exponencial i una atra funció arbitrària. Per eixemple, si un té una funció de la forma:

f(x)=sin(x)ex , llavors la seua tercera derivada pot calcular-se de la següent manera:

D3f=D3(exsin(x))=ex(D+1)3sin(x)=ex(D3+3D2+3D+1)sin(x)=ex(cos(x)3sin(x)+3cos(x)+sin(x))

Una atra aplicació de la teorema de desplaçament exponencial és per a trobar les solucions generals d'equacions diferencials en coeficients constants de qualsevol orde, sobre la base de la construcció del polinomi característic basat en l'operador diferencial i després la ultilización de les raïls o zeros del mateix per a expressar la solució de l'equació com una combinació llineal de funcions exponencials en estes raïls multiplicades per la variable independent en l'exponent de cada una de les exponencials.