Anar al contingut

Teorema de Minkowski

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un conjunt en ℝ2 que satisfà les hipòtesis de la teorema de Minkowski

En matemàtiques, la teorema de Minkowski[1] afirma que qualsevol conjunt convexo de ℝn simètric respecte a l'orige i en volum major que 2n conté un punt de retícul no nul. La teorema va ser demostrada per Hermann Minkowski en 1889 i es va convertir en la base de la branca de la teoria de números cridada geometria de números.

Formulació

[editar | editar còdic]

Suponga's que L és un retícul en determinant d(L) en l'espai vectorial real de dimensió n, ℝn, i S és un subconjunt convexo de ℝn simètric respecte l'orige, és dir, que si x pertany a S llavors -x també pertany a S. La teorema de Minkowski declara que si el volum de S és estrictament major que 2n d(L), llavors S conté a lo manco un atre punt de la retícula ademés de l'orige. De fet, ya que S és simètric, contindrà a lo manco tres punts del retícul: l'orige i ±x a on xL 0.

Eixemple

[editar | editar còdic]

L'eixemple més senzill d'un retícul és el conjunt ℤn de tots els punts en coeficients sancers; el seu determinant és 1. Per a n = 2, la teorema afirma que una figura convexa en el pla euclideo simètrica respecte l'orige i en àrea major que 4 tanca a lo manco un punt de la retícula ademés del orige. La cota de l'àrea és important: Si S és l'interior del quadrat en vèrtiços (±1, ±1) llavors S és simètric, convexo i la seua àrea és exactament 4, pero l'únic punt de la retícula que conté és l'orige. Esta observació és general para hipercubos de dimensió n.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jiri Matousek (2013). Lectures on Discrete Geometry, Springer Science & Business Media, pp. 17 de 486. ISBN 9781461300397.