Teorema de Green-Tao
En teoria de números, la teorema de Green-Tao, demostrat per Ben Green i Terence Tao en 2004, establix que la successió dels número primo conté seqüències de térmens en progressió aritmètica arbitrariamente llargues. En atres paraules, per a cada número natural k, existixen progressions aritmètiques de cosins en k térmens. La demostració és una extensió del teorema de Szemerédi. El problema es remonta a les investigacions de Joseph-Louis Lagrange i d'Edward Waring realisades al voltant de 1770.[1]
Enunciat
[editar | editar còdic]Siga el número d'número primo menors o iguals que . Si és un subconjunt dels número primo tal que
- ,
llavors, per a tots els número entero positius , el conjunt conté infinites progressions aritmètiques de llongitut . En particular, tot el conjunt d'número primo conté progressions aritmètiques arbitrariamente llargues.
En el seu treball posterior sobre els número primo bessons generalisats, Green i Tao varen establir i varen provar condicionalmente la fòrmula asintòtica
per al número de k-tuplas d'número primo en progressió aritmètica.[2] Ací, és la constant
El resultat va passar a ser incondicional per mig de les aportacions de Green–Tao[3] i de Green-Tao-Ziegler.[4]
Resum de la demostració
[editar | editar còdic]La prova de Green i Tao té tres components principals:
- El teorema de Szemerédi, que afirma que els subconjunts dels sancers en densitat superior positiva tenen progressions aritmètiques arbitrariamente llargues. No s'aplica a priori als número primo perque els número primo tenen densitat zero en els número entero.
- Un principi de transferència que estén la teorema de Szemerédi a subconjunts dels número entero que són pseudoaleatorios en un sentit propi. Tal resultat ara es diu teorema relativa de Szemerédi.
- Un subconjunt pseudoaleatorio dels sancers que contenen els número primo com un subconjunt dens. Per a construir este conjunt, Green i Tao varen utilisar idees del treball de Goldston, Pintz i Iıldırım sobre la diferència entre dos número primo consecutius.[5] Una volta establida la pseudoaleatoriedad del conjunt, es pot aplicar el principi de transferència, completant la demostració.
S'han trobat numeroses simplificació a l'argument de l'artícul original[1].Conlon, Fox y Zhao (2014) proporciona una exposició moderna de la prova.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 “The primes contain arbitrarily long arithmetic progressions” (2008). Annals of Mathematics 167 (2): 481–547. doi:..
- ↑ “Linear equations in primes” (2010). Annals of Mathematics 171 (3): 1753–1850. doi:.
- ↑ “The Möbius function is strongly orthogonal to nilsequences” (2012). Annals of Mathematics 175 (2): 541–566. doi:.
- ↑ “An inverse theorem for the Gowers -norm” (2012). Annals of Mathematics 172 (2): 1231–1372. doi:.
- ↑ “Primes in tuples. I” (2009). Annals of Mathematics 170 (2): 819–862. doi:.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- “The Green–Tao theorem: an exposition” (2014). EMS Surveys in Mathematical Sciences 1 (2): 249–282. doi:.
- Gowers, Timothy (2010). “Decompositions, approximate structure, transference, and the Hahn–Banach theorem”. London Mathematical Society 42 (4): 573–606. doi:.
- Green, Ben (2007). «Long arithmetic progressions of primes», Analytic number theory (vol. 7), Providence, RI: American Mathematical Society, pp. 149–167. ISBN 978-0-8218-4307-9.
- Host, Bernard (2006). “Progressions arithmétiques dans els nomenes premiers (d'après B. Green et T. Tao)” [Arithmetical progressions in the primes (after B. Green and T. Tao)] (fr). Astérisque (307): 229–246. Bibcode: 2006math......9795H.
- Kra, Bryna (2006). “The Green–Tao theorem on arithmetic progressions in the primes: an ergodic point of view”. Bulletin of the American Mathematical Society 43 (1): 3–23. doi:.
- Tao, Terence (2006). “Arithmetic progressions and the primes”. Collectanea Mathematica Extra: 37–88.
- Tao, Terence (2006). “Obstructions to uniformity and arithmetic patterns in the primes”. Pure and Applied Mathematics Quarterly 2 (2): 395–433. doi:.
- Tao, Terence. «AMS lecture: Structure and randomness in the prime numbers».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Green-Tao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.