Anar al contingut

Teorema de Green-Tao

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Green-Tao Theorem with Endre Szemeredi by Oliver Sin (Black & White version with contrast).jpg
Teorema de Green-Tao

En teoria de números, la teorema de Green-Tao, demostrat per Ben Green i Terence Tao en 2004, establix que la successió dels número primo conté seqüències de térmens en progressió aritmètica arbitrariamente llargues. En atres paraules, per a cada número natural k, existixen progressions aritmètiques de cosins en k térmens. La demostració és una extensió del teorema de Szemerédi. El problema es remonta a les investigacions de Joseph-Louis Lagrange i d'Edward Waring realisades al voltant de 1770.[1]

Enunciat

[editar | editar còdic]

Siga π(N) el número d'número primo menors o iguals que N. Si A és un subconjunt dels número primo tal que

lim supN|A[1,N]|π(N)>0,

llavors, per a tots els número entero positius k, el conjunt A conté infinites progressions aritmètiques de llongitut k. En particular, tot el conjunt d'número primo conté progressions aritmètiques arbitrariamente llargues.

En el seu treball posterior sobre els número primo bessons generalisats, Green i Tao varen establir i varen provar condicionalmente la fòrmula asintòtica

(𝔖k+o(1))N2(logN)k

per al número de k-tuplas d'número primo p1<p2<<pkN en progressió aritmètica.[2] Ací, 𝔖k és la constant

𝔖k:=12(k1)(pk1p(pp1)k1)(p>k(1k1p)(pp1)k1).

El resultat va passar a ser incondicional per mig de les aportacions de Green–Tao[3] i de Green-Tao-Ziegler.[4]

Resum de la demostració

[editar | editar còdic]

La prova de Green i Tao té tres components principals:

  1. El teorema de Szemerédi, que afirma que els subconjunts dels sancers en densitat superior positiva tenen progressions aritmètiques arbitrariamente llargues. No s'aplica a priori als número primo perque els número primo tenen densitat zero en els número entero.
  2. Un principi de transferència que estén la teorema de Szemerédi a subconjunts dels número entero que són pseudoaleatorios en un sentit propi. Tal resultat ara es diu teorema relativa de Szemerédi.
  3. Un subconjunt pseudoaleatorio dels sancers que contenen els número primo com un subconjunt dens. Per a construir este conjunt, Green i Tao varen utilisar idees del treball de Goldston, Pintz i Iıldırım sobre la diferència entre dos número primo consecutius.[5] Una volta establida la pseudoaleatoriedad del conjunt, es pot aplicar el principi de transferència, completant la demostració.

S'han trobat numeroses simplificació a l'argument de l'artícul original[1].Conlon, Fox y Zhao (2014) proporciona una exposició moderna de la prova.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 “The primes contain arbitrarily long arithmetic progressions” (2008). Annals of Mathematics 167 (2): 481–547. doi:10.4007/annals.2008.167.481..
  2. “Linear equations in primes” (2010). Annals of Mathematics 171 (3): 1753–1850. doi:10.4007/annals.2010.171.1753.
  3. “The Möbius function is strongly orthogonal to nilsequences” (2012). Annals of Mathematics 175 (2): 541–566. doi:10.4007/annals.2012.175.2.3.
  4. “An inverse theorem for the Gowers Us+1[N]-norm” (2012). Annals of Mathematics 172 (2): 1231–1372. doi:10.4007/annals.2012.176.2.11.
  5. “Primes in tuples. I” (2009). Annals of Mathematics 170 (2): 819–862. doi:10.4007/annals.2009.170.819.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]