Teorema de Green-Tao
En teoria de números, la teorema de Green-Tao, demostrat per Ben Green i Terence Tao en 2004, establix que la successió dels número primo conté seqüències de térmens en progressió aritmètica arbitrariamente llargues. En atres paraules, per a cada número natural k, existixen progressions aritmètiques de cosins en k térmens. La demostració és una extensió del teorema de Szemerédi. El problema es remonta a les investigacions de Joseph-Louis Lagrange i d'Edward Waring realisades al voltant de 1770.[1]

Enunciat
Siga el número de número primo menors o iguals que . Si és un subconjunt dels número primo tal que
- ,
llavors, per a tots els número entero positius , el conjunt conté infinites progressions aritmètiques de llongitut . En particular, tot el conjunt de número primo conté progressions aritmètiques arbitrariamente llargues.
En el seu treball posterior sobre els número primo bessons generalisats, Green i Tao varen establir i varen provar condicionalmente la fòrmula asintòtica
per al número de k-tuplas de número primo en progressió aritmètica.[2] Ací, és la constant
El resultat va passar a ser incondicional per mig de les aportacions de Green–Tao[3] i de Green-Tao-Ziegler.[4]
Resum de la demostració
La prova de Green i Tao té tres components principals:
- El teorema de Szemerédi, que afirma que els subconjunts dels sancers en densitat superior positiva tenen progressions aritmètiques arbitrariamente llargues. No s'aplica a priori als número primo perque els número primo tenen densitat zero en els número entero.
- Un principi de transferència que estén la teorema de Szemerédi a subconjunts dels número entero que són pseudoaleatorios en un sentit propi. Tal resultat ara es diu teorema relativa de Szemerédi.
- Un subconjunt pseudoaleatorio dels sancers que contenen els número primo com un subconjunt dens. Per a construir este conjunt, Green i Tao varen utilisar idees del treball de Goldston, Pintz i Iıldırım sobre la diferència entre dos número primo consecutius.[5] Una volta establida la pseudoaleatoriedad del conjunt, es pot aplicar el principi de transferència, completant la demostració.
S'han trobat numeroses simplificació a l'argument de l'artícul original[1].Conlon, Fox y Zhao (2014) proporciona una exposició moderna de la prova.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Green, Ben; Tao, Terence(2008).«The primes contain arbitrarily long arithmetic progressions».Annals of Mathematics.167(2): 481–547.doi:10.4007/annals.2008.167.481..
- ↑ Green, Ben; Tao, Terence(2010).«Linear equations in primes».Annals of Mathematics.171(3): 1753–1850.doi:10.4007/annals.2010.171.1753.
- ↑ Green, Ben; Tao, Terence(2012).«The Möbius function is strongly orthogonal to nilsequences».Annals of Mathematics.175(2): 541–566.doi:10.4007/annals.2012.175.2.3.
- ↑ Green, Ben; Tao, Terence; Ziegler, Tamar(2012).«An inverse theorem for the Gowers -norm».Annals of Mathematics.172(2): 1231–1372.doi:10.4007/annals.2012.176.2.11.
- ↑ Goldston, Daniel A.; Pintz, János; Iıldırım, Cem Y.(2009).«Primes in tuples. I».Annals of Mathematics.170(2): 819–862.doi:10.4007/annals.2009.170.819.
Bibliografia
- Conlon, David; Fox, Jacob; Zhao, Yufei(2014).«The Green–Tao theorem: an exposition».EMS Surveys in Mathematical Sciences.1(2): 249–282.doi:10.4171/EMSS/6.
- Gowers, Timothy(2010).«Decompositions, approximate structure, transference, and the Hahn–Banach theorem».London Mathematical Society.42(4): 573–606.doi:10.1112/blms/bdq018.
- Green, Ben (2007). «Long arithmetic progressions of primes», Analytic number theory (vol. 7), Providence, RI: American Mathematical Society, pp. 149–167. ISBN 978-0-8218-4307-9.
- Host, Bernard(2006).«Progressions arithmétiques dans els nomenes premiers (d'après B. Green et T. Tao)».Astérisque.(307): 229–246.(en fr)
- Kra, Bryna(2006).«The Green–Tao theorem on arithmetic progressions in the primes: an ergodic point of view».Bulletin of the American Mathematical Society .43(1): 3–23.doi:10.1090/S0273-0979-05-01086-4.
- Tao, Terence(2006).«Arithmetic progressions and the primes».Collectanea Mathematica.Extra: 37–88.Consultat el 2015-06-05.
- Tao, Terence(2006).«Obstructions to uniformity and arithmetic patterns in the primes».Pure and Applied Mathematics Quarterly.2(2): 395–433.doi:10.4310/PAMQ.2006.v2.n2.a2.
- Tao, Terence (2008-01-07). «AMS lecture: Structure and randomness in the prime numbers».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Green-Tao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.