Temps i espai absoluts
| S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Espai i temps absolut . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |

El temps i l'espai absoluts integren un concepte que forma part de la física clàssica i de la filosofia quan s'analisen les propietats de l'univers. En física, l'espai i el temps absoluts estan relacionats en l'hipòtesis de l'existència de sistemes de referència preferents, fet cuestinado pels postulats de la teoria de la relativitat.
Concepte inicial
En un sistema de referència preferent es pot vore una versió del concepte d'espai absolut (en el sentit de la física aristotèlica).[1] L'historiador de la ciència Robert S. Westman va escriure que es pot observar l'influix del concepte d'espai absolut en l'obra De revolutionibus orbium coelestium, en la que Nicolás Copérnico va utilisar l'idea de una esfera immòvil a on es localisen les estreles.[2]
Newton
Introduïts originalment per Isaac Newton en la seua obra Philosophiæ naturalis principia mathematica, els conceptes de temps i espai absoluts varen proporcionar una base teòrica que va facilitar el desenroll de les conegudes lleis de Newton.[3] Segons el propi Newton, el temps i l'espai absoluts, respectivament, són aspectes independents de la realitat objectiva:[4]
De nou segons Newton, el temps absolut existix independentment de que algú puga percebre-ho o no, i progressa a un ritme constant en tot l'univers. A diferència del temps relatiu, Newton creïa que el temps absolut era imperceptible i solament podia entendre's matemàticament. En conseqüència, els humans solament seríem capaços de percebre el temps relatiu, que és una mida dels objectes perceptibles en moviment (com la Lluna o el Sol). D'estos moviments inferimos el pas del temps.
Estes nocions impliquen que l'espai i el temps absoluts no depenen d'events físics, sino que són un teló de fondo o escenari dins del com es produïxen els fenomens físics. Per lo tant, tot objecte té un estat de moviment absolut relatiu a l'espai absolut, de modo que un objecte deu estar en un estat de repose absolut o movent-se en alguna celeritat absoluta.[5] Per a respalar els seus punts de vista, Newton va proporcionar alguns eixemples empírics, i segons ell, es pot inferir que una esfera giratòria solitària gira al voltant del seu eix en relació en l'espai absolut observant el abultamiento del seu equador, i un parell d'esferes solitàries nugades per una corda es pot inferir que estan en rotació absoluta sobre el seu centre de gravetat (baricentre) observant la tensió en la corda.
Vore també
Referències
- ↑ (2021-07-19) «Absolute and Relational Space and Motion: Classical Theories}», .
- ↑ Robert S. Westman, The Copernican Achievement, University of Califòrnia Press, 1975, p. 45.
- ↑ (2012) Elements of Newtonian Mechanics, illustrated edició, Springer Science+Business Mija, p. 30. ISBN 978-3-642-97599-8.
- ↑ Newton's Principia : the mathematical principles of natural philosophy, University of Califòrnia Libraries, New-York : Published by Daniel Adee.
- ↑ Space and Clave: Inertial Frames (Stanford Encyclopedia of Philosophy)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tiempo y espacio absolutos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.