Anar al contingut

Temporada d'huracans de l'Atlàntic de 1850

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La temporada d'huracans de l'Atlàntic de 1850 va ser l'última temporada exclosa de l'alcanç de la base de senyes oficial d'huracans de l'Atlàntic HURDAT. Encara que els registres meteorològics són escassos i incomplets en general, indiquen que tres ciclons tropicals significatius varen afectar terra, cada u causant cert grau de danys. El primer sistema va tocar terra en Carolina del Nort el 18 de juliol, provocant danys importants abans d'assotar els Estats del Atlàntic Mig en marejades altes, vents forts i pluges intenses. Les precipitacions torrencials varen causar inundacions fluvials des de Baltimore fins a Filadèlfia, particularment a lo llarc del riu Schuylkill, que es va cobrar la vida de 20 persones en diversos incidents. Els vents forts varen danyar propietats i instalacions públiques en i al voltant de la ciutat de Nova York, i les inundacions amoladores es varen estendre al centre i nort de Nova Anglaterra. Els cultius i l'infraestructura ferroviària varen sofrir en tota la regió.

El 22 d'agost, un huracà fort va impactar La Habana, Cuba, destruint arbres frutals i interrompent el tràfic marítim, abans de tocar terra en el Mànec de Florida en una enorme marea de tormenta. Les inundacions costeres varen ser greus al voltant d'Apalachicola, i a mida que la tormenta alvançava terra adins, va generar vents destructius en el surest d'Estats Units. Precipitacions abundants varen caure des de Geòrgia fins a Virginia, causant inundacions extenses; un riu es va elevar més de 20 pies (6.1 m) per damunt de la seua altura normal. La tormenta va derribar cultius i arbres a lo llarc de la seua trayectòria i va derribar un gran pont ferroviari prop d'Halifax. En alta mar, un barco pilot va colisionar en un buc major en mars agitades i es va afonar. Considerat la pijor tormenta en casi 30 anys en la regió de marea de Virginia, el cicló va tornar breument a l'Atlàntic front a Nova Jersey abans de tocar terra en Nova Anglaterra. Vents forts i pluges moderades a intenses varen assotar gran part de Nova Anglaterra els dies 24 i 25 d'agost.

Els dies 7 i 8 de setembre, un huracà va roçar la costa des de Nova York fins a Cap Cod en vents racheados i precipitacions apreciables, deixant molts barcos en dificultats. El sistema posteriorment va impactar l'Atlàntic canadenca, provablement causant «gran pèrdua de propietats i vides»,[1] encara que els informes de danys varen ser llimitats. Existixen registres fragmentats d'atres huracans, inclosos dos que varen permanéixer en mar oberta a principis de setembre i a mitan d'octubre.


Antecedents

Els intents de catalogar huracans de l'Atlàntic en la primera mitat del sigle XIX varen començar tan pronte com en 1855, quan Andrés Poey compiló informació sobre poc més de 400 ciclons tropicals des de 1493 fins a 1855.[2] No obstant, Poey solament va llistar tres dels cinc o més huracans que es varen desenrollar en 1850.[3] En el seu llibre de 1963, Early American Hurricanes, 1492–1870, l'investigador meteorològic David M. Ludlum discutix en major detall tres ciclons tropicals significatius que varen impactar Estats Units en 1850. Inusualment, els tres varen afectar fortament el noreste d'Estats Units; Ludlum compara la temporada en la 1954, en la que tres sistemes tropicals majors varen impactar la costa este d'Estats Units. Objectius huracanats més tradicionals, com Florida, es varen lliurar de l'impacte principal de l'activitat ciclònica tropical de la temporada en 1850, mentres que l'atmòsfera més al nort va ser anormalment tropical. Newark va registrar el seu estiu més càlit —i un dels més plujosos— en eixe moment, per huracans propencs freqüents i l'entrada d'aire tropical.[4][5] Els informes meteorològics relatius a la temporada es varen perdre en gran mida en un incendi del Institut Smithsonian en 1856, llimitant lo que se sap sobre l'activitat huracanada en 1850.[6] En quedar fòra de l'alcanç de la base de senyes d'huracans de l'Atlàntic (des de 1851) i el seu proyecte associat de reanálisis,Plantilla:Trayectòries huracans Atlàntic els registres es consideren incomplets. Els contes existents de les tormentes de 1850 es basen principalment en registres meteorològics privats i informes de prensa, i solament es coneixen trayectòries aproximades.[6]

Tormentes

Primera tormenta tropical

Una forta racha va agranar la baïa de Matagorda en el surest de Texas el 27 de juny. Vents forts varen arrancar un barco del seu ancora i ho varen dur a encallar, i a lo manco un atre buc va sofrir danys estructurals. Encara que s'inclou en la publicació del Centre de Predicció Meteorològica Texas Hurricane History, se sap poc sobre la naturalea de la tormenta.[7]

Mediats de juliol

Segon huracá

El primer huracà documentat de 1850 es va originar en la mar Carib,[3] a on va destruir dotzenes de barcos en les illes Barlovent l'11 i 12 de juliol.[8] El 18 de juliol, la tormenta va tocar terra en Carolina del Nort des del sur com a huracà d'a lo manco categoria 1 (en l'actual escala d'huracans de Saffir-Simpson) i va continuar cap al nort.[9] Encara que el punt exacte d'entrada a terra és desconegut, es creu que va tocar terra al sur de Cap Hatteras.[10] Barcos just front a la costa de l'estat varen enfrontar condicions d'huracà durant tres dies del 15 al 18 de juliol. En terra, es varen produir «grans danys» des de Wilmington fins a Elizabeth City.[11][12]

L'intensa acció de les ones va agitar la baïa Chesapeake, mentres que marejades elevades fins a 6 pies (1.8 m) per damunt de lo normal varen inundar molls i comunitats costeres.[13][14] L'àrea de Baltimore va soportar vents persistents de força de galerna acompanyats de pluges torrencials.[15] A mida que rieres i rius es varen desbordar,[16] sòtols i carrers varen quedar inundats. Molts arbres varen ser derribats i numerosos edificis mal construïts o inconclusos varen ser destruïts. La tormenta va tallar les comunicacions telegràfiques entre Baltimore i àrees circumdants.[14] En el camp, camps baixos de fenaç varen quedar inundats i la major part del cultiu de dacsa va ser devastat. En Bladensburg, una estació de tren i una locomotora varen ser arrastrades a una via fluvial inundada adjacent. Les arribades de barcos al port es varen retardar per la tormenta, que un capità va considerar la pijor que havia observat, i alguns bucs varen sofrir danys extensos.[14]

Els efectes de la tormenta es varen estendre ràpidament cap al nort. Els vents en Filadèlfia varen començar a aumentar en el matí del 18 de juliol, tornant-se severs en les hores de la vesprada.[11] La pressió atmosfèrica va caure a 993 mbar (29.3 inHg) a principis del 19 de juliol mentres el centre de l'huracà passava a l'oest,[9][11] i la ciutat va rebre més de 4 pulgadas (101.6 mm) de pluja.[15] La tormenta va causar danys significatius en tota la ciutat, inclosos arbres, lletrers i estructures.[17] Vàries cases varen ser demolides i moltes més —inclós un gran edifici de rajola prop de Rittenhouse Square— varen sofrir danys.[18] Inundacions importants d'aigua dolça es varen observar en la zona, especialment a lo llarc del riu Schuylkill, que va pujar ràpidament al seu nivell més alt des de 1838. Gran cantitat de fusta va ser arrastrada i varis molls varen quedar sumergits. En els seus «pijors temors realisats», centenars de residents varen treballar apresuradamente per a mitigar els danys de l'inundació. Ponts sobre el riu en Phoenixville varen ser arrastrats, resultant en la mort de quatre persones. Una esclusa d'una presa aigües dalt de Phoenixville va cedir, destruint un pot i matant als seus ocupants. Quatre hòmens i un chiquet supostament es varen ofegar en les vores del riu prop de Conshohocken. Les vies férrees varen quedar cobertes en fins a 3 peus d'aigua en zones baixes.[18] Numeroses embarcacions chicotetes varen bolcar en els rius Schuylkill i riu Delaware.[17] En total, 20 persones varen morir en diverses tragèdies relacionades en la tormenta a lo llarc del Schuylkill.[10]

L'huracà va causar greus danys agrícoles en els estats de l'Atlàntic Mig. Les inundacions fòra de Filadèlfia varen destruir horts frutals,[18] i en Burlington propenc, vents forts i pluges intenses infligieron danys significatius als cultius la nit del 18 de juliol,[11] deixant camps sancers de dacsa derribats.[18] El riu Delaware es va desbordar en Burlington, inundant terres baixes propenques. També es varen produir inundacions notables a lo llarc del riu Lehigh.[10] Les llínees telegràfiques al nort de Filadèlfia varen resultar danyades, llimitant les comunicacions despuix de la tormenta.[17] En tota la regió, arbres caiguts varen bloquejar vies férrees.[18]

Raches de força huracanada varen assotar Newark (Nova Jersey), i la pluja va excedir la capacitat del pluviómetro d'un observador meteorològic de 4.75 plg (120.7 mm).[10] Vents forts varen amenaçar la ciutat de Nova York tart el 18 de juliol i el matí següent; va haver danys generalisats a arbres, en branques i fulls cobrint el sol, i molts eixemplars arrancats o quebrado. La tormenta va destruir veles i va arrancar sostres metàlics de varis edificis.[10][15] Alguns barcos en el port de Nova York varen ser arrancats dels seus ancores i duts a encallar; més a l'est, múltiples bucs costers varen naufragar a lo llarc de la costa de Long Island. Els vents i marejades varen destruir cases de banys i atres instalacions en Coney Island.[10]

A mida que la tormenta alvançava cap al nort a través del centre del estat de Nova York, va produir vents forts del surest i pluges intenses en gran part de Nova Anglaterra. En Fort Trumbull en la costa de Connecticut, les pluges intenses que varen començar enjorn el 19 de juliol varen acumular 3.24 plg (82.3 mm).[10] En Hartford, les inundacions varen causar pèrdues d'aproximadament 100 000 dólars (1850 USD).[19] Els vents del surest varen alcançar força de tormenta tropical. Els danys a propietats i cultius es varen confinar a l'oest de Nova Anglaterra, deixant àrees com l'est de Massachusetts sense danys. Es varen reportar pluges menys substancials en Providence, en 1 plg (25.4 mm).[10] L'escut de pluja es va estendre a l'extrem nort de Nova Anglaterra, produint 5 plg (127 mm) de precipitació en Montpelier i 3.23 plg (82 mm) en Burlington.[11] Les inundacions resultants varen ser en alguns casos les majors en la memòria recent.[19]

Finals d'agost

Tercer huracà

Un sistema tropical observat per primera volta prop de Barbados el 16 d'agost va procedir a afectar les illes de Barlovent abans d'enfortir-se a condicions d'huracà en Ponce, Puerto Rico, el 20 d'agost.[3][20] Dos dies despuix, l'huracà va passar sobre l'oest de Cuba,[19] causant condicions meteorològiques severes al voltant de La Habana. La tormenta va destruir grans extensions d'arbres de banana i banano, i tots els bucs en la baïa de La Habana varen arrastrar ancores en el punt màxim de l'huracà.[21][22]

La tormenta es va moure cap al nort sobre l'est del golf de Mèxic, tocant terra en el mànec de Florida entre Pensacola i Panama City el 23 d'agost. Marees extremadament altes varen assotar l'àrea d'Apalachicola, resultant en inundacions costeres extenses.[19][23] L'huracà va destruir molls i va deixar molts barcos danyats o afonats. L'intrusió d'aigua salada va inundar almagasens i carrers en Apalachicola, i un carrer va quedar intransitable per enrunes i arbres caiguts.[24] Més a l'est, un pont sobre el riu Wakulla va ser arrastrat per aigües d'inundació furioses. Es va reportar un llarc periodo de vents forts en la capital de l'estat, Tallahassee.[23] La tormenta va produir alguns vents forts en l'interior de Geòrgia en el seu camí cap a les Carolinas. Es va reportar destrucció de cases, cultius i arbres des de Griffin fins a Augusta. Condicions adverses es varen estendre cap a l'oest fins a Montgomery, a on la nit del 23 d'agost va estar marcada per vents forts i pluges intenses.[23]

Galernas del surest varen tindre un gran impacte en els interessos marítims front a Carolina del Nort. Varis bucs varen estar en perill;[19] en un cas, un barco pilot va bolcar despuix de colisionar en un atre buc.[25] Per este incident, l'huracà està llistat en la compilació contemporànea del Centre Nacional d'Huracans de ciclons tropicals que «poden haver» causat a lo manco 25 fallits.[26] La tormenta va encallar la goleta H. Wescott prop de Cap Fear.[25]

Galernas es varen reportar des de Savannah fins a Wilmington (Carolina del Nort).[19][27] Prop d'Halifax, els vents varen derribar un pont ferroviari d'aproximadament 450 pies (137.2 m) de llarc i 60 pies (18.3 m) d'alt.[25] La tormenta també va devastar terres agrícoles en la zona, destruint cultius, cerques, arbres i estructures, i ferint a vàries persones.[28] Es varen reportar molts danys en l'àrea de Raleigh,[29] i molts arbres en New Bern varen sofrir a lo manco trencament de branques; varis arbres grans varen ser completament arrancats. El cultiu local de dacsa —ya disminuïda per l'huracà de juliol— es va considerar completament perdut, encara que els danys a propietats varen ser insignificants. Els vents offshore de la tormenta varen crear una marejada negativa en el riu Neuse, deixant molls secs per un temps.[30] Pluges torrencials en una gran àrea des de Geòrgia fins a Virginia varen desencadenar greus inundacions fluvials.[31] El riu Donen, que fluïx per Carolina del Nort i Virginia, es va elevar 20 pies (6.1 m), amplificat a 40 pies (12.2 m) per damunt de lo normal en canals estrets.[13][27] En les Carolinas, molins, preses i camins varen ser arrastrats, i les pèrdues solament en el centre de Carolina del Nort es varen estimar en 7 millons de dólars.[23]

Galernas varen assotar la regió de marea de Virginia en lo que es va considerar la pijor tormenta en la baïa de Chesapeake inferior des del huracà de Norfolk i Long Island de 1821.[19] Un barco cridat Osceola va perdre el seu timonera pels vents, mentres que en terra la tormenta va arrasar cultius i algunes estructures chicotetes com a graners i cobertizos.[32] Afectant moltes de les mateixes àrees que l'huracà de juliol, el cicló va derribar arbres en i al voltant de Baltimore i va causar inundacions en carrers en Washington D. C., a on un pont ferroviari va ser arrastrat.[19][33] La tormenta va començar a influir en el clima en Filadèlfia la nit del 24 d'agost. Vents forts del nort i noreste en Filadèlfia i Newark (Nova Jersey) sugerixen que el centre va passar front a la costa de Nova Jersey i va tornar a l'Atlàntic. Ademés de les galernas, més de 3 plg (76.2 mm) de pluja varen caure en Newark el 25 d'agost.[19]

Mapa ferroviari de Nova Anglaterra de 1849.

Els vents en New London i Providence varen girar del surest al sur i després a l'oest, per lo que el centre de la tormenta provablement va passar en algun lloc sobre Connecticut. La tormenta va afectar adversament el tràfic en l'estret de Long Island, i varen caure pluges intenses en gran part de Nova Anglaterra.[19] Fort Trumbull va registrar 4.43 plg (112.5 mm) de pluja, mentres que 2.5 plg (63.5 mm) varen caure en Providence;[27] el diluvi va desencadenar inundacions repentines, encara que es coneixen pocs detalls sobre l'extensió dels danys.[24]

Principis de setembre

Quart huracà

Les senyes de navegació indiquen que un huracà es va formar prop de Cap Vert el 2 de setembre i es va desplaçar cap al nort en el noreste de l'Atlàntic durant la semana següent. Andrés Poey va llistar este sistema com dos ciclons distints, posteriorment confirmat per Chenoweth (2006) com una sola tormenta.[3][34]

Quint huracà

Un huracà àmpliament documentat que va afectar la costa este d'EE. UU. en 1850 va permanéixer predominantment en alta mar, pero encara va impactar barcos i ciutats costeres els dies 7 i 8 de setembre. Un buc a uns Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). a l'est d'Atlantic City va interceptar el centre de l'huracà i va registrar una pressió de la nit del 7 de setembre. Numerosos barcos prop de la costa de Delaware varen resultar afectats. Raches fortes varen quebrar branques d'arbres en la ciutat de Nova York, mentres que Newark va rebre 2.6 plg (66 mm) de pluja quan l'huracà va roçar la regió. El sistema provablement va continuar cap al noreste, passant al sur de Nantucket. Allí, vents de galerna inicialment varen bufar del surest abans de girar al nort al migdia del 8 de setembre. De manera similar, Cap Cod va experimentar condiciones ventoses acompanyades de pluges intenses, encara que els danys en l'est de Nova Anglaterra varen ser generalment insignificants. Providence va rebre 2 plg (50.8 mm) de pluja.[35]

La tormenta posteriorment va afectar les Marítimes canadenques,[36] causant gran disrupción en Nova Escòcia. Cables telegràfics caiguts en la regió varen retardar els informes de danys fins que es varen completar les reparacions.[35] El cicló «sense dubte va causar gran pèrdua de propietats i vides a lo llarc de la costa», segons un informe de l'oficina telegràfica d'Halifax.[1][37]

Finals d'octubre

Sext huracà

Es creu que va existir un huracà final sobre l'Atlàntic central a mitan d'octubre, movent-se des de prop de 24.5°N, 47°W fins a 25.5°N, 41°W durant quatre dies.[3][38]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  2. ↑ Chenoweth, p. 3
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Chenoweth, p. 67
  4. ↑ Ludlum (1963), p. 96
  5. ↑ Ludlum, David M. «The September Storm of 1850 - Sept. 8». Historical Hurricane Information Tool. Florida State University. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2016. Consultat el 25 de juliol de 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 Ludlum (1963), pp. 96–97
  7. ↑ Roth, David M. Texas Hurricane History, Weather Prediction Center, p. 16.
  8. ↑ «[2]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  9. ↑ 9,0 9,1 «Storm 1 - 1850 - Possible Track». Historical Hurricane Information Tool. Florida State University. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2016. Consultat el 22 de juliol de 2014.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 Ludlum (1963), p. 97
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Ludlum, David M. «The July Storm of 1850 - Jul. 18». Historical Hurricane Information Tool. Florida State University. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2016. Consultat el 26 d'octubre de 2014.
  12. ↑ Reassessment of Historical Atlantic Basin Tropical Cyclone Activity 1700-1855 (2006), M Chenoweth, Final Storm #365
  13. ↑ 13,0 13,1 Roth, David M. «Virginia Hurricane History: Early Nineteenth Century». Weather Prediction Center. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2007. Consultat el 22 de juliol de 2014.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «[3]», The Evening Post. Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «[4]». Consultat el 21 de giner de 2021.
  16. ↑ «[5]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «[6]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 «[7]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  19. ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 Ludlum (1963), p. 98
  20. ↑ «[8]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  21. ↑ «[9]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  22. ↑ Reassessment of Historical Atlantic Basin Tropical Cyclone Activity 1700-1855 (2006), M Chenoweth, Final Storm #366
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Ludlum, David M. «Severe Storm at Apalachicola - August 1850 - Pt 1». Historical Hurricane Information Tool. Florida State University. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2016. Consultat el 23 de juliol de 2014.
  24. ↑ 24,0 24,1 Barnes, p. 63
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Hudgins, James I. «Tropical cyclones affecting North Carolina since 1596 - an historical perspective» (en en). National Weather Service. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2011. Consultat el 23 de juliol de 2014.
  26. ↑ National Hurricane Center. «The Deadliest Atlantic Tropical Cyclones, 1492-1996: Cyclones that may have 25+ deaths». National Oceanic and Atmospheric Administration. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 23 d'agost de 2014.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Ludlum, David M. «Severe Storm at Apalachicola - August 1850 - Pt 2». Historical Hurricane Information Tool. Florida State University. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2016. Consultat el 23 de juliol de 2014.
  28. ↑ «[10]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  29. ↑ «[11]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  30. ↑ «[12]». Consultat el 21 de giner de 2021.
  31. ↑ Barnes, Jay. «Severe Storm at Apalachicola - August 1850 - Pt 1». Historical Hurricane Information Tool. Florida State University. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2016. Consultat el 23 de juliol de 2014.
  32. ↑ «[13]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  33. ↑ «[14]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  34. ↑ Reassessment of Historical Atlantic Basin Tropical Cyclone Activity 1700-1855 (2006), M Chenoweth, Final Storm #367
  35. ↑ 35,0 35,1 Ludlum (1963), pp. 98–99
  36. ↑ «[15]». Consultat el 21 de giner de 2021 (en en).
  37. ↑ Reassessment of Historical Atlantic Basin Tropical Cyclone Activity 1700-1855 (2006), M Chenoweth, Final Storm #368
  38. ↑ Reassessment of Historical Atlantic Basin Tropical Cyclone Activity 1700-1855 (2006), M Chenoweth, Final Storm #369

Referències generals


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Temporada_d%27huracans_de_l%27Atlàntic_de_1850&oldid=1333793»