Temple de Ramsés II (Abidos)
El temple de Ramsés II en Abidos va ser el principal temple construït en la ciutat d'Abidos pel faraó Rameses II. Es troba a menys d'un km del temple de Seti I, junt al llogaret de Beni Mansur.
Va ser construït en honor del faraó en materials diversos: portes de granit rosa i negre, els pilars són de pedra calcàrea i el santuari és d'alabastre ; les parets eren de plaques de pedra i medien únicament uns 2 metros d'altura. Va ser dedicat a Osiris com deidad principal. S'accedia per dos pilotes a una cambra de peristilo rodejada per pilars (que no s'han conservat) i provablement estàtues de Osiris; seguia el pòrtic en direcció suroest en una capella a cada costat (una dedicada a Seti I i les seues ancestros divinizados, i l'atre a Ramsés II ya els nou principals deus) i en el centre l'entrada a la sala hipóstila des de de la que es passava a una segona sala hipóstila, quedant a l'esquerra entrant les escales que anaven al sostre ya la dreta la sala de l'aparició, que tenia escenes de Ramsés II a lo llarc de la seua vida. La segona sala hipóstila tenia 8 columnes de pedra calcàrea i tres capelles a cada costat (tres dedicades als deus de Tebas i tres als de Abidos, se supon). La sala donava accés a tres santuaris: el central era el d'alabastre, dedicat a Osiris; els atres dos eren provablement dedicats a Isis i Horus ; en els dos cantons del temple, als costats dels santuaris, dos sales en dos columnes cada una, provablement destinades a contindre estàtues.[1]
Història
[editar | editar còdic]Abidos s'estenia huit quilómetros a lo llarc de la vora del desert en l'antiguetat que incloïen assentaments, santuaris, monuments i tombes. Els reis de la primera i segona dinasties del periodo dinàstic primerenc d'Egipte i els seus antepassats varen erigir les seues tombes en una planura desértica del replanell libia pròxima. L'àrea es va associar més vesprada en la tomba de Osiris, el mític rei diví i governant del regne dels morts. El cult resultant de Osiris va fer de Abidos un lloc de pelegrinage i un centre cultural d'Egipte.[2]
Seti I, governant del Imperi Nou, va establir en un àrea de 220×273 metros a 1.5 Quilómetros a l'est de la necròpolis real de les dos primeres dinasties de l'antic Egipte (en Umm el-Qaab) la seua casa d'un milló d'anys, l'edifici principal dels quals de pedra calcàrea media 157 metros de llarc i 56 d'ample. La finalisació del treball d'este edifici, el més gran de Abidos, va ser realisada pel seu fill Ramsés II,[3] qui després va construir el seu propi temple al noroest del Temple de Seti. Fet al voltant del 1250 a. C. el temple de Ramsés II era més chicotet que el del seu pare i ara es troba en pijor estat de conservació. El primer pati del Temple de Ramsés II és a penes reconeixible i els sostres de l'edifici falten casi per complet.
El historiador àrap medieval al-Maqrīzī sembla haver descrit el lloc del temple de Abidos, confonent-ho en el temple d'Ajmim (Panópolis). A principis de el XVIII Abidos va ser mencionat pel pare jesuïta viager Claude Sicard, ans que els científics de l'expedició napoleònica mapearan el lloc. En el XIX els arqueòlecs varen descriure per primera volta els complexos de temples, en la década de 1820, Robert Hi ha i en la de 1840, Karl Richard Lepsius. En 1863 que Auguste Mariette desenterró i va examinar els temples de Seti I i Ramsés II. Moltes de les inscripcions han segut publicades.[2] A diferència del Temple de Seti, el de Ramsés ha segut menys explorat fins al dia de hui.
La raó per la que hui en dia falten parts del temple de Ramsés II, com la major part del sostre i més de la mitat de la gruixa dels murs, es deu vore en l'us del temple com a pedrera per a la construcció de noves vivendes. La Llista de Reis, un duplicat incomplet de la Llesta de Reis del Temple de Seti, va ser excavada en la Capella dels Ancestros Reals al sur del Temple en 1837 per William John Bankes i adquirida pel Museu Britànic de Londres, a on residix actualment.[2] No va ser fins a principis de 2020 que els objectes fundacionals varen ser trobats durant les excavacions realisades pel Institut per a l'Estudi del Món Antic de la Universitat de Nova York en el cantó suroest del temple.
Descripció
[editar | editar còdic]El pla de construcció del Temple de Ramsés II s'assembla als típics dels temples del Nou Regne. Dos pilones varen ser seguits cada u per un pati obert en un eix llongitudinal. El segon pati estava unit a dos passadiços elevats en columnes darrere d'una porta d'entrada en columnes. El santuari formava la part atrassera, en este cas en els tres santuaris dels deus principals i sis dels deus invitats. No se sap si el temple contava en un mur de tancament, ya que a penes s'han realisat excavacions en les afores. Falten els dos pilonos i gran part del primer pati. D'est, solament es conserven els fonaments de granit de la zona d'entrada i els restants d'una chicoteta capella festiva en el costat surest.[4]
El pas al segon pati està tancat per una moderna porta de metal. A través d'esta porta, a l'àrea interior del temple es pot ingressar despuix de comprar una entrada front al temple de Seti I. A l'entrada del segon pati encara existixen parts verticals del portal del segon pilono. Relleus que mostren figures i jeroglífics estan treballats en els postes del portal de granit rosa. En les àrees menys danyades seve al rei Ramsés de peu davant Osiris en la part superior del costat noreste i davall també al deu dels escrigues, Thot en cap d'ibis, que apareix gravant jeroglífics en la pedra. Falta el llindar del portal, aixina com les demés estructures del segon pilono.
El segon pati del temple està rodejat per un mur conservat de mija altura decorat en relleus. Ací es mostren processons de sacrifici, encapçalades per sacerdots. Ganado, antílops, pardals i diversos aliments apareixen com a ofrenes al temple. En el mur surest, un sacerdot oferix incens a l'estàtua del rei, dut per un atre sacerdot. Els relleus del mur noroest mostren la matança d'animals de sacrifici. Front als murs, restants de les columnes de Osiris rodegen l'interior del pati. Els pilars de Osiris són els pilars que alguna volta varen sostindre el sostre i tenien estàtues del deu Osiris front a ells. El número de pilars de Osiris era 26, dels quals huit estaven front a la paret suroest llaugerament elevada i sis front a les atres parets laterals.[4]
- Zweiter Hof dones Tempels Ramses’ II.
-
costat este -
costat sur -
costat oest
-
costat nort
- Reliefs im Tempel Ramses’ II.
-
Processó de sacrifici en el costat noreste del segon pati.
-
Asiàtics captius en la paret noroest del pronaos, inclós un keftiu
-
Friso circunferencial en ofrenes de sacrifici en la primera sala en pilars
-
Revestiment d'alabastre del mur noroest del Santuari de Osiris
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dieter Arnold (2000). Lexikon der ägyptischen Baukunst, Albatros, pp. 213–214.
- Dieter Arnold (1992). Die Tempel Ägyptens, Artemis & Winkler, pp. 173–174.
- Edwin Brock (2003). Die Tempel von Abydos, The Palm Press. «Ein illustrierter Führer»
- Klaus-Peter Kuhlmann (1982). Archäologische Forschungen im Raum von Achmim. Der Tempel Ramses II. in Abvdos., von Zabern, pp. 355–362. «Zweiter Bericht über die Neuaufnahme»
- Thomas Kühn (2000). Gabriele Höber-Kamel (ed.). Der Tempel Ramses’ II. in Abydos, Kemet Verlag, pp. 30–32.
- Stefanie Schröder (2010). Millionenjahrhaus: Zur Konzeption dones Raumes der Ewigkeit im konstellativen Königtum in Sprache, Architektur und Theologie, Harrassowitz, pp. 105–107.
- Martina Ullmann (2002). König für die Ewigkeit – Die Häuser der Millionen von Jahren: Eine Untersuchung zu Königskult und Tempeltypologie in Ägypten, Harrassowitz.
- Martina Ullmann (2002). Horst Beinlich, Jochen Hallof, Holger Hussy, Christiane von Pfeil (ed.). Der Tempel Ramses’ II. in Abydos als „Haus der Millionen an Jahren“, Harrassowitz, pp. 179–200.
- Richard H. Wilkinson (2005). Die Welt der Tempel im Alten Ägypten, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, pp. 144–146.
- Joachim Willeitner (2020). Patricia Cichon, Frank Müller-Römer, Silvia Rabehl, Martina Ullmann (ed.). Händel – Handel – Wandel oder: Drei Köpfe – drei Geschichten (PDFPDF), Collegium Aegyptium, pp. 41–51.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Ramsés II (Abidos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.